Canvis

Marko Mrnjavčević (edita)

Revisió de 16:31 28 ago 2023

6 bytes afegits , 16:31 28 ago 2023

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

Llínea 32: Llínea 32:

Vukašin també va buscar una esposa en bones conexions per al seu fill major. Una princesa de la noble [[família Šubić|família croata dels Šubić]] de Dalmàcia va ser enviada per son pare, Grgur, a la cort del seu parent [[Tvrtko I de Bòsnia|Tvrtko I]], el senyor ([[Ban (títul)|Ban]]) de Bòsnia, en la finalitat de que fora criada i casada per la mare d'est, [[Jelena Šubić]]. Esta última era la filla de [[Jorge II Šubić]], el yayo matern de la qual era el rei serbi [[Esteban Dragutin|Dragutin Nemanjić]].<ref name="Fajfrić">{{harvnb|Fajfrić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/istorija/zfajfric-kotromanici_c.html#_Toc486040898 Први Котроманићи]}}.</ref><ref name="Šuica20">{{harvnb|Šuica|2000|p=20}}.</ref> El Ban i sa mare varen aprovar l'idea de ukašin d'unir a la princesa Šubić en el seu fill, i el matrimoni va estar a punt de concertar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> No obstant, en [[abril]] de 1370, el [[Papa]] [[Urbà V]] va enviar una carta a Tvrtko en la qual prohibia el matrimoni d'una [[catòlica]] en el «fill del seu Magnificència el Rei de Sèrbia, un [[Cisma d'Orient|cismàtic]]» (filie magnifici viri Regis Rascie scismatico).<ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> El papa també va notificar al rei [[Luis I d'Hongria]], el senyor nominal del Ban, de l'imminent «ofensa a la fe cristiana», i el matrimoni jamai va aplegar a realisar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner98">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CLXXXIX}}.</ref> Marko finalment es va casar en Jelena (filla de [[Radoslav Hlapen]], el senyor de [[Veria]] i [[Édessa]] i el més important noble serbi en el sur de Macedònia).<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=170-171}}.</ref>

−

Durant la [[primavera]] de l'any [[1371]], Marko va participar en els preparatius per a una campanya contra [[Nikola Altomanović]], el principal senyor en l'oest de l'imperi.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb|Fine|1994|p=377}}.</ref> La campanya va ser planificada de modo conjunt pel rei Vukašin i [[Đurađ I Balšić]], senyor de Zeta (que estava casat en Olivera, la filla del rei). En juliol d'eix any pare i fill varen acampar en el seu eixèrcit front a [[Escútari]], en el territori de Balšić, disposts a liderar una ofensiva sobre [[Nikšić|Onogošt]], en les terres de Altomanović. L'atac jamai es va produir, ya que els [[otomans]] estaven amenaçant les terres del [[déspota]] [[Jovan Uglješa|Jovan Mrnjavčević]] (senyor de [[Serres (Grècia)|Serres]] i germà menor del monarca serbi) i les forces dels Mrnjavčević es varen dirigir ràpidament cap a l'est.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb|Fine|1994|p=377}}.</ref> Despuix de buscar aliats en va, els germans varen entrar en el territori otomà controlat. En la [[batalla de Maritza]], el [[26 de setembre]] de 1371, els turcs varen aniquilar a l'eixèrcit serbi;<ref name="Ćorović2">{{harvnb|Ćorović|2001|loc=[http://www.rastko.rs/rastko-bl/istorija/corovic/istorija/3_10.html Маричка погибија]}}.</ref> els cossos de Vukašin i Jovan mai varen ser trobats. El lloc de la batalla, prop del poble d'[[Ormenio]] en l'actual oest de Grècia, des de llavors ha segut ~~cridat~~ com a Sırp Sındığı («Derrota Sèrbia») en [[idioma turc|turc]]. El resultat de la batalla de Maritza va tindre grans conseqüències per a la regió, ya que havia obert els [[Península balcànica|Balcans]] als turcs.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref>

