Canvis

1 byte afegit ,  15:59 28 ago 2023
Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'
Llínea 16: Llínea 16:  
Stanley Kubrick destacà pel seu perfeccionisme tècnic i el seu intens simbolisme intelectual. Fon guardonat en nou [[Premi Óscar|Òscars]] i catorze nominacions en els seus quaranta-quatre anys de carrera cinematogràfica.
 
Stanley Kubrick destacà pel seu perfeccionisme tècnic i el seu intens simbolisme intelectual. Fon guardonat en nou [[Premi Óscar|Òscars]] i catorze nominacions en els seus quaranta-quatre anys de carrera cinematogràfica.
   −
Considerat per molts com un dels cineastes més influents del [[sigle XX]], va destacar tant per la seua precisió tècnica com per la notable estilisació i la profunda càrrega simbòlica de les seues películes. Pese a nàixer en Manhattan va viure la seua infància en [[Brooklyn]] baix les seqüeles de la [[Gran Depressió]]; en l'escola era introvertit i callat, ademés de tindre males calificacions, lo que despuix li va impedir entrar en una universitat i es va vore obligat a mantindre's per mig de la venda de fotografies a la revista ''Look'', apostes i jocs d'escacs a on va conéixer a James B. Harris en qui fundaria una humil productora despuix de començar a treballar en el cine a partir de [[1951]]. En els diners recaptats va estrenar el seu primer proyecte, el curtmetrage documental ''Day of the Fight'', que li va proporcionar un modest benefici econòmic despuix de ser adquirit per RKO Pictures. Esta companyia també li va alvançar diners per al seu següent treball, un documental de nou minuts cridat ''Flying Padre''.
+
Considerat per molts com un dels cineastes més influents del [[sigle XX]], va destacar tant per la seua precisió tècnica com per la notable estilisació i la profunda càrrega simbòlica de les seues películes. Pese a nàixer en Manhattan va viure la seua infància en [[Brooklyn]] baix les seqüeles de la [[Gran Depressió]]; en l'escola era introvertit i callat, ademés de tindre males calificacions, lo que despuix li va impedir entrar en una universitat i es va vore obligat a mantindre's per mig de la venda de fotografies a la revista ''Look'', apostes i jocs d'escacs a on va conéixer a James B. Harris en qui fundaria una humil productora despuix de començar a treballar en el cine a partir de [[1951]]. En els diners recaptats va estrenar el seu primer proyecte, el curtmetrage documental ''Day of the Fight'', que li va proporcionar un modest benefici econòmic despuix de ser adquirit per RKO Pictures. Esta companyia també li va alvançar diners per al seu següent treball, un documental de nou minuts nomenat ''Flying Padre''.
    
Despuix d'açò va realisar la seua primera película ''Fear and Desire'' ([[1953]]), si be la crítica la va tractar decentment, Kubrick més tart va renegar d'ella i inclús intentaria comprar totes les còpies per a cremar-les; ''El bes de l'assessí'' ([[1955]]) fon la seua segona película, en temàtica de cine negre, ahí s'escomença a notar els inicis del seu característic estil en esta película que més tart li valdria d'inspiració a [[Quentin Tarantino]] per a ''Pulp Fiction''.
 
Despuix d'açò va realisar la seua primera película ''Fear and Desire'' ([[1953]]), si be la crítica la va tractar decentment, Kubrick més tart va renegar d'ella i inclús intentaria comprar totes les còpies per a cremar-les; ''El bes de l'assessí'' ([[1955]]) fon la seua segona película, en temàtica de cine negre, ahí s'escomença a notar els inicis del seu característic estil en esta película que més tart li valdria d'inspiració a [[Quentin Tarantino]] per a ''Pulp Fiction''.