4531
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Itàlia''', oficialment la '''Republica italiana''' (en [[italià]] Repubblica Italiana), és un país d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea|Unio Europea]] (UE).
'''Itàlia''', oficialment la '''Republica italiana''' (en [[italià]] Repubblica Italiana), és un país d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea|Unio Europea]] (UE).
El seu territori consistix principalment en la [[Península Itàlica|Península Itàlica]] i de dos grans illes en el mar Mediterraneu: [[Sicília]] i [[Sardenya]]. Per el nort està bordejat pels [[Alpes]], per a on llimita en [[França]], [[Suïssa]], [[Àustria]] i [[Eslovènia|Eslovènia]]. Els estats independents de [[San Marí]] i la [[Ciutat del Vaticà|Ciutat del Vatica]] son enclavaments dins del territori italià. '''Itàlia''' forma part del G8 o grup de les huit nacions més industrialisades del mon. Situàt en el cor del antic Imperi Romà, està plena de tesors que reconstruïxen l'història de les bases de la civilisacio occidental.
El seu territori consistix principalment en la [[Península Itàlica|Península Itàlica]] i de dos grans illes en el [[mar Mediterràneu]]: [[Sicília]] i [[Sardenya]]. Per el nort està bordejat pels [[Alps]], per a on llimita en [[França]], [[Suïssa]], [[Àustria]] i [[Eslovènia|Eslovènia]]. Els estats independents de [[San Marí]] i la [[Ciutat del Vaticà]] son enclavaments dins del territori italià. '''Itàlia''' forma part del G8 o grup de les huit nacions més industrialisades del mon. Situat en el cor de l'antic [[Imperi Romà]], està plena de tesors que reconstruïxen l'història de les bases de la civilisació occidental.
'''Itàlia''' ha segut la llar de moltes cultures europees com els [[Etrusc]s] i els [[Imperi Romà|Romans]] i també fon la cuna del moviment del [[Renaiximent]], que començà en la regio de [[Toscana]] i pronte es va estendre per tota [[Europa]]. La capital de '''Itàlia''', [[Roma]], ha segut durant sigles el centre politic i cultural de la civilisacio occidental, i també es la ciutat santa per a l'[[Iglesia Catolica]], pues dins de la ciutat se troba el microestat del [[Vaticà]].
'''Itàlia''' ha segut la llar de moltes cultures europees com els [[etrusc]]s i els [[Imperi Romà|Romans]] i també fon el breçol del moviment del [[Renaiximent]], que començà en la regio de [[Toscana]] i pronte es va estendre per tota [[Europa]]. La capital de '''Itàlia''', [[Roma]], ha segut durant sigles el centre polític i cultural de la civilisació occidental, i també es la ciutat santa per a l'[[Iglésia Catòlica]], pues dins de la ciutat se troba el microestat del [[Vaticà]].
== Orige etimologic ==
== Orige etimològic ==
La paraula '''Itàlia''' designava en el sigle V a.C., segons el historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de l'actual regio italiana de Calàbria -l'antic Brucio-, habità pels itals. Dos escritors grecs un poc més recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indigena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren pel fet de ser Itàlia un país ric en ganado bovi. En el sigle I a.C., el bou, símbol dels pobles sublevats contra [[Roma]], es representat en les monedes emeses pels insurrectes abatint a una lloba, símbol de [[Roma]]: la llegenda viteliú (dels itals) confirma que vinculaven el nom d'Itàlia en el vedell-bou. Per atra banda també es possible que els itals preneren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrà, els habia guiat fins els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va estendre per tota l'Itàlia meridional per ad abarcar despuix tota la peninsula. En el sigle II a.C., l'historiograf grec Plibio li diu Itàlia al territori comprés entre el estret de Mesina i els [[Apenins]] septentrionals, encara que el seu contemporaneu Canto estén el concepte territorial d'Italia fins l'arc alpi. [[Sicília]], [[Sardenya]] i [[Còrsega]] no passaran a formar part d''''Itàlia''' fins el sigle III d.C., com conseqüencia de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la península permeten considerar-les com part integrant.
La paraula '''Itàlia''' designava en el sigle V a.C., segons el historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de l'actual regio italiana de Calàbria -l'antic Brucio-, habità pels itals. Dos escritors grecs un poc més recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indígena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren pel fet de ser Itàlia un país ric en ganado bobi. En el sigle I a.C., el bou, símbol dels pobles sublevats contra [[Roma]], es representat en les monedes emeses pels insurrectes abatent a una lloba, símbol de [[Roma]]: la llegenda viteliú (dels itals) confirma que vinculaven el nom d'Itàlia en el vedell-bou. Per atra banda també es possible que els itals preneren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrà, els havia guiat fins els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va estendre per tota l'Itàlia meridional per a abarcar despuix tota la península. En el sigle II a.C., l'historiógraf grec Plibio li diu Itàlia al territori comprés entre el estret de Mesina i els [[Apenins]] septentrionals, encara que el seu contemporàneu Canto estén el concepte territorial d'Itàlia fins l'arc alpí. [[Sicília]], [[Sardenya]] i [[Còrsega]] no passaran a formar part d''''Itàlia''' fins el sigle III d.C., com conseqüencia de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la península permeten considerar-les com part integrant.
