Canvis

Durant la primera década del [[Sigle XXI]], Brasil va ser classificat junt a [[China]], [[Rússia]], [[Índia]] i [[Suràfrica]] pel grup financer [[Goldman Sachs]] en un grup denominat [[BRICS]], que reunia els mercats emergents més prometedors per al sigle. De fet, Brasil va tindre un gran creiximent en les exportacions a partir de 2004, i inclús en un real valorat i la crisis internacional, va alcançar en l'any [[2008]] exportacions de 197900 millons de US $, importacions de 173200 millons de dólars, estant entre els 19 majors exportadors del planeta.

Durant la primera década del [[Sigle XXI]], Brasil va ser classificat junt a [[China]], [[Rússia]], [[Índia]] i [[Suràfrica]] pel grup financer [[Goldman Sachs]] en un grup denominat [[BRICS]], que reunia els mercats emergents més prometedors per al sigle. De fet, Brasil va tindre un gran creiximent en les exportacions a partir de 2004, i inclús en un real valorat i la crisis internacional, va alcançar en l'any [[2008]] exportacions de 197900 millons de US $, importacions de 173200 millons de dólars, estant entre els 19 majors exportadors del planeta.

El [[31 d'octubre]] de [[2010]], en la segona ronda de les eleccions, [[Dilma Rousseff]], successora de Lula da Silva al front del Partit dels Treballadors, va ser elegida per a convertir-se en la primera dòna presidenta de Brasil, imponent-se al socialdemócrata [[José Serra]]. L'1 de giner de 2011, [[Dilma Rousseff]], va assumir la presidència de la República, convertint-se en la primera dòna en assumir el lloc de cap d'estat i també de cap de govern en tota l'història de Brasil. El seu govern va estar marcat per una forta desacceleració econòmica i va escomençar a perdre popularitat a partir de l'any [[2013]], en mig de les [[Jornades de juny]], protestes dirigides a ella pero també a tota la classe política brasilera, tenint com a causa immediata l'aument en les tarifes de transport públic en les grans ciutats. En el cas de les [[eleccions presidencials brasileres de 2014]], Dilma va conseguir ser reelegida vencent al candidat [[Aécio Neves]] en el segon regrés per un estret marge (51,64% a 48,36%). A l'inici del seu segon mandat el seu rebuig va alcançar casi el 70% gràcies a mides impopulars, i en mig de [[Protests contra o Governo Dilma Rousseff|protestes populars]] despuix de revelacions de que polítics de diversos partits estaven sent investigats per la [[Policia Federal de Brasil|Policia Federal]] per esquemes de [[Propina (português brasileiro)|propines]] involucrant estatals i contractistes. El [[2 de decembre]] de [[2015]], el president de [[Câmara dos Deputados do Brasil|Câmara dos Deputados]] va acollir una [[Impeachment de Dilma Rousseff|petició d'''impeachment'' contra Rousseff]] sobre la base de les cridades "[[pedaladas fiscais]]" comeses pel govern, que, segons els juristes responsables, varen incomplir la [[Llei de Responsabilitat Fiscal]]; i el [[29 de març]] de [[2016]], el partit del vicepresident del país i del president de la Câmara va anunciar la seua ruptura oficial en el govern de Dilma. El [[17 d'abril]] de [[2016]], la Cámara va aprovar l'inici del procés de destitució, i el [[12 de maig]], per decisió del [[Senat Federal de Brasil|Senat]], la mandatària va ser apartada del càrrec. Dilma Rousseff va ser deposta el [[31 d'agost]] de 2016, assumint llavors el vicepresident [[Michel Témer]].

El [[31 d'octubre]] de [[2010]], en la segona ronda de les eleccions, [[Dilma Rousseff]], successora de Lula da Silva al front del Partit dels Treballadors, va ser elegida per a convertir-se en la primera dòna presidenta de Brasil, imponent-se al socialdemócrata [[José Serra]]. L'1 de giner de 2011, [[Dilma Rousseff]], va assumir la presidència de la República, convertint-se en la primera dòna en assumir el lloc de cap d'estat i també de cap de govern en tota l'història de Brasil. El seu govern va estar marcat per una forta desacceleració econòmica i va escomençar a perdre popularitat a partir de l'any [[2013]], en mig de les [[Jornades de juny]], protestes dirigides a ella pero també a tota la classe política brasilera, tenint com a causa immediata l'aument en les tarifes de transport públic en les grans ciutats. En el cas de les [[eleccions presidencials brasileres de 2014]], Dilma va conseguir ser reelegida vencent al candidat [[Aécio Neves]] en el segon regrés per un estret marge (51,64% a 48,36%). A l'inici del seu segon mandat el seu rebuig va alcançar casi el 70% gràcies a mides impopulars, i en mig de [[Protests contra o Governo Dilma Rousseff|protestes populars]] despuix de revelacions de que polítics de diversos partits estaven sent investigats per la [[Policia Federal de Brasil|Policia Federal]] per esquemes de [[Propina (português brasileiro)|propines]] involucrant estatals i contractistes. El [[2 de decembre]] de [[2015]], el president de [[Câmara dos Deputados do Brasil|Câmara dos Deputados]] va acollir una [[Impeachment de Dilma Rousseff|petició d'''impeachment'' contra Rousseff]] sobre la base de les nomenades "[[pedaladas fiscais]]" comeses pel govern, que, segons els juristes responsables, varen incomplir la [[Llei de Responsabilitat Fiscal]]; i el [[29 de març]] de [[2016]], el partit del vicepresident del país i del president de la Câmara va anunciar la seua ruptura oficial en el govern de Dilma. El [[17 d'abril]] de [[2016]], la Cámara va aprovar l'inici del procés de destitució, i el [[12 de maig]], per decisió del [[Senat Federal de Brasil|Senat]], la mandatària va ser apartada del càrrec. Dilma Rousseff va ser deposta el [[31 d'agost]] de 2016, assumint llavors el vicepresident [[Michel Témer]].

