Canvis

|mapa=

|mapa=

}}

}}

 

El '''urdu''' és la llengua parlà fonamentalment en [[Pakistan]] i [[Índia]]. En Pakistan està considerà la llengua nacional, mentres que en la Índia és u dels 24 idiomes oficials en el país.

El '''urdu''' és la llengua parlà fonamentalment en [[Pakistan]] i [[Índia]]. En Pakistan està considerà la llengua nacional, mentres que en la Índia és u dels 24 idiomes oficials en el país.

A pesar de la seua condició de llengua nacional de Pakistan, tan sols uns deu millons de persones en eixe país (un 8% de la població) heu parlen com a llengua materna. Este chicotet percentage heu formen els dits "mohajir" ("emigrants" en urdu), l'èlit social i econòmica de Pakistan que procedix dels refugiats musulmans que fugiren del nort de l'Índia després la partició de l'antiga Índia britànica en [[1947]], quan sorgiren els dos estats independents d'Índia i Pakistan.

A pesar de la seua condició de llengua nacional de Pakistan, tan sols uns deu millons de persones en eixe país (un 8% de la població) heu parlen com a llengua materna. Este chicotet percentage heu formen els dits "mohajir" ("emigrants" en urdu), l'èlit social i econòmica de Pakistan que procedix dels refugiats musulmans que fugiren del nort de l'Índia després la partició de l'antiga Índia britànica en [[1947]], quan sorgiren els dos estats independents d'Índia i Pakistan.

Com a llengua parlà, el urdu és pràcticament indistinguible del hindi, llengua nacional de Índia. La diferència entre abdós llengües radica en que el urdu és utilisat com a llengua escrita per parlants musulmans i s'escriu en una forma llaugerament adaptà del alfabet persa, variant al mateix temps del alfabet àrap. El hindi, pel contrari, s'escriu en el alfabet devànagari, originalment empleat per al [[Idioma sànscrit|sànscrit]], i és utilisat pels parlants hindus. Encara que el idioma coloquial es pràcticament el mateixa, la norma culta del urdu fa us de numerosos térmens d'orige àrap i persa, mentres que el hindi, recurrix a estils formals, al sànscrit com font de vocabulari cult. A la forma parlada comú del urdu i el hindi se li denomina a sovint ''hindustaní''.

Com a llengua parlà, el urdu és pràcticament indistinguible del hindi, llengua nacional de Índia. La diferència entre abdós llengües radica en que el urdu és utilisat com a llengua escrita per parlants musulmans i s'escriu en una forma llaugerament adaptà del alfabet persa, variant al mateix temps del alfabet àrap. El hindi, pel contrari, s'escriu en el alfabet devànagari, originalment empleat per a l'[[Idioma sànscrit|sànscrit]], i és utilisat pels parlants hindus. Encara que el idioma coloquial es pràcticament el mateixa, la norma culta del urdu fa us de numerosos térmens d'orige àrap i persa, mentres que el hindi, recurrix a estils formals, al sànscrit com font de vocabulari cult. A la forma parlada comú de l'urdu i l'hindi se li denomina a sovint ''hindustaní''.

== Història ==

== Història ==

L'urdu té el seu orige en la ciutat de [[Delhi]]. Després la conquista mongola de la Índia, el dialecte índic parlat en esta ciutat va rebre numeroses influències perses, turques pashto i àraps degudes als conquistadors musulmans. Encara que estos utilisaven el persa com a llengua oficial, la llengua popular seguiria sent índica encara que en abundant lèxic d'orige persa. Aixina, el creiximent de la ciutat de Delhi donà lloc a una nova "lingua franca", utilisada en gran part del nort de l'Índia, que en el sigle XVII seria coneguda com ''zaban-e-urdu-e-mualla''. Esta expressió persa que significa "llengua dels campaments i de la cort" acabaria abrevià simplement com "urdu" ("campament").