Atra teoria soste que la denominacio <<Itàlia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual [[Calàbria|Calàbria]]),la dels itals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concloure la hegemonia dels rasena ([[etruscos]]) en '''Itàlia''' i escomença la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipient potencia romana adaptaren com emblema al bou.
Atra teoria sosté que la denominació <<Itàlia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual [[Calàbria|Calàbria]]),la dels itals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concloure la hegemonia dels rasena ([[etruscs]]) en '''Itàlia''' i escomença la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipient potencia romana adaptaren com emblema al bou.
== Història ==
== Història ==
[[File:The Leaning Tower of Pisa SB.jpeg|thumb|right|<center>Torre de [[Pisa]].</center>]]
[[File:The Leaning Tower of Pisa SB.jpeg|thumb|right|<center>Torre de [[Pisa]].</center>]]
L'història d''''Itàlia''' es a lo millor la més important pa el desenroll de la cultura i societat del area mediterranea i de la cultura occidental com un tot. El país ha segut anfitrio de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobat numerosos jaciments arqueologics en distintes regions: [[Lacio]], [[Sicília]], [[Toscana]], [[Umbria]] i [[Basilicata]]. Despuix de la Magna [[Grècia]], la civilisacio etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el [[Mediterraneu]] per molts sigles, despres la seua caiguda naixque '''Itàlia''' com estat (Odoacro proclamà rei de Itàlia) aplegaren el humanisme migeval i el Renaiximent, que ajudà en la formacio de la filosofia i el art europeu. La ciutat de [[Roma]] conte alguns dels eixemplars d'estil barroc més importants de tota [[Europa]].
L'història d''''Itàlia''' es a lo millor la més important pa el desenroll de la cultura i societat del area mediterranea i de la cultura occidental com un tot. El país ha segut anfitrió de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobat numerosos jaciments arqueològics en distintes regions: [[Lacio]], [[Sicília]], [[Toscana]], [[Umbria]] i [[Basilicata]]. Despuix de la Magna [[Grècia]], la civilisació etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el [[Mediterraneu]] per molts sigles, despuix la seua caiguda naixque '''Itàlia''' com estat (Odoacro proclamà rei de Itàlia) aplegaren el humanisme migeval i el Renaiximent, que ajudà en la formació de la filosofia i el art europeu. La ciutat de [[Roma]] conte alguns dels eixemplars d'estil barroc més importants de tota [[Europa]].
Entre els sigles XIV i XVI, '''Itàlia''' no era una unitat politica, fragmentà en multiples estats. En el nort existien les ciutats com la Republica de [[Venecia]], la Republica de [[Florencia]] o la Republica de [[Gènova]]. En torn a la ciutat de [[Roma]] els Estats Pontificis, i al sur el Regne de Napols, posteriorment conformant de la [[Corona d'Aragó|Corona d'Arago]] i per tant de la Monarquia Hispanica. Degut a la seua fragmentacio, fon escenari dels interesos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Successió Espanyola, el conflicte hispano-austríac per les posesions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleoniques. Encara hague conflictes durant la primera mitat del [[sigle XIX]], sigle en elq ue va apareixer el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en l'Unificacio d'Itàlia, materialisà el 17 de març de [[1861]], quan els estats de la peninsula italica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne d'Itàlia, el qual seria organisàt pel monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, fins a llavors gobernant en Piamonte i rei de [[Sardenya]]. L'artifici de l'unificacio italiana, per contra, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. [[Roma]], per sa part, se va mantindre separà del rest de Italia baix el mandat del Papa i no fon part del regne d''''Itàlia''' fins al 20 de setembre de [[1870]], data final de la unificacio italiana, despuix fon fet un plebiscit en el canal se trià a [[Roma]] com la capital de dit Regne. El [[Vaticà]] és un enclavament independent rodejat completament per '''Itàlia''', al igual que [[San Marí]].
Entre els sigles XIV i XVI, '''Itàlia''' no era una unitat política, fragmentà en multiples estats. En el nort existien les ciutats com la República de [[Venècia]], la Republica de [[Florència]] o la Republica de [[Gènova]]. En torn a la ciutat de [[Roma]] els Estats Pontificis, i al sur el Regne de Napols, posteriorment conformant de la [[Corona d'Aragó|Corona d'Arago]] i per tant de la Monarquia Hispanica. Degut a la seua fragmentació, fon escenari dels interessos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Successió Espanyola, el conflicte hispano-austríac per les possessions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleòniques. Encara hague conflictes durant la primera mitat del [[sigle XIX]], sigle en el que aparegué el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en l'Unificacio d'Itàlia, materialisà el 17 de març de [[1861]], quan els estats de la península itàlica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne d'Itàlia, el qual seria organisat pel monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, fins a llavors governant en Piamonte i rei de [[Sardenya]]. L'artifici de l'unificació italiana, per contra, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. [[Roma]], per sa part, se va mantindre separà del rest de Itàlia baix el mandat del Papa i no fon part del regne d''''Itàlia''' fins al 20 de setembre de [[1870]], data final de l'unificació italiana, despuix fon fet un plebiscit en el canal se trià a [[Roma]] com la capital de dit Regne. El [[Vaticà]] és un enclavament independent rodejat completament per '''Itàlia''', al igual que [[San Marí]].
