26 035
edicions
Canvis
sense resum d'edició
També ha rebut premis de periodisme i investigació com el 'Botànic Cavanilles' de la Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació dels [[Jocs Florals]] de l'any [[2005]], l'accèssit del premi de l'[[Ajuntament de Valéncia]] de [[2003]] en el mateix certamen o l'accèssit del 'V certamen estatal de Joven Periodismo Ambiental de la Fundación EFE' en [[2004]]. Nomenat 'Escritor de l'Any' de 2009 per l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).
També ha rebut premis de periodisme i investigació com el 'Botànic Cavanilles' de la Conselleria d'Agricultura, Peixca i Alimentació dels [[Jocs Florals]] de l'any [[2005]], l'accèssit del premi de l'[[Ajuntament de Valéncia]] de [[2003]] en el mateix certamen o l'accèssit del 'V certamen estatal de Joven Periodismo Ambiental de la Fundación EFE' en [[2004]]. Nomenat 'Escritor de l'Any' de 2009 per l'[[Associació d'Escritors en Llengua Valenciana]] (AELLVA).
== Cites ==
{{Cita|La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) naixqué en 1915 gràcies a l’impuls de la Diputació i l’Ajuntament de Valéncia –per aquell temps com a Centre de Cultura Valenciana– en l’objectiu fonamental d’efectuar una investigació científica de la llengua i cultura valencianes. Els resultats d’eixes investigacions es traduïxen en posterioritat en publicacions que busquen la seua màxima difusió. En l’actualitat, la RACV pertany a la Confederació Espanyola de Centres d’Estudis Locals del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) junt a uns atres organismes i acadèmies similars de l’Estat.
A conseqüència del caràcter provisional de les Normes de Castelló de 1932 i la necessitat d’un model més pròxim i fidel a la realitat llingüística del Poble Valencià, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV confeccionà una nova codificació ortogràfica per a la llengua valenciana, partint dels treballs i indagacions científiques i llingüístiques del juge i escritor Miquel Adlert i del filòlec Lluís Fullana. Esta nova normativa fon ratificada el sèt de març de 1981 per un miler de personalitats aixina com per diferents institucions. L’acte d’adhesió tingué lloc en el Monasteri de Santa Maria del Puig; per açò que popularment les normes de la RACV són també conegudes com a Normes del Puig.
Esta ortografia fon adoptada per a l’ensenyança del valencià en els Cursos de Llengua i Cultura Valencianes de Lo Rat Penat, entitat senyera en la recuperació i difusió del nostre idioma des de la seua creació en 1887 de la mà de Constantí Llombart. Centenars d’obres publicades i l’existència d’una activa Associació d’Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) concedixen la natural majoria d’edat a unes normes usades en normalitat per un important sector de la societat valenciana. L’esforç de les editorials –L’Oronella, Lo Rat Penat, Del Sénia al Segura, la RACV, l’Editorial Aitana o Acció Bibliogràfica Valenciana, entre unes atres– per traure a la llum publicacions en llengua valenciana de tota classe –teatre clàssics, novela, ensaig, poesia, història, etc.– no deu resultar un treball infructuós.
Les Normes del Puig són les úniques que han segut reconegudes oficialment fins a la creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). De fet, el primer Estatut d’Autonomia Valenciana era publicat segons els criteris ortogràfics de la RACV i durant els primers temps de democràcia, en acabar la dictadura franquista, foren les normes utilisades en l’ensenyança pública.|Extret de l’introducció de l’obra ''Els Verps en Llengua Valenciana i la seua flexió'' de J. Amadeu Àrias (RACV, 2006)}}
== Vore també ==
== Vore també ==