Canvis

A pesar de lo anterior, Adam Smith, un dels primers en introduir métodos i pràctiques de la [[burocràcia]] a l'organisació de les empreses,<ref>A pesar de que Smith no usa la paraula ''[[burócrata]]'' en la seua obra, s'ha sugerit que va ser un d'els que varen introduir pràctiques burocràtiques a l'indústria. Açò es basa no solament en les llabors dels ''clerks'', sino principalment en l'importància que otorga a la divisió del treball en llineas clarament definides. Per eixemple, [[John Kilcullen]] [http://www.humanities.mq.edu.au/ockham/y64l09.html MAX WEBER: ON BUREAUCRACY] i Edgar Kiser: [http://www3.interscience.wiley.com/journal/119093867/abstract?cretry=1&sretry=0 Comparing Varieties of Agency Theory in Economics, Political Science, and Sociology: An Illustration from State Policy Implementation] </ref> oferix una visió en la qual les tasques “*gerenciales” són una part essencial de les funcions "del capital" o propietaris, la delegació dels quals solament pot funcionar be en assunts o àrees trivials -solament quan “totes les operacions són capaces de ser reduïdes a lo que és cridat una rutina, o a tal uniformitat de métodos que admeten solament menudes variacions o inclús  cap variació.”<ref>El punt és explorat per [[Michael C. Jensen]] en: [http://www.business.illinois.edu/~shelley1/Readings/Self-Interest.pdf Self-interest, altruism, incentives & agency].</ref> -conseqüentment, el "principal ''clerk''" de Smith ha segut inclús  traduït al castellà com ''[[capataç]]''- delegació en assunts més complexos, ineficient i inclús  contra els interessos dels propietaris, pel [[problema de l'agent-principal|problema de l'agent]]:

A pesar de lo anterior, Adam Smith, un dels primers en introduir métodos i pràctiques de la [[burocràcia]] a l'organisació de les empreses,<ref>A pesar de que Smith no usa la paraula ''[[burócrata]]'' en la seua obra, s'ha sugerit que va ser un d'els que varen introduir pràctiques burocràtiques a l'indústria. Açò es basa no solament en les llabors dels ''clerks'', sino principalment en l'importància que otorga a la divisió del treball en llineas clarament definides. Per eixemple, [[John Kilcullen]] [http://www.humanities.mq.edu.au/ockham/y64l09.html MAX WEBER: ON BUREAUCRACY] i Edgar Kiser: [http://www3.interscience.wiley.com/journal/119093867/abstract?cretry=1&sretry=0 Comparing Varieties of Agency Theory in Economics, Political Science, and Sociology: An Illustration from State Policy Implementation] </ref> oferix una visió en la qual les tasques “*gerenciales” són una part essencial de les funcions "del capital" o propietaris, la delegació dels quals solament pot funcionar be en assunts o àrees trivials -solament quan “totes les operacions són capaces de ser reduïdes a lo que és nomenat una rutina, o a tal uniformitat de métodos que admeten solament menudes variacions o inclús  cap variació.”<ref>El punt és explorat per [[Michael C. Jensen]] en: [http://www.business.illinois.edu/~shelley1/Readings/Self-Interest.pdf Self-interest, altruism, incentives & agency].</ref> -conseqüentment, el "principal ''clerk''" de Smith ha segut inclús  traduït al castellà com ''[[capataç]]''- delegació en assunts més complexos, ineficient i inclús  contra els interessos dels propietaris, pel [[problema de l'agent-principal|problema de l'agent]]:

{{cita|"Ara be, no és raonable esperar que els directors d'estes companyies, en manejar molt més diners d'atres persones que d'ells mateixos, ho vigilen en el mateix ansiós conte en el que freqüentment vigilen el seu els socis d'una empresa particular [...] En conseqüència, el maneig dels negocis d'eixes companyies sempre està caracterisat en alguna mesura per la negligència i la prodigalitat." i “ [...] la major part d'estos accionistes [...tindran que estar...] satisfets en rebre el divident semestral o anual que els directius consideren convenient pagar-los.”.| Adam Smith: ''La riquea de les nacions'', 1776, Madrit: Aliança Editorial; 1994.<ref> Eixa visió es deu provablement a que en la seua época la concepció d'una empresa era una fàbrica o negoci d'un tamany que ara seria considerat chicotet, supervisada o capaç de ser supervisada directament pel propietari: el seu famós eixemple de la manufactura d'agulles es referix a una fàbrica en dèu treballadors.[http://web.archive.org/web/http://www.debunkingeconomics.com/marx/smith_pin.htm Eixemple d'Adam Smith d'una fàbrica d'agulles (en anglés)]</ref>}}

{{cita|"Ara be, no és raonable esperar que els directors d'estes companyies, en manejar molt més diners d'atres persones que d'ells mateixos, ho vigilen en el mateix ansiós conte en el que freqüentment vigilen el seu els socis d'una empresa particular [...] En conseqüència, el maneig dels negocis d'eixes companyies sempre està caracterisat en alguna mesura per la negligència i la prodigalitat." i “ [...] la major part d'estos accionistes [...tindran que estar...] satisfets en rebre el divident semestral o anual que els directius consideren convenient pagar-los.”.| Adam Smith: ''La riquea de les nacions'', 1776, Madrit: Aliança Editorial; 1994.<ref> Eixa visió es deu provablement a que en la seua época la concepció d'una empresa era una fàbrica o negoci d'un tamany que ara seria considerat chicotet, supervisada o capaç de ser supervisada directament pel propietari: el seu famós eixemple de la manufactura d'agulles es referix a una fàbrica en dèu treballadors.[http://web.archive.org/web/http://www.debunkingeconomics.com/marx/smith_pin.htm Eixemple d'Adam Smith d'una fàbrica d'agulles (en anglés)]</ref>}}