La dictadura fascista de Benito Mussolini ocorreguda en [[1922]] portà a Itàlia a una aliança en l'Alemanya nazi i l'Imperi del [[Japó]], lo que la conduí a la derrota d''''Itàlia''' en acabant de la [[Segona Guerra Mundial]]. Durant el transcurs d'esta guerra i en els anys posteriors, mils d'italians emigraren fora del país tenint com a destí principalment [[Amèrica]], [[França]] i [[Alemanya]].
La dictadura fascista de Benito Mussolini ocorreguda en [[1922]] portà a Itàlia a una aliança en l'Alemanya nazi i l'Imperi del [[Japó]], lo que la conduí a la derrota d''''Itàlia''' en acabant de la [[Segona Guerra Mundial]]. Durant el transcurs d'esta guerra i en els anys posteriors, mils d'italians emigraren fora del país tenint com a destí principalment [[Amèrica]], [[França]] i [[Alemanya]].
Els Tractats de [[Roma]] de [[1957]] firmats per sis països europeus han fet d'Itàlia u dels membres fundadors de l'[[Unió Europea]].
Els Tractats de [[Roma]] de [[1957]] firmats per sis països europeus han fet d'Itàlia u dels membres fundadors de l'[[Unió Europea]].
El 2 de juny de [[1946]], un referendum sobre la monarquia va establir la republica com sistema de govern italià, adoptant el país una nova constitució el 1 de giner de [[1948]]. Els membres de la família real foren portats al exili, per sa relacio en el regim fasciste, fins al 10 de novembre de [[2003]], quan pogueren regressar a '''Itàlia''' gràcies a la modificacio de la constitució pel parlament italià.
El 2 de juny de [[1946]], un referendum sobre la monarquia va establir la república com sistema de govern italià, adoptant el país una nova constitució el 1 de giner de [[1948]]. Els membres de la família real foren portats al exili, per la seua relació en el regim fasciste, fins al 10 de novembre de [[2003]], quan pogueren regressar a '''Itàlia''' gràcies a la modificacio de la constitució pel parlament italià.
Els Tractats de [[Roma]] de [[1957]] firmats per sis països europeus han fet de '''Itàlia''' u dels membres fundadors de l'[[Unió Europea|Unio Europea]].
Els Tractats de [[Roma]] de [[1957]] firmats per sis països europeus han fet de '''Itàlia''' u dels membres fundadors de l'[[Unió Europea|Unio Europea]].
== Govern i Politica ==
== Govern i Política ==
La politica de '''Itàlia''' es basa en un sistema republicà parlamentariste en democracia representativa. El primer ministre es el cap de govern. Ademés, és un sistema multipartidiste.
La política de '''Itàlia''' es basa en un sistema republicà parlamentariste en democràcia representativa. El primer ministre es el cap de govern. Ademés, és un sistema multipartidiste.
'''Itàlia''' es troba divida en 20 regions administratives, dividides en provincies i estes ademés en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, [[Sicília]], [[Sardenya]] i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en rao a la seua naturalea geografica, cultural o social. Els restants es someten a un estatut comu d'administracio.
'''Itàlia''' es troba divida en 20 regions administratives, dividides en províncies i estes ademés en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, [[Sicília]], [[Sardenya]] i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en rao a la seua naturalea geogràfica, cultural o social. Els restants es someten a un estatut comu d'administracio.
Encara que '''Itàlia''' ha experimentat un desenroll economic admirable des de la [[Segona Guerra Mundial]], i ara li la considera entre les set nacions més riques del mon, en el aspecte politic Italia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la politica italiana, encara perviu una sensacio generalisada de que es el país més caotic i corrupte d'Europa. La politica italiana sol ser fosca, i en el parlament es teixen tot tipo d'alliances i pactes secrets. En el sur de la peninsula i en la illa de [[Sicília]], la mafia te tant o més poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En [[1992]], el assessinat de Giovanni Falcone, un magistrat que investigava el crim organisat, i la subseqüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les institucions italianes, pero en acabant d'anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magros. Sobre el actual primer ministre de Itàlia, [[Silvio Berlusconi]], sempre ha sobrevolat el fantasma de la corrupcio, pero ell pareix no importar-li als italians, que li triaren primer ministre dos voltes.
