78 863
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El '''Parc nacional del Teide''' ocupa la zona més alta de l'illa de [[Tenerife]] i de [[Espanya]] (en [[Canaries]]). Declarat el [[22 de giner]] de [[1954]] com [[parc nacional]],<ref>[http://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/teide/pdf/teide_creacion.pdf Decret de 22 de giner de 1954.] [[BOE]] número 35, de 4 de febrer de 1954</REF> és el major i més antic dels parcs nacionals de les [[Illes Canaries]] i el tercer més antic d'Espanya. En l'any [[2007]] fon declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]].
El '''Parc nacional del Teide''' ocupa la zona més alta de l'illa de [[Tenerife]] i de [[Espanya]] (en [[Canaries]]). Declarat el [[22 de giner]] de [[1954]] com [[parc nacional]],<ref>[http://reddeparquesnacionales.mma.es/parques/teide/pdf/teide_creacion.pdf Decret de 22 de giner de 1954.] [[BOE]] número 35, de 4 de febrer de 1954</REF> és el major i més antic dels parcs nacionals de les [[Illes Canaries]] i el tercer més antic d'Espanya. En l'any [[2007]] fon declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]].
En esta zona se troba el [[volcà]] del [[Teide]], que en els seus 3718 metros, és el pic més alt de Canaries, d'Espanya i de qualsevol terra emergida del [[Oceà Atlàntic]]. És, ademés, el tercer volcà més gran del [[Terra|món]] des de la seua base en el jaç oceànic,<ref>[http://www.mcu.es/patrimonio/MC/PatrimonioMundial/BienesDec/ListadoBienes/Teide.html «Parque Nacional del Teide»]. Ministeri d'Educacio, Cultura i Deport.</REF> soles superat pel [[Mauna Kea]] i el [[Mauna Loa]] en [[Hawai]]. L'alçada del Teide convertix ademés a l'illa de Tenerife en la dècima illa més alta de tot el mon. Junt al Teide se troba la segona montanya més alta de l'[[archipèlec]] canari, el [[Pico Viejo]] en 3135 metros sobre el nivell del mar, sent abdós les úniques montanyes canaries que sobrepassen els 3000 metros d'altitut.
En esta zona se troba el [[volcà]] del [[Teide]], que en els seus 3718 metros, és el pic més alt de Canaries, d'Espanya i de qualsevol terra emergida de l'[[Oceà Atlàntic]]. És, ademés, el tercer volcà més gran del [[Terra|món]] des de la seua base en el jaç oceànic,<ref>[http://www.mcu.es/patrimonio/MC/PatrimonioMundial/BienesDec/ListadoBienes/Teide.html «Parque Nacional del Teide»]. Ministeri d'Educacio, Cultura i Deport.</REF> soles superat pel [[Mauna Kea]] i el [[Mauna Loa]] en [[Hawai]]. L'alçada del Teide convertix ademés a l'illa de Tenerife en la dècima illa més alta de tot el mon. Junt al Teide se troba la segona montanya més alta de l'[[archipèlec]] canari, el [[Pico Viejo]] en 3135 metros sobre el nivell del mar, sent abdós les úniques montanyes canaries que sobrepassen els 3000 metros d'altitut.
En l'any [[1981]] el parc fon reclasificat i s'establí un règim jurídic especial. En [[1989]], el Consell d'Europa concedí al parc nacional el Diploma Europeu, en la seua màxima categoria. Este reconeiximent a la gestió i a la conservació ha segut posteriorment renovat en [[1994]], [[1999]] i [[2004]]. Com celebració del 50 aniversari de la seua transformació en parc nacional, en [[2002]] s'iniciaren els tramits per a que la [[UNESCO]] ho nomenase [[Patrimoni de l'Humanitat]]. El dia [[28 de juny]] de [[2007]], despuix de cinc anys de treball i esforç, la UNESCO decidí declarar el Parc Nacional del Teide Patrimoni de l'Humanitat en la seua Convenció de Patrimoni Mundial de la UNESCO reunida en [[Christchurch]], [[Nova Zelanda]].
En l'any [[1981]] el parc fon reclasificat i s'establí un règim jurídic especial. En [[1989]], el Consell d'Europa concedí al parc nacional el Diploma Europeu, en la seua màxima categoria. Este reconeiximent a la gestió i a la conservació ha segut posteriorment renovat en [[1994]], [[1999]] i [[2004]]. Com celebració del 50 aniversari de la seua transformació en parc nacional, en [[2002]] s'iniciaren els tramits per a que la [[UNESCO]] ho nomenase [[Patrimoni de l'Humanitat]]. El dia [[28 de juny]] de [[2007]], despuix de cinc anys de treball i esforç, la UNESCO decidí declarar el Parc Nacional del Teide Patrimoni de l'Humanitat en la seua Convenció de Patrimoni Mundial de la UNESCO reunida en [[Christchurch]], [[Nova Zelanda]].