+

Durant la [[primavera]] de l'any [[1371]], Marko va participar en els preparatius per a una campanya contra [[Nikola Altomanović]], el principal senyor en l'oest de l'imperi.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb|Fine|1994|p=377}}.</ref> La campanya va ser planificada de modo conjunt pel rei Vukašin i [[Đurađ I Balšić]], senyor de Zeta (que estava casat en Olivera, la filla del rei). En juliol d'eix any pare i fill varen acampar en el seu eixèrcit front a [[Escútari]], en el territori de Balšić, disposts a liderar una ofensiva sobre [[Nikšić|Onogošt]], en les terres de Altomanović. L'atac jamai es va produir, ya que els [[otomans]] estaven amenaçant les terres del [[déspota]] [[Jovan Uglješa|Jovan Mrnjavčević]] (senyor de [[Serres (Grècia)|Serres]] i germà menor del monarca serbi) i les forces dels Mrnjavčević es varen dirigir ràpidament cap a l'est.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb|Fine|1994|p=377}}.</ref> Despuix de buscar aliats en va, els germans varen entrar en el territori otomà controlat. En la [[batalla de Maritza]], el [[26 de setembre]] de 1371, els turcs varen aniquilar a l'eixèrcit serbi;<ref name="Ćorović2">{{harvnb|Ćorović|2001|loc=[http://www.rastko.rs/rastko-bl/istorija/corovic/istorija/3_10.html Маричка погибија]}}.</ref> els cossos de Vukašin i Jovan mai varen ser trobats. El lloc de la batalla, prop del poble d'[[Ormenio]] en l'actual oest de Grècia, des de llavors ha segut nomenat com a Sırp Sındığı («Derrota Sèrbia») en [[idioma turc|turc]]. El resultat de la batalla de Maritza va tindre grans conseqüències per a la regió, ya que havia obert els [[Península balcànica|Balcans]] als turcs.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref>

=== Despuix de l'any 1371 ===

Llínea 42: Llínea 42:

[[Archiu:Markovi kuli 1.JPG|thumb|left|Les ruïnes de la fortalea de Marko sobre [[Prilep]], conegudes com les [[Markovi Kuli]], les «torres de Marko».]]

−

En algun moment es va separar de Jelena i va viure en Todora, l'esposa d'un home ~~cridat~~ Grgur, i la seua esposa va ser tornada en el seu pare a Veria. Mes tart va buscar reconciliar-se en la seua esposa, pero va deure enviar primer a la seua amant en el seu sogre. Ya que el territori de Mrnjavčević llimitava al sur en les terres de Hlapen, la reconciliació va poder haver segut política.<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=170-171}}.</ref> L'escriga Dobre, un súbdit de Marko, va transcriure un [[llibre llitúrgic]] per a l'iglésia del poble de [[Kaluđerec]], i quan va terminar, va compondre una inscripció que comença de la següent manera:{{#tag:ref|Este llibre llitúrgic, adquirit en el [[sigle XIX]] pel coleccioniste rus [[Aleksey Khludov]], és preservat actualment en el [[Museu Estatal d'Història (Moscou)|Museu Estatal d'Història]] de Rússia.|group=nota}}<ref name="Stojanović5859">{{harvnb|Stojanović|1902|pp=58-59}}.</ref>

+

En algun moment es va separar de Jelena i va viure en Todora, l'esposa d'un home nomenat Grgur, i la seua esposa va ser tornada en el seu pare a Veria. Mes tart va buscar reconciliar-se en la seua esposa, pero va deure enviar primer a la seua amant en el seu sogre. Ya que el territori de Mrnjavčević llimitava al sur en les terres de Hlapen, la reconciliació va poder haver segut política.<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=170-171}}.</ref> L'escriga Dobre, un súbdit de Marko, va transcriure un [[llibre llitúrgic]] per a l'iglésia del poble de [[Kaluđerec]], i quan va terminar, va compondre una inscripció que comença de la següent manera:{{#tag:ref|Este llibre llitúrgic, adquirit en el [[sigle XIX]] pel coleccioniste rus [[Aleksey Khludov]], és preservat actualment en el [[Museu Estatal d'Història (Moscou)|Museu Estatal d'Història]] de Rússia.|group=nota}}<ref name="Stojanović5859">{{harvnb|Stojanović|1902|pp=58-59}}.</ref>

{|

|

Слава сьвршитєлю богѹ вь вѣкы, аминь, а҃мнь, а҃м. Пыса сє сиꙗ книга ѹ Порѣчи, ѹ сєлѣ зовомь Калѹгєрєць, вь дьны благовѣрнаго кралꙗ Марка, ѥгда ѿдадє Ѳодору Грьгѹровѹ жєнѹ Хлапєнѹ, а ѹзє жєнѹ свою прьвовѣнчанѹ Ѥлєнѹ, Хлапєновѹ дьщєрє.

|

−

:Gloria a Deu el Finalisador eternament i per a sempre, amén, amén, amén. Este llibre va ser escrit en [[Poreči|Porečje]], en el poble ~~cridat~~ [[Kaluđerec]], en els dies del piadós Rei Marko, quan va entregar a Todora l'esposa de Grgur a Hlapen, i va prendre de nou a la seua primera esposa Jelena, la filla de Hlapen.