Encara que '''Itàlia''' ha experimentat un desenroll econòmic admirable des de la [[Segona Guerra Mundial]], i ara li la considera entre les set nacions més riques del mon, en el aspecte polític Itàlia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la política italiana, encara perviu una sensació generalisada de que es el país més caòtic i corrupte d'Europa. La política italiana sol ser fosca, i en el parlament es teixen tot tipo d'aliances i pactes secrets. En el sur de la península i en la illa de [[Sicília]], la mafia te tant o més poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En [[1992]], el assessinat de Giovanni Falcone, un magistrat que investigava el crim organisat, i la subsegüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les institucions italianes, pero en acabant d'anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magres. Sobre el actual primer ministre de Itàlia, [[Silvio Berlusconi]], sempre ha sobrevolat el fantasma de la corrupció, pero ell pareix no importar-li als italians, que li triaren primer ministre dos voltes.
== Geografia ==
== Geografia ==
El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt pels [[Alpes]]; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulàt pels [[Apenins]]; i finalment les terres insulars.
El relleu presenta quatre grans unitats regionals: al Nort, un sector continental dominàt pels [[Alpes]]; als seus peus, la planura del Po, al Sur un sector peninsular articulat pels [[Apenins]]; i finalment les terres insulars.
El sistema alpí exten per territori italià la casi totalitat de la seua vertent meridional. En este gran conjunt montanyos destaquen les formacions calcarees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m d'alt.) i en el sector cristali, de formes més agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicacio en les regions veïnes. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alpes]], entre estos i els [[Apenins]], s'exten la planura del [[Po]] (el rio més llarc del país), fosa tectonica reomplida pels deposits sedimentaris aportats pels rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriatic pel llitoral NE de Itàlia.
El sistema alpí extén per territori italià la casi totalitat de la seua vertent meridional. En este gran conjunt montanyós destaquen les formacions calcàrees dels Dolomites (Marmolà, 3.342 m d'alt.) i en el sector cristalí, de formes més agrestes, alguns dels principals caps de tot el sistema alpí: Mont Rosa, Cervino. Alguns passos de montanya (Mont Cenis, Simplon, Brennero) faciliten la comunicació en les regions veïnes. La regió prealpina presenta llarcs i profunts valls, en numerosos llacs: Garda, Mayor, Como, Iseo. Al sur dels [[Alps]], entre estos i els [[Apenins]], s'exten la planura del [[Po]] (el rio més llarc del país), fosa tectònica reomplida pels depòsits sedimentaris aportats pels rius que descenen dels Apenins i, especialment, dels [[Alps]], i que avenen la planura que s'obri al mar Adriàtic pel llitoral NE de Itàlia.
La climatologia italiana, si be te caràcter mediterráneu, presenta notables variacions regionals. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitut: miges anuals en [[Milán]] de 23 °C en juliol y 1,5 °C en giner, mentres que en [[Palermo]], dichas medias són de 26,2 y 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orográfiqueas: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apeninos, por la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertents: la tirrénica, que queda exporta a les corrents humides de l'Oest, i la vertient adriática, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia).
La climatologia italiana, si be te caràcter mediterràneu, presenta notables variacions regionals. En primer lloc, per efecte de la seua considerable extensió en latitut: miges anuals en [[Milà]] de 23 °C en juliol y 1,5 °C en giner, mentres que en [[Palermo]], dites miges són de 26,2 i 11 °C. Per atra banda, degut a les condicions orogràfiques: els [[Alps]], que actuen de barrera front als vents del Nort, registren les majors precipitacions (de 3.000 a 3.800 mm anuals); els Apenins, per la seua part, establixen una clara distinció fins a les dos seues vertents: la tirrénica, que queda exposta a les corrents humides de l'Oest, i la vertent adriàtica, a sotavent de dites influencies (menys de 500 mm anuals en Apulia).
El rest de planures italianes, encara que són numeroses, son d'escassa extensio, i se localisen preferentment en el llitoral tirrenic, formaes per importants rius ([[Arno]], [[Tiber]]) o per planures costeres (Maremma, Agro Pontino). La cadena dels Apenins constituïxen la espina dorsal de la peninsula italiana, i en ella se distinguixen tres sectors: Els apenins septentrionals, els de menor altura i de formes més suaus; els Apenins centrals, també denominats Abruzos, que constituïxen el sostre de la cadena, i presenten models de tipo carstico; per últim, els Apenins meridionals, que tenen el seu punt culminant en el mont Pollino. En les dos vertents de la cadena s'extenen formacions de colines, denominades Subapenins o Antiapenins, destacant les de rebora 0, a on s'eleven alguns volcans ([[Vesubio]], mont Amiata, Camps Flegreos).
El restant de planures italianes, encara que són numeroses, son d'escassa extensió, i se localisen preferentment en el llitoral tirrenic, formades per importants rius ([[Arno]], [[Tiber]]) o per planures costeres (Maremma, Agro Pontino). La cadena dels Apenins constituïxen la espina dorsal de la península italiana, i en ella se distinguixen tres sectors: Els apenins septentrionals, els de menor altura i de formes més suaus; els Apenins centrals, també denominats Abruzos, que constituïxen el sostre de la cadena, i presenten models de tipo carstic; per últim, els Apenins meridionals, que tenen el seu punt culminant en el mont Pollino. En les dos vertents de la cadena s'estenen formacions de colines, denominades Subapenins o Antiapenins, destacant les de rebora 0, a on s'eleven alguns volcans ([[Vesubio]], mont Amiata, Camps Flegreos).