Durant la presidència de Bolsonaro, l'instalació de [[energia eòlica]] i [[energia solar]] va alcançar el seu nivell més alt a lo llarc de l'història. En [[febrer]] de l'any [[2021]], capacitat instalada total de l'energia eòlica va ser de 19,1 GW. En [[2020]] Brasil va ser l'octau país del món en térmens de potència eòlica instalada (17,2 GW). En abril de 2021 la capacitat total instalada de [[energia solar fotovoltaica]] va ser de 8,9 GW. En 2020, Brasil va ser el 14 ° país del món en térmens d'energia solar instalada (7,8 GW). Un dels principals objectius del govern de Bolsonaro és completar l'eixecució de més de 14.000 obres promeses per governs anteriors, que mai es varen terminar, moltes de les quals inclús havien començat. Segons càlculs, l'eixecució i terminació de les obres ya iniciades costaria al voltant de R $ 144 mil millons. Algunes de les obres vials més importants realisades en el mandat de Bolsonaro inclouen: finalisació de la duplicació de la [[BR-116]] en Rio Gran do Sul, de la [[BR-101]] en el Nordest, de [[BR-116]] en Baïa, de [[BR-364]] entre Cuiabá i Rondonópolis, duplicació del [[BR-470]] en Santa Catarina, de [[BR-280]] en Santa Catarina, de la [[BR-381]] en Mines Gerais, construcció del Pont d'Integració Internacional (que unix Foz do Iguaçu en President Franco, en Paraguai), licitació per a la construcció d'un pont que conectarà Porte Murtinho (MS) en Carmelo Peralta (Paraguai) per a la realisació del [[Corredor Bioceànic]], finalisació de l'asfaltat de [[BR-163]] en Pará, inauguració del Pont Abunã que conecta Rondônia en Acre, pavimentació de BR en el nordest com [[BR-222]] i la [[BR-235]], ademés de sent noves concessions per a les principals carreteres de Paraná i [[Via Dutra]], entre uns atres. Durant el govern de Bolsonaro, també hi ha hagut un major enfocament en la construcció de ferrocarrils, en el Govern, per eixemple, inaugurant un tram del Ferrocarril Nort-Sur, entre Goiás i São Paulo, inici de la construcció del Ferrocarril d'Integració Este-Oest en Baïa, ademés de planificar la construcció de Ferrogrão, entre Mate Grosso i Pará, entre uns atres.

Durant la presidència de Bolsonaro, l'instalació de [[energia eòlica]] i [[energia solar]] va alcançar el seu nivell més alt a lo llarc de l'història. En [[febrer]] de l'any [[2021]], capacitat instalada total de l'energia eòlica va ser de 19,1 GW. En [[2020]] Brasil va ser l'octau país del món en térmens de potència eòlica instalada (17,2 GW). En abril de 2021 la capacitat total instalada de [[energia solar fotovoltaica]] va ser de 8,9 GW. En 2020, Brasil va ser el 14 ° país del món en térmens d'energia solar instalada (7,8 GW). Un dels principals objectius del govern de Bolsonaro és completar l'eixecució de més de 14.000 obres promeses per governs anteriors, que mai es varen terminar, moltes de les quals inclús havien començat. Segons càlculs, l'eixecució i terminació de les obres ya iniciades costaria al voltant de R $ 144 mil millons. Algunes de les obres vials més importants realisades en el mandat de Bolsonaro inclouen: finalisació de la duplicació de la [[BR-116]] en Rio Gran do Sul, de la [[BR-101]] en el Nordest, de [[BR-116]] en Baïa, de [[BR-364]] entre Cuiabá i Rondonópolis, duplicació del [[BR-470]] en Santa Catarina, de [[BR-280]] en Santa Catarina, de la [[BR-381]] en Mines Gerais, construcció del Pont d'Integració Internacional (que unix Foz do Iguaçu en President Franco, en Paraguai), licitació per a la construcció d'un pont que conectarà Porte Murtinho (MS) en Carmelo Peralta (Paraguai) per a la realisació del [[Corredor Bioceànic]], finalisació de l'asfaltat de [[BR-163]] en Pará, inauguració del Pont Abunã que conecta Rondônia en Acre, pavimentació de BR en el nordest com [[BR-222]] i la [[BR-235]], ademés de sent noves concessions per a les principals carreteres de Paraná i [[Via Dutra]], entre uns atres. Durant el govern de Bolsonaro, també hi ha hagut un major enfocament en la construcció de ferrocarrils, en el Govern, per eixemple, inaugurant un tram del Ferrocarril Nort-Sur, entre Goiás i São Paulo, inici de la construcció del Ferrocarril d'Integració Este-Oest en Baïa, ademés de planificar la construcció de Ferrogrão, entre Mate Grosso i Pará, entre uns atres.