Canvis

[[Archiu:Grabado Gravetense Cova del Parpalló (1).JPG|right|thumb|Gravat parietal datat en el periodo [[Gravetiense]] procedent de la cova del Parpalló i depositada en el Museu de Prehistoria de Valencia.]]

[[Archiu:Grabado Gravetense Cova del Parpalló (1).JPG|right|thumb|Gravat parietal datat en el periodo [[Gravetiense]] procedent de la cova del Parpalló i depositada en el Museu de Prehistoria de Valencia.]]

La '''Cova del Parpalló''' es troba situada en el terme municipal de [[Gandia]], en la comarca de [[La Safor]]; la cova fon intensament habitada durant el período del [[paleolític superior]]. Fon excavada per [[Lluís Pericot]] ([[1929]]-[[1931]]); els materials allí trobats es conserven en el [[Museu de Prehistòria de la Diputació de Valéncia]] i en el [[Museu Arqueològic de Gandia]] (MAGa). Les excavacions tenien una potència de 8,5 m i presentaven, de baix cap a dalt, [[aurinyacià]] superior, [[solutrià]], solutreoaurinyacià final i [[magdalenià]] (I, II, III i IV).<ref>{{ref-llibre|títol=Enciclopedia Temática Sopena|pàgines=p.13|lloc=Barcelona|editorial=Editorial Ramon Sopena, S.A.|any=1982|isbn=84-303-0967-5|consulta=15 decembre 2014|capítol=Artes Figurativas I|llengua=castellà|edició=Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice|format=paper|ref=DL-B-2-1991}}</ref>  

La '''Cova del Parpalló''' es troba situada en el terme municipal de [[Gandia]], en la comarca de [[La Safor]]; la cova fon intensament habitada durant el periodo del [[paleolític superior]]. Fon excavada per [[Lluís Pericot]] ([[1929]]-[[1931]]); els materials allí trobats es conserven en el [[Museu de Prehistòria de la Diputació de Valéncia]] i en el [[Museu Arqueològic de Gandia]] (MAGa). Les excavacions tenien una potència de 8,5 m i presentaven, de baix cap a dalt, [[aurinyacià]] superior, [[solutrià]], solutreoaurinyacià final i [[magdalenià]] (I, II, III i IV).<ref>{{ref-llibre|títol=Enciclopedia Temática Sopena|pàgines=p.13|lloc=Barcelona|editorial=Editorial Ramon Sopena, S.A.|any=1982|isbn=84-303-0967-5|consulta=15 decembre 2014|capítol=Artes Figurativas I|llengua=castellà|edició=Traducció de l'Enciclopedia Generale "Le Nove muse" de S.A.I.E. Editrice|format=paper|ref=DL-B-2-1991}}</ref>  

És destacable el descobriment d'una punta solutriana desconeguda, i les numeroses plaquetes de pedra gravades i pintades, en animals (bòvids, cèrvids, cavalls), o be temes geomètrics, abstractes, trobades sobretot en el nivell [[solutrià]]. Esta excavació marcà una fita en la prehistòria valenciana, ya que es demostrà la presència, en terres valencianes, de les indústries del paleolític superior com al restant d'Europa occidental i la no relació en el nort d'[[Àfrica]], com es suponia.

És destacable el descobriment d'una punta solutriana desconeguda, i les numeroses plaquetes de pedra gravades i pintades, en animals (bòvids, cèrvids, cavalls), o be temes geomètrics, abstractes, trobades sobretot en el nivell [[solutrià]]. Esta excavació marcà una fita