== Ecologia ==
== Ecologia ==
La major part d''''Itàlia''' correspon al bioma de bosc mediterraneu, encara que també estan presents el bosc temperat de frondoses, en el vall del Po i en els [[Apenins]], i el bosc temperàt de coniferes en els [[Alpes]].
La major part d''''Itàlia''' correspon al bioma de bosc mediterràneu, encara que també estan presents el bosc temperat de frondoses, en el vall del Po i en els [[Apenins]], i el bosc temperat de coniferes en els [[Alpes]].
Segon WWF, el territori d'Itàlia es repartix entre huit ecoregions diferents:
Segon WWF, el territori d'Itàlia es repartix entre huit ecoregions diferents:
* Bosc caducifoli de Iliria, en la costa de la regio de [[Trieste]].
* Bosc caducifoli de Iliria, en la costa de la regio de [[Trieste]].
* Bosc mixt montà dels Apenins meridionals.
* Bosc mixt montà dels Apenins meridionals.
* Bosc mixt i esclerofil del [[Tirreny]] i el [[Adriatic]], en les terres baixes costeres de la mitat sur de la peninsula Italica i [[Sicília]]. Inclou també la totalitat de [[Sardenya]], el archipielac Toscà (entre [[Còrsega]] e Itàlia continental), Pantelaria i les illes Pelagies.
* Bosc mixt i esclerofil del [[Tirreny]] i el [[Adriatic]], en les terres baixes costeres de la mitat sur de la península Itàlica i [[Sicília]]. Inclou també la totalitat de [[Sardenya]], l'archipèlec Toscà (entre [[Còrsega]] e Itàlia continental), Pantelaria i les illes Pelagies.
* Bosc esclerofil i semicaducifoli de Itàlia, en el rest del país.
* Bosc esclerofil i semicaducifoli de Itàlia, en el rest del país.
! colspan="2" | Importacions de
! colspan="2" | Importacions de
|-
|-
! Pais
! País
! Percentage
! Percentage
! Pais
! País
! Percentage
! Percentage
|-
|-
| EEUU
| EEUU
| 9,7%
| 9,7%
| Paisos Baixos
| Països Baixos
| 6,2%
| 6,2%
|-
|-
|}
|}
L'activitat industrial ha segut el motor del desenroll italià, i el actual eix de la seua economia. Frent a allo, les activitats agricoles han experimentat un considerable retrocés, tant en ocupacio de la poblacio activa (7,3%), com en la seua participacio en el PIB (3,7%). La produccio agricola no abastix la demana alimenticia de la poblacio, i es especialment escasa en la rama ganadera: bovi (Sardenya), porci (Emilia-Romanya). La agricultura res troba més extessa en cultius de cereals (blat, arròs -primera productora europea-, dacsa), leguminoses, plantes industrials (remolacha sucrera), hortalices (pimento, albargina, tomata i cebes) i flors. Menció especial mereix la fruticultura (peres, bresquilles i pomes en Emilia, Veneto i Campania; agrios en [[Sicília]]), el oliu (en Liguria i el Mezzogiorno), que fa la segon producció mundial d'oli, i finalment, cep, el seu cultiu situa a Itàlia al cap de la produccio mundial de vins, reconeguts internacionalment per la seua calitat.
L'activitat industrial ha segut el motor del desenroll italià, i el actual eix de la seua economia. Front a allò, les activitats agrícoles han experimentat un considerable retrocés, tant en ocupació de la població activa (7,3%), com en la seua participació en el PIB (3,7%). La producció agrícola no abastix la demana alimentícia de la població, i es especialment escassa en la rama ganadera: bovi (Sardenya), porci (Emilia-Romanya). La agricultura res troba més extesa en cultius de cereals (blat, arròs -primera productora europea-, dacsa), lleguminoses, plantes industrials (remolacha sucrera), hortalices (pimentó, albargina, tomata i cebes) i flors. Menció especial mereix la fruticultura (peres, bresquilles i pomes en Emilia, Veneto i Campania; agris en [[Sicília]]), el oliu (en Liguria i el Mezzogiorno), que fa la segon producció mundial d'oli, i finalment, cep, el seu cultiu situa a Itàlia al cap de la producció mundial de vins, reconeguts internacionalment per la seua calitat.
== Demografia ==
== Demografia ==
'''Itàlia''' és un país molt homogeneu tant llingüistica com religiosament, pero es divers cultural, econòmica i politicament. Itàlia te la quinta major densitat poblacional en [[Europa]], en un promig de 198 persones per quilómetro quadrat.
'''Itàlia''' és un país molt homogéneu tant llingüística com religiosament, pero es divers cultural, econòmica i políticament. Itàlia te la quinta major densitat poblacional en [[Europa]], en un promig de 198 persones per quilómetro quadrat.