+

:Gloria a Deu el Finalisador eternament i per a sempre, amén, amén, amén. Este llibre va ser escrit en [[Poreči|Porečje]], en el poble nomenat [[Kaluđerec]], en els dies del piadós Rei Marko, quan va entregar a Todora l'esposa de Grgur a Hlapen, i va prendre de nou a la seua primera esposa Jelena, la filla de Hlapen.

|

|}

−

La fortalea de Marko es trobava sobre un tossal al nort de l'actual Prilep; els seus restants parcialment conservats són coneguts com [[Markovi Kuli|''Markovi Kuli'']] («torres de Marko»). Baix de la fortalea està el poble de [[Vareš (Prilep)|Vareš]], lloc de la Prilep medieval. En el poble es troba el [[monasteri de Vareš|monasteri de Sant Miquel]], reformat per Marko i el seu pare, i els retrats del qual es troben en les parets de l'iglésia del monasteri.<ref name="Stojanović5859">{{harvnb|Stojanović|1902|pp=58-59}}.</ref> També va ser el fundador ([[ktetor]]) de l'iglésia Santo Domingo en Prizren, que va ser finalisada en 1371, poc abans de la batalla de Maritza. En l'inscripció sobre l'entrada de l'iglésia, Marko és ~~cridat~~ «rei jove».<ref name="Mihaljčić166">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=166}}.</ref>

+

La fortalea de Marko es trobava sobre un tossal al nort de l'actual Prilep; els seus restants parcialment conservats són coneguts com [[Markovi Kuli|''Markovi Kuli'']] («torres de Marko»). Baix de la fortalea està el poble de [[Vareš (Prilep)|Vareš]], lloc de la Prilep medieval. En el poble es troba el [[monasteri de Vareš|monasteri de Sant Miquel]], reformat per Marko i el seu pare, i els retrats del qual es troben en les parets de l'iglésia del monasteri.<ref name="Stojanović5859">{{harvnb|Stojanović|1902|pp=58-59}}.</ref> També va ser el fundador ([[ktetor]]) de l'iglésia Santo Domingo en Prizren, que va ser finalisada en 1371, poc abans de la batalla de Maritza. En l'inscripció sobre l'entrada de l'iglésia, Marko és nomenat «rei jove».<ref name="Mihaljčić166">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=166}}.</ref>

El monasteri de Sant Demetri, popularment conegut com [[monasteri de Marko]], està en el poble de [[Markova Sušica]] (prop de Skopje) i va ser construït des d'al voltant de l'any [[1345]] a [[1376]] (o [[1377]]). Els reis Mrnjavčević, els seus ktetors, estan representats en l'entrada sur de l'iglésia del monasteri.<ref name="Fostikov4950">{{harvnb|Fostikov|2002|pp=49-50}}.</ref> Marko és un home d'aspecte auster en roba púrpura, que porta una corona adornada en perles. En la mà esquerra sosté un roll, el text del qual comença: «Yo, en Crist Deu el piadós Rei Marko, vaig construir i vaig inscriure este temple diví...» En la seua mà dreta, sosté una banya que simbolisa la banya d'oli en el qual els reis del [[Antic Testament]] eren [[unció|ungits]] en la seua coronació. Es diu que és representat aixina com el rei triat per Deu per a conduir al seu poble a través de la crisis despuix de la batalla de Maritza.<ref name="Mihaljčić168">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=168}}.</ref>

Llínea 68: Llínea 68:

=== En la poesia èpica sèrbia ===

[[Archiu:Краљевић Марко (1355 - 1395).jpg|thumb|left|[[Xilografia]] de Marko Mrnjavčević ([[sigle XIX]]) fet per un artiste desconegut.]]

