Canvis

'''Tzapotlatena''' (del [[nàhuatl]]: Tzapotlantenan ‘la mare de Tzapotlan’) és en la [[mitologia asteca]], una divinitat referida per Bernardino de Sahagún en l'''Història general de les coses de Nova Espanya'', a la que s'atribuïx el patronazgo d'una resina medicinal cridada oxitl en nàhuatl. El testimoni arreplegat per Sahagún en eixa obra diu que Tzapotlatena va nàixer en un poble cridat Tzapotlan —la localisació del qual no es precisa— i que ella va ser la descobridora de la resina que els nahues varen cridar oxitl, que manava dels troncs dels pins. La resina s'amprava en l'época prehispánica per al tractament de malalties que creaven bubes, cridades cuaxococihuiztli i chacuachiuhuiliztli, entre atres usos.  

'''Tzapotlatena''' (del [[nàhuatl]]: Tzapotlantenan ‘la mare de Tzapotlan’) és en la [[mitologia asteca]], una divinitat referida per Bernardino de Sahagún en l'''Història general de les coses de Nova Espanya'', a la que s'atribuïx el patronazgo d'una resina medicinal cridada oxitl en nàhuatl. El testimoni arreplegat per Sahagún en eixa obra diu que Tzapotlatena va nàixer en un poble nomenat Tzapotlan —la localisació del qual no es precisa— i que ella va ser la descobridora de la resina que els nahues varen cridar oxitl, que manava dels troncs dels pins. La resina s'amprava en l'época prehispánica per al tractament de malalties que creaven bubes, cridades cuaxococihuiztli i chacuachiuhuiliztli, entre atres usos.  

Esta divinitat rebia cult dels recolectors i comerciants d'oxitl.​ Els sacerdots de Tzapotlatena es denominaven tzapotlanteohuahtzin, i a ells corresponia dispondre les ofrenes a la deesa, consistents en copal, hule, herbes aromàtiques i paper.​

Esta divinitat rebia cult dels recolectors i comerciants d'oxitl.​ Els sacerdots de Tzapotlatena es denominaven tzapotlanteohuahtzin, i a ells corresponia dispondre les ofrenes a la deesa, consistents en copal, hule, herbes aromàtiques i paper.​