A partir dels [[anys xixanta]] del [[sigle XX]] la poblacio italiana experimentà un canvi en el seu ritme de creiximent, que va decreixer fins al 0,0% de la mija anual entre [[1985]]-[[1990]]: el descens de la tasa de mortalitat fon acompanyat per un descens considerable que fins a llavors havia fet d'Itàlia una de les majors reserves de ma d'obra d'[[Europa]] i [[Amèrica]]. Itàlia passà a convertirse en un punt d'aplegà d'inmigrants del Tercer mon, pero sobre tot, se establiren importants corrents migratories internes, en un moviment masiu de poblacio del Sur cap [[Roma]] i el Nort industrialisàt ([[Torí]], [[Milà]], [[Gènova]], [[Florencia]] i [[Bolonya]]), pero no fea el nordest, que encara era molt pobre, que no ha fet sino radicalisar les diferencies entre el nort i el sur. La concentracio de la poblacio italiana e els núcleus urbans (69% de poblacio urbana) ha generat una ret homogenea de grans ciutts, que desempenyen el paper de centres regionals ([[Nàpols]], [[Torí]], [[Palermo]], [[Gènova]], [[Bolonya]] i [[Florència]]), en dos destacats nucleus a nivell nacional; [[Roma]], la capital politica, i [[Milà]], la capital econòmica.
A partir dels [[anys xixanta]] del [[sigle XX]] la població italiana experimentà un canvi en el seu ritme de creiximent, que va decreixer fins al 0,0% de la mija anual entre [[1985]]-[[1990]]: el descens de la taxa de mortalitat fon acompanyat per un descens considerable que fins a llavors havia fet d'Itàlia una de les majors reserves de ma d'obra d'[[Europa]] i [[Amèrica]]. Itàlia passà a convertir-se en un punt d'arribada d'immigrants del Tercer mon, pero sobre tot, se establiren importants corrents migratòries internes, en un moviment masiu de població del Sur cap [[Roma]] i el Nort industrialisat ([[Torí]], [[Milà]], [[Gènova]], [[Florència]] i [[Bolonya]]), pero no fea el nordest, que encara era molt pobre, que no ha fet sino radicalisar les diferencies entre el nort i el sur. La concentració de la població italiana e els núcleus urbans (69% de població urbana) ha generat una ret homogénea de grans ciutats, que desempenyen el paper de centres regionals ([[Nàpols]], [[Torí]], [[Palermo]], [[Gènova]], [[Bolonya]] i [[Florència]]), en dos destacats núcleus a nivell nacional; [[Roma]], la capital política, i [[Milà]], la capital econòmica.
Els grups minoritaris són chicotets, sent el major d'estos el de parla alemana en el Tirol del Sur (segon el cens de [[1991]], la poblaico se troba composta per 287.503 persones de parla alemana i solament 116.914 de parla italiana) i els eslovens al voltant del [[Trieste]].
Els grups minoritaris són chicotets, sent el major d'estos el de parla alemana en el Tirol del Sur (segon el cens de [[1991]], la població se troba composta per 287.503 persones de parla alemana i solament 116.914 de parla italiana) i els eslovens al voltant del [[Trieste]].
Atres grups minoritaris en llenguages parcialment oficials inclouen la minoria de parla francesa de la regió del Vall d'Aosta; els sarts, els sicilians, el idioma ladí en les montanyes dolomites i el [[català]] en l'[[Alguer]].
Atres grups minoritaris en llenguages parcialment oficials inclouen la minoria de parla francesa de la regió del Vall d'Aosta; els sarts, els sicilians, el idioma ladí en les montanyes dolomites i el [[català]] en l'[[Alguer]].
A pesar de ser catolicisme romà la religio predominant (85% de la poblacio), existixen comunitats madures de protestants i judeus i una comunitat creixent d'orige musulma.
A pesar de ser catolicisme romà la religió predominant (85% de la població), existixen comunitats madures de protestants i judeus i una comunitat creixent d'orige musulmà.
Itàlia te 59.762.887 habitants (istat 04.2008), i està composta etnicament (senyes [[2006]]) per 97,6% d'europeus (Italians 95,5% + atres europeus 2,1%), 1,1% d'africans (majoria de marroquins), 0,7% d'asiatics (majoria de chinos), 0,4% d'americans (majoria d'ecuatorians) i 0,2% d'atres.
Itàlia te 59.762.887 habitants (llistat 04.2008), i està composta ètnicament (senyes [[2006]]) per 97,6% d'europeus (Italians 95,5% + atres europeus 2,1%), 1,1% d'africans (majoria de marroquins), 0,7% d'asiàtics (majoria de chinencs), 0,4% d'americans (majoria d'equatorians) i 0,2% d'atres.