−

Marko Mrnjavčević és l'héroe més popular de la [[poesia èpica sèrbia]], en la qual és ~~cridat~~ «Kraljević Marko» (en la paraula kraljević que significa «príncip» o «fill del rei»).<ref name="Noyes">{{harvnb|Noyes|1913|loc=[http://www.sacred-texts.com/neu/hbs/hbs04.htm Introduction]}}.</ref> Este títul informal s'aplicava als fills del rei Vukašin en fonts contemporànees com un llinage (Marko Kraljević), i va ser adoptat per la tradició oral sèrbia com a part del nom de Mrnjavčević.{{tag:ref|El nom Despotović («fill del [[déspota]]») es va aplicar d'una manera similar a Uglješa, el fill del déspota [[Jovan Uglješa]], germà menor del rei Vukašin.<ref name="Rudić89">{{harvnb|Rudić|2001|p=89}}.</ref>|group=nota}}

+

Marko Mrnjavčević és l'héroe més popular de la [[poesia èpica sèrbia]], en la qual és nomenat «Kraljević Marko» (en la paraula kraljević que significa «príncip» o «fill del rei»).<ref name="Noyes">{{harvnb|Noyes|1913|loc=[http://www.sacred-texts.com/neu/hbs/hbs04.htm Introduction]}}.</ref> Este títul informal s'aplicava als fills del rei Vukašin en fonts contemporànees com un llinage (Marko Kraljević), i va ser adoptat per la tradició oral sèrbia com a part del nom de Mrnjavčević.{{tag:ref|El nom Despotović («fill del [[déspota]]») es va aplicar d'una manera similar a Uglješa, el fill del déspota [[Jovan Uglješa]], germà menor del rei Vukašin.<ref name="Rudić89">{{harvnb|Rudić|2001|p=89}}.</ref>|group=nota}}

Els poemes sobre Kraljević no seguixen una trama; lo que els unix en un cicle poètic és l'héroe mateix, en les seues aventures allumenant el seu caràcter i personalitat.<ref name="Deretić">{{harvnb|Deretić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/jderetic_knjiz/jderetic-knjiz_05_c.html Епска повесница српског народа]}}.</ref><ref name="Low1">{{harvnb|Low|1922|loc=[http://www.archive.org/stream/balladsofmarkokr00lowduoft#page/n35/mode/2up The Marko of the Ballads]}}.</ref> L'èpic Marko va tindre una esperança de vida de trescents anys; els héroes dels sigles XIV i XVI que apareixen com els seus companyers inclouen a [[Miloš Obilić]], [[Hrelja|Relja Krilatica]], [[Vuk Grgurević|Vuk el Dragó Ardent]] i [[Juan Hunyadi|Janko Sibinjanin]] i el seu nebot, [[Juan Székely de Szentgyörgy|Banović Sekula]].<ref name="Popović2428">{{harvnb|Popović|1988|pp=24-28}}.</ref> Molt pocs fets històrics sobre Marko es poden trobar en els poemes, pero reflectixen la seua conexió en la desintegració de l'Imperi serbi i el seu vassallage als otomans.<ref name="Deretić">{{harvnb|Deretić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/knjizevnost/jderetic_knjiz/jderetic-knjiz_05_c.html Епска повесница српског народа]}}.</ref> Estaven composts per poetes anònims serbis durant l'ocupació otomana del seu país. Segons el [[Filologia eslava|eslavista]] nortamericana [[George Rapall Noyes (acadèmic eslavista)|George Rapall Noyes]], ells «combinen el [[pathos]] tràgic en la comèdia casi obscena de la manera digna d'un dramaturc [[Lliteratura isabelina|isabelí]]».<ref name="Noyes">{{harvnb|Noyes|1913|loc=[http://www.sacred-texts.com/neu/hbs/hbs04.htm Introduction]}}.</ref>

Llínea 138: Llínea 138:

«Krali Marko» ha segut un dels personages més populars del folclor búlgar durant sigles.<ref>Para més informació, lligga {{cita lliure|any=1901|url=|autor=Veliko Iordanov|títul=Krali-Marko v bulgarskata narodna epika|idioma=búlgar|editor=Sbornik na Bulgarskoto Knizhovno Druzhestvo|ubicació=Sofia}}</ref>Els contes èpics búlgars en general (i aquells sobre Marko en particular) semblen provindre de la partix suroest de la regió búlgara, principalment en l'actual [[República de Macedònia]].<ref>{{cita web|autor=Mihail Arnaudov |any=1961 |url=http://bulgarian-orthodox-church.org/slovo/narod/bnt12_1.txt |títul=Българско народно творчество в 12 тома. Том 1. Юнашки песни. |idioma=búlgar |deadurl=unfit |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20071015095416/http://bulgarian-orthodox-church.org/slovo/narod/bnt12_1.txt |fechaarchivo=15 d'octubre de 2007}}</ref> Per lo tant, els contes són també partix de l'herència ètnica de l'actual Macedònia.