L'urdu té el seu orige en la ciutat de [[Delhi]]. Després la conquista mongola de la Índia, el dialecte índic parlat en esta ciutat va rebre numeroses influències perses, turques pashto i àraps degudes als conquistadors musulmans. Encara que estos utilisaven el persa com a llengua oficial, la llengua popular seguiria sent índica encara que en abundant lèxic d'orige persa. Aixina, el creiximent de la ciutat de Delhi donà lloc a una nova "lingua franca", utilisada en gran part del nort de l'Índia, que en el sigle XVII seria coneguda com ''zaban-e-urdu-e-mualla''. Esta expressió persa que significa "llengua dels campaments i de la cort" acabaria abrevià simplement com "urdu" ("campament").

Les primeres manifestacions lliteràries del urdu escomençaren en el sigle XVII. El urdu, escrit en alfabet persa, es convertiria en el mig de expressió dels poetes musulmans del nort de l'Índia. A la forma de urdu utilisà en la poesia d'esta época se la denomina rekhti i el seu màxim exponent fon el poeta [[Vali Dakkani]]. U dels principals centres de activitat lliterària en urdu ha segut tradicionalment la ciutat de [[Lucknow]], a on encara predomina el us escrit del urdu sobre el hindi.

Les primeres manifestacions lliteràries de l'urdu escomençaren en el sigle XVII. El urdu, escrit en alfabet persa, es convertiria en el mig de expressió dels poetes musulmans del nort de l'Índia. A la forma de urdu utilisà en la poesia d'esta época se la denomina rekhti i el seu màxim exponent fon el poeta [[Vali Dakkani]]. U dels principals centres de activitat lliterària en urdu ha segut tradicionalment la ciutat de [[Lucknow]], a on encara predomina el us escrit de l'urdu sobre l'hindi.

El terme "udu" s'utilisà com a sinònim de "hindustaní" en la época de l'Índia britànica per a referir-se també a la llengua parlà. En tot i això, les sempre complexes relacions entre religió, llengua i societat en l'Índia portarien al us de una forma escrita en alfabet devanagari, propi del sànscrit, com alternativa a la forma escrita en alfabet persa. Esta divisió en la forma escrita el llenguage, que ha resultat en el desenroll de dos normes cultes, hindi i urdu, s'accentuaria en la partició de l'Índia en 1947, quan sorgiren els estats independents d'Índia i Pakistan. Des de llavors, el terme "urdu" s'utilisa exclusivament pera referir-se a la norma culta del idioma que utilisa el alfabet persa. Des de la partició, l'urdu utilisat en Pakistan ha incrementat considerablement l'us de térmens de orige àrap mentres que en l'Índia molts parlants d'hindi eviten conscientment l'us de paraules d'orige persa i àrap en la llengua escrita, favorint un estil en numerosos neologismes presos del sànscrit. Esta tendència ha accentuat la divisió de les formes escrites de l'urdu i l'hindi, encara que l'idioma parlat seguix sent essencialment el mateix.

El terme "udu" s'utilisà com a sinònim de "hindustaní" en la época de l'Índia britànica per a referir-se també a la llengua parlà. En tot i això, les sempre complexes relacions entre religió, llengua i societat en l'Índia portarien al us de una forma escrita en alfabet devanagari, propi del sànscrit, com alternativa a la forma escrita en alfabet persa. Esta divisió en la forma escrita el llenguage, que ha resultat en el desenroll de dos normes cultes, hindi i urdu, s'accentuaria en la partició de l'Índia en 1947, quan sorgiren els estats independents d'Índia i Pakistan. Des de llavors, el terme "urdu" s'utilisa exclusivament pera referir-se a la norma culta del idioma que utilisa el alfabet persa. Des de la partició, l'urdu utilisat en Pakistan ha incrementat considerablement l'us de térmens de orige àrap mentres que en l'Índia molts parlants d'hindi eviten conscientment l'us de paraules d'orige persa i àrap en la llengua escrita, favorint un estil en numerosos neologismes presos del sànscrit. Esta tendència ha accentuat la divisió de les formes escrites de l'urdu i l'hindi, encara que l'idioma parlat seguix sent essencialment el mateix.