== Cultura ==
== Cultura ==
{| {{fichabonita}}
{| {{fichabonita}}
|+ '''Festes'''
|+ '''Festes'''
! Fecha !! Nom en valencià !! Nombre local
! Data !! Nom en valencià !! Nom local
|-
|-
| 1 de enero || [[Cap d'any]] || ''Capodanno''
| 1 de giner || [[Cap d'any]] || ''Capodanno''
|-
|-
| 6 de enero || [[Epifania]] || ''Epifanía''
| 6 de giner || [[Epifania]] || ''Epifanía''
|-
|-
| ''Móvil'' || [[Dumenge de Pasqua]] || ''Domenica di Pasqua''
| ''Mòvil'' || [[Dumenge de Pasqua]] || ''Domenica di Pasqua''
|-
|-
| ''Móvil'' || [[Dilluns de Pasqua]] || ''Lunedì dell'Angelo''
| ''Mòvil'' || [[Dilluns de Pasqua]] || ''Lunedì dell'Angelo''
|-
|-
| 25 d'abril || [[Resistencia italiana|Aniversari de la Lliberacio]] || ''Liberazione''
| 25 d'abril || [[Resistencia italiana|Aniversari de la Lliberacio]] || ''Liberazione''
|-
|-
| 1 de mayo || [[Dia del Treball]] || ''Festa del Lavoro''
| 1 de maig || [[Dia del Treball]] || ''Festa del Lavoro''
|-
|-
| 2 de junio || [[Festa de la Republica]] || ''Festa della Repubblica''
| 2 de juny || [[Festa de la Republica]] || ''Festa della Repubblica''
|-
|-
| 15 d'agosto || [[Asuncio de Maria]] || ''Assunta (Ferragosto)''
| 15 d'agost || [[Asuncio de Maria]] || ''Assunta (Ferragosto)''
|-
|-
| 1 de noviembre || [[Dia de Tots Els Sants]] || ''Tutti i Santi''
| 1 de novembre || [[Dia de Tots Els Sants]] || ''Tutti i Santi''
|-
|-
| 8 de diciembre || [[Inmaculà Concepcio]] || ''Immacolata Concezione''
| 8 de decembre || [[Inmaculà Concepcio]] || ''Immacolata Concezione''
|-
|-
| 25 de diciembre || [[Nadal]] || ''Natale''
| 25 de decembre || [[Nadal]] || ''Natale''
|-
|-
| 26 de diciembre || [[Esteban (mártir)|Dia de Sant Esteban]] || ''Santo Stefano''
| 26 de decembre || [[Esteban (mártir)|Dia de Sant Esteban]] || ''Santo Stefano''
|}
|}
[[File:Michelangelo's David 2015.jpg|thumb|250px|<center>Davit de [[Miguel Angel]].</center>]]
[[File:Michelangelo's David 2015.jpg|thumb|250px|<center>Davit de [[Miguel Angel]].</center>]]
'''Itàlia''' és reconeguda pel seu art, cultura i numerosissims monuments, entre ells la torre de Pisa i el Coliseu romà, aixina com per la seua gastronomia (plats italians famosos són la pizza i la pasta), el seu vi, el seu estil de vida, la seua pintura, el seu diseny, cin, teatre, lliteratura i música, en particular l'òpera.
'''Itàlia''' és reconeguda pel seu art, cultura i numerosíssims monuments, entre ells la torre de Pisa i el Coliseu romà, aixina com per la seua gastronomia (plats italians famosos són la pizza i la pasta), el seu vi, el seu estil de vida, la seua pintura, el seu disseny, cine, teatre, lliteratura i música, en particular l'òpera.
El periodo de [[Renaiximent]] europeu començà en Itàlia durant el [[sigle XIV]] i [[sigle XV]].
El periodo de [[Renaiximent]] europeu començà en Itàlia durant el [[sigle XIV]] i [[sigle XV]].
=== Gastronomia ===
=== Gastronomia ===
La gastronomia de '''Itàlia''' es molt varià, el país fon unificat en el any [[1861]], i les seues cuines reflexen la varietat cultural de les seues regions aixina com la diversitat de sa historia. La cuina italiana està incluida dins de les denominaes gastronomies mediterranees i es imità, aixina com practicà en tot lo món. Es molt corrent que es conega a la gastronomia de '''Itàlia''' pels seus plats més famosos que són la pizza, la pasta i el risotto, pero el cert és que és una cuina a on existixen els abundants aromes i els sabors del mediterraneu. Es trata d'una cuina en la que s'ha sabut perpetuar les antigues recetes com la polenta (aliment de les legions romanes) que hui en dia poden degustarse en qualsevol trattoria italiana.
La gastronomia de '''Itàlia''' es molt varià, el país fon unificat en el any [[1861]], i les seues cuines reflexen la varietat cultural de les seues regions aixina com la diversitat de sa historia. La cuina italiana està inclosa dins de les denominades gastronomies mediterrànees i es imità, aixina com practicà en tot lo món. Es molt corrent que es conega a la gastronomia de '''Itàlia''' pels seus plats més famosos que són la pizza, la pasta i el risotto, pero el cert és que és una cuina a on existixen els abundants aromes i els sabors del mediterràneu. Es tracta d'una cuina en la que s'ha sabut perpetuar les antigues recetes com la polenta (aliment de les legions romanes) que hui en dia poden degustar-se en qualsevol trattoria italiana.