−

Segons llegenda local sa mare va ser Evrosiya (Евросия), germana del [[vaivoda]] [[Demografia de Bulgària|búlgar]] [[Momchil]] (que va governar un territori en les [[montanyes Ródope]]). Durant el seu naiximent varen aparéixer tres [[narecnitsi]] (fades enchiseres), predient que anava a ser un héroe i reemplaçaria al seu pare (el rei Vukašin). Quan el rei va sentir açò, va tirar al seu fill en una cistella al riu per a desfer-se d'ell. Una [[Willi|samodiva]] cridada Vila els va trobar i li'l va portar, convertint-se en sa mare adoptiva. Degut a que Marko va beure la [[llet]] de la samodiva, va adquirir poders sobrenaturals i es va convertir en un lluitador per la llibertat de Bulgària contra els turcs. Tenia un cavall alat ~~cridat~~ Sharkolia i una germanastra, Gyura. Les llegendes búlgares incorporen fragments de la mitologia i les creències paganes, encara que l'èpica de Marko va ser creada tardanament com en els [[sigle XIV|sigles XIV]] i [[sigle XVIII|XVIII]]. Entre les cançons èpiques búlgares, les cançons sobre Krali Marko són comunes i crucials.<ref>The River Danube in Balkan Slavic Folksongs, Ethnologia Balkanica (01/1997), Burkhart, Dagmar; Issue: 01/1997 , pp. 53-60</ref><ref>A History of Macedonian Literature 865-1944, Volume 112 of Slavistic Printings and Reprintings, Charles A. Moser, Publisher Mouton, 1972.</ref>Els folcloristes búlgars que arrepleguen estes històries inclouen a l'educador [[Trayko Kitanchev]] (en la regió de [[Resen]] de Macedònia occidental) i [[Marko Cepenkov]] de [[Prilep]] (en tota la regió).<ref>Прилеп; зап. Marko Cepenkov ([[Colecció de Folclore i Etnografia|СбНУ]] 2, с. 116-120, № 2 - "Марко грабит Ангелина").</ref>

+

Segons llegenda local sa mare va ser Evrosiya (Евросия), germana del [[vaivoda]] [[Demografia de Bulgària|búlgar]] [[Momchil]] (que va governar un territori en les [[montanyes Ródope]]). Durant el seu naiximent varen aparéixer tres [[narecnitsi]] (fades enchiseres), predient que anava a ser un héroe i reemplaçaria al seu pare (el rei Vukašin). Quan el rei va sentir açò, va tirar al seu fill en una cistella al riu per a desfer-se d'ell. Una [[Willi|samodiva]] cridada Vila els va trobar i li'l va portar, convertint-se en sa mare adoptiva. Degut a que Marko va beure la [[llet]] de la samodiva, va adquirir poders sobrenaturals i es va convertir en un lluitador per la llibertat de Bulgària contra els turcs. Tenia un cavall alat nomenat Sharkolia i una germanastra, Gyura. Les llegendes búlgares incorporen fragments de la mitologia i les creències paganes, encara que l'èpica de Marko va ser creada tardanament com en els [[sigle XIV|sigles XIV]] i [[sigle XVIII|XVIII]]. Entre les cançons èpiques búlgares, les cançons sobre Krali Marko són comunes i crucials.<ref>The River Danube in Balkan Slavic Folksongs, Ethnologia Balkanica (01/1997), Burkhart, Dagmar; Issue: 01/1997 , pp. 53-60</ref><ref>A History of Macedonian Literature 865-1944, Volume 112 of Slavistic Printings and Reprintings, Charles A. Moser, Publisher Mouton, 1972.</ref>Els folcloristes búlgars que arrepleguen estes històries inclouen a l'educador [[Trayko Kitanchev]] (en la regió de [[Resen]] de Macedònia occidental) i [[Marko Cepenkov]] de [[Prilep]] (en tota la regió).<ref>Прилеп; зап. Marko Cepenkov ([[Colecció de Folclore i Etnografia|СбНУ]] 2, с. 116-120, № 2 - "Марко грабит Ангелина").</ref>

== En les llegendes ==

Valencian

Burócrates, Administradors

78 863

edicions