78 854
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'
[[Archiu:Espectro-IR-invernadero.png|thumb|Espectre d'absorció en l'infrarroig del conjunt de l'atmòsfera (avall) i de gasos específics. D'alguns es marquen solament els centres de les seues bandes d'absorció (De Graedel & Crutzen, 1993).]]
[[Archiu:Espectro-IR-invernadero.png|thumb|Espectre d'absorció en l'infrarroig del conjunt de l'atmòsfera (avall) i de gasos específics. D'alguns es marquen solament els centres de les seues bandes d'absorció (De Graedel & Crutzen, 1993).]]
* El [[vapor d'aigua]](H<sub>2</sub>O) és un gas que s'obté per [[Evaporament (física)|evaporament]] o [[ebullició]] del [[aigua]] [[líquit|líquida]] o per [[sublimació]] del [[gèl]]. És el que més contribuïx al efecte hivernàcul per l'absorció dels [[Radiació infrarroja|rajos infrarrojos]]. És inodor i incolor i, a pesar de lo que puga semblar, les [[núvol]]s o el baf blanc d'una cacerola o un congelador, vulgarment cridat "vapor", no són vapor d'aigua sino el resultat de minúscules gotes d'aigua líquida o cristals de gèl.
* El [[vapor d'aigua]](H<sub>2</sub>O) és un gas que s'obté per [[Evaporament (física)|evaporament]] o [[ebullició]] del [[aigua]] [[líquit|líquida]] o per [[sublimació]] del [[gèl]]. És el que més contribuïx al efecte hivernàcul per l'absorció dels [[Radiació infrarroja|rajos infrarrojos]]. És inodor i incolor i, a pesar de lo que puga semblar, les [[núvol]]s o el baf blanc d'una cacerola o un congelador, vulgarment nomenat "vapor", no són vapor d'aigua sino el resultat de minúscules gotes d'aigua líquida o cristals de gèl.
* [[Diòxit de carbono]] (CO<sub>2</sub>) òxit de carbono (IV), també denominat diòxit de carbono, gas carbònic i anhídrit carbònic, és un gas les molècules del qual estan compostes per dos [[àtom]]s de [[oxigen]] i un de [[carbono]]. La seua fòrmula química és CO<sub>2</sub>.
* [[Diòxit de carbono]] (CO<sub>2</sub>) òxit de carbono (IV), també denominat diòxit de carbono, gas carbònic i anhídrit carbònic, és un gas les molècules del qual estan compostes per dos [[àtom]]s de [[oxigen]] i un de [[carbono]]. La seua fòrmula química és CO<sub>2</sub>.
* [[Metà]] (CH<sub>4</sub>) El metà (del [[grec]] methy, va vindre, i el sufix -ano) és el [[hidrocarbur]] [[alcà]] més senzill, que la seua [[fòrmula química]] és CH<sub>4</sub>.
* [[Metà]] (CH<sub>4</sub>) El metà (del [[grec]] methy, va vindre, i el sufix -ano) és el [[hidrocarbur]] [[alcà]] més senzill, que la seua [[fòrmula química]] és CH<sub>4</sub>.