=== Lliteratura ===
=== Lliteratura ===
La lliteratura italiana es tota aquella lliteratura que s'haja escrit en el idioma italià. La configuracio politica de Italia i la seua unificacio com estat únic fon en el [[sigle XIX]], moment en el qual s'adopta el dialecte toscà com llengua oficial en la denominacio d'idioma italià; esta decisio fon prenuda fonamentalment degut a la llarga tradicio lliterària i a les grans figures de la lliteratura que habien utilisat dita llengua previament. Per allo, se considera com autors en italià a tots aquells que hagen utilisàt dita llengua, independentment de que en la seua época '''Itàlia''' existiera ya com un estat únic independent en idioma oficial propi.
La lliteratura italiana es tota aquella lliteratura que s'haja escrit en el idioma italià. La configuració política de Itàlia i la seua unificació com estat únic fon en el [[sigle XIX]], moment en el qual s'adopta el dialecte toscà com llengua oficial en la denominació d'idioma italià; esta decisió fon presa fonamentalment degut a la llarga tradició lliterària i a les grans figures de la lliteratura que havien utilisat dita llengua prèviament. Per allò, se considera com autors en italià a tots aquells que hagen utilisat dita llengua, independentment de que en la seua época '''Itàlia''' existira ya com un estat únic independent en idioma oficial propi.
Durant l'[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]] autors com [[Dante Alighieri]] i [[Francesco Petrarca]] varen eixercir una gran influencia sobre la lliteratura europea en general i espanyola en particular, sent adoptaes algunes formes estrofiques com el sonet, la lira o la octava real, al popularisarse els versos endecasilaps i octosilaps.
Durant l'[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]] autors com [[Dante Alighieri]] i [[Francesco Petrarca]] varen eixercir una gran influencia sobre la lliteratura europea en general i espanyola en particular, sent adoptades algunes formes estrofiques com el sonet, la lira o la octava real, al popularisar-se els versos endecasílaps i octosílaps.
=== Deports ===
=== Deports ===
'''Itàlia''' és un país que també poseix tradicio deportiva. Especialment el [[fútbol]] es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica des de el [[sigle XVI]] el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 juaors en 22 juaors i 5 prters, a on el objectiu era sumar més punts que el equip rival). Esta era la variant del [[fútbol]] que se coneix hui en dia.
'''Itàlia''' és un país que també posseïx tradició deportiva. Especialment el [[fútbol]] es la rama deportiva predominant en la nació italiana, ya que se practica des de el [[sigle XVI]] el dit calci florentí (que consistia en dos equips de 27 jugadors en 22 jugadors i 5 porters, a on el objectiu era sumar més punts que el equip rival). Esta era la variant del [[fútbol]] que se coneix hui en dia.
El calci s'ha intesnificàt a nivell local, arribant a fundarse en [[1898]] la Federacio Italiana de [[Fútbol]], que s'encarrega dels campeonats de [[fútbol]] de clubs i de la selecció nacional. A nivell de clubs, '''Itàlia''' conta en tres clubs campeons de [[Europa]], com heu són el AC [[Milan]], Inter de [[Milan]] i Juventus. El AC [[Milan]] es el club que més títuls internacionals ostenta (18 fins a la data); el Inter és el atre més gran encara que últimament no ha fet campanyes aceptables en Europa. Juventus es el club que més títuls ha llograt a nivell nacional, i a nivell internacional es l'únic club en guanyar totes les competicions oficials de clps (Copa d'Europa, Recopa, Copa [[UEFA]], Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clubs com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clubs que també lograren títuls europeus.
El calci s'ha intensificat a nivell local, arribant a fundar-se en [[1898]] la Federació Italiana de [[Fútbol]], que s'encarrega dels campeonats de [[fútbol]] de clubs i de la selecció nacional. A nivell de clubs, '''Itàlia''' conta en tres clubs campeons de [[Europa]], com heu són el AC [[Milan]], Inter de [[Milan]] i Juventus. El AC [[Milan]] es el club que més títuls internacionals ostenta (18 fins a la data); el Inter és el atre més gran encara que últimament no ha fet campanyes acceptables en Europa. Juventus es el club que més títuls ha conseguit a nivell nacional, i a nivell internacional es l'únic club en guanyar totes les competicions oficials de clubs (Copa d'Europa, Recopa, Copa [[UEFA]], Supercopa Europea, Copa Internacional i Copa Intertoto). Tampoc se deu oblidar a clubs com la AS Roma, la SS Lazio, Fiorentina, SSC Napoli, i la UC Sampdoria, clubs que també lograren títuls europeus.
La Selecció de [[fútbol]] d''''Itàlia''' és la selecció que ha guanyat quatre Copes del Mon [[FIFA]], apart d'una Eurocopa, en [[1968]]. De fet, ha logràt atenyer el numero 1 del ranking de la [[FIFA]] en [[1993]] i [[2007]].
La Selecció de [[fútbol]] d''''Itàlia''' és la selecció que ha guanyat quatre Copes del Mon [[FIFA]], apart d'una Eurocopa, en [[1968]]. De fet, ha logràt atenyer el numero 1 del ranking de la [[FIFA]] en [[1993]] i [[2007]].