Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Archiu:Journey of Discovery - Bishkek and Ala-Archa National Park (6921453988).jpg|300px|thumb|Bishkek]] | | [[Archiu:Journey of Discovery - Bishkek and Ala-Archa National Park (6921453988).jpg|300px|thumb|Bishkek]] |
| '''Biskek''' ([[Idioma kirguís|kirguís]] ''Бишкек'', translliterat com ''Biškek'') és la [[capital (política)|capital]] i la ciutat més poblada de [[Kirguistan]]; també és el centre administratiu de la província de Chuy que rodeja a la ciutat, a pesar de que no és part de la província. Es creu que el seu nom deriva d'una paraula kirguís per a una batidora usada per a fermentar la llet d'[[cavall|egua]], la beguda nacional del país. | | '''Biskek''' ([[Idioma kirguís|kirguís]] ''Бишкек'', translliterat com ''Biškek'') és la [[capital (política)|capital]] i la ciutat més poblada de [[Kirguistan]]; també és el centre administratiu de la província de Chuy que rodeja a la ciutat, a pesar de que no és part de la província. Es creu que el seu nom deriva d'una paraula kirguís per a una batidora usada per a fermentar la llet d'[[cavall|egua]], la beguda nacional del país. |
− | Està situada en la vall del [[riu Chu]], en el curs dels rius [[riu Alaarcha|Alaarcha]] i [[riu Alamedín|Alamedín]], al peu dels [[Monts Kirguises]], a pocs quilómetros de [[Kazakstan]]. La seua altitut és de 800 m sobre el nivell de la mar. Segons el [[cens de població|cens]] nacional de 1999 tenia una població de 762.308 habitants i per al [[2012]] s'estima que té una població d'uns 875.000 habitants, la qual inclou una històricament important minoria [[Rússia|russa]] d'un 30% de la població (que no obstant escomençà a decréixer percentualment despuix de la [[Història de l'Unió Soviètica (1985-1991)|desintegració de l'Unió Soviètica]], quan en [[1970]] representava més del 66%). | + | Està situada en la vall del [[riu Chu]], en el curs dels rius [[riu Alaarcha|Alaarcha]] i [[riu Alamedín|Alamedín]], al peu dels [[Monts Kirguises]], a pocs quilómetros de [[Kazakstan]]. La seua altitut és de 800 m sobre el nivell de la mar. Segons el [[cens de població|cens]] nacional de 1999 tenia una població de 762.308 habitants i per a l'any [[2012]] s'estima que té una població d'uns 875.000 habitants, la qual inclou una històricament important minoria [[Rússia|russa]] d'un 30% de la població (que no obstant escomençà a decréixer percentualment despuix de la [[Història de l'Unió Soviètica (1985-1991)|desintegració de l'Unió Soviètica]], quan en [[1970]] representava més del 66%). |
| | | |
| A mitan de el [[sigle XIX]], el kan uzbeko de Kokand (actual Quqon) va construir una fortalea en el lloc sobre el que s'assenta la ciutat. La plaça forta va ser conquistada pels russos en [[1862]], els qui varen nomenar Pishpek a la ciutat i a la comunitat que la rodejava, una derivació del nom original Bishkek. | | A mitan de el [[sigle XIX]], el kan uzbeko de Kokand (actual Quqon) va construir una fortalea en el lloc sobre el que s'assenta la ciutat. La plaça forta va ser conquistada pels russos en [[1862]], els qui varen nomenar Pishpek a la ciutat i a la comunitat que la rodejava, una derivació del nom original Bishkek. |
| | | |
− | Entre [[1926]] i [[1991]], va tindre el nom de '''Frunze''' {{Etimologia|rus|Фрунзе}}, en honor del líder revolucionari i general del [[Eixèrcit Roig]], [[Mijaíl Frunze]], qui havia naixcut en la ciutat. Al començament de 1991, el Parlament kirguiz tornà a canviar el nom de la ciutat pel de Biskek, poc abans de la declaració d'independència del país. | + | Entre els anys [[1926]] i [[1991]], va tindre el nom de '''Frunze''' {{Etimologia|rus|Фрунзе}}, en honor del líder revolucionari i general del [[Eixèrcit Roig]], [[Mijaíl Frunze]], qui havia naixcut en la ciutat. Al començament de 1991, el Parlament kirguiz tornà a canviar el nom de la ciutat pel de Biskek, poc abans de la declaració d'independència del país. |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |