78 863
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'
La cromatografia en columna per estos temps tenia aplicacions llimitades, ya que els components que es podien separar eren invariablement [[lípit]]s. Varen passar 10 anys ans que [[Archer John Porter Martin|Martin]] i [[Richard L. M. Synge|Synge]] desenrollaren una tècnica per mig de la qual es pogueren separar composts aquosos o hidrofílics. Açò va marcar un nou interés en la tècnica i en [[1944]] Consden, Gordon i Martin varen conseguir separar mescles complexes d'aminoàcits en paper i varen ser premiats en el [[Premi Nobel]] pels seus treballs. Al poc temps, en [[1947]], en [[Estats Units|Estats Units de Nortamèrica]], la Comissió d'Energia Atòmica va donar a conéixer informació sobre l'us de la cromatografia d'intercanvi iònic per a la separació de productes de fissió nuclear.
La cromatografia en columna per estos temps tenia aplicacions llimitades, ya que els components que es podien separar eren invariablement [[lípit]]s. Varen passar 10 anys ans que [[Archer John Porter Martin|Martin]] i [[Richard L. M. Synge|Synge]] desenrollaren una tècnica per mig de la qual es pogueren separar composts aquosos o hidrofílics. Açò va marcar un nou interés en la tècnica i en [[1944]] Consden, Gordon i Martin varen conseguir separar mescles complexes d'aminoàcits en paper i varen ser premiats en el [[Premi Nobel]] pels seus treballs. Al poc temps, en [[1947]], en [[Estats Units|Estats Units de Nortamèrica]], la Comissió d'Energia Atòmica va donar a conéixer informació sobre l'us de la cromatografia d'intercanvi iònic per a la separació de productes de fissió nuclear.
El desenroll més recent en el camp de la cromatografia es deriva dels treballs de Stahl, qui en [[1956]] va presentar una tècnica pràctica per mig de la qual una capa prima [[Gel de sílice|sílice gel]], [[celulosa]] o [[alúmina]] era disseminada sobre una placa de vidre. Esta tècnica, cridada cromatografia de capa fina, va resultar en un anàlisis més ràpit i més sensible per a l'examen de mescles complexes i, en molts casos, ha substituït a atres métodos similars més antics de cromatografia en paper toche.
El desenroll més recent en el camp de la cromatografia es deriva dels treballs de Stahl, qui en [[1956]] va presentar una tècnica pràctica per mig de la qual una capa prima [[Gel de sílice|sílice gel]], [[celulosa]] o [[alúmina]] era disseminada sobre una placa de vidre. Esta tècnica, nomenada cromatografia de capa fina, va resultar en un anàlisis més ràpit i més sensible per a l'examen de mescles complexes i, en molts casos, ha substituït a atres métodos similars més antics de cromatografia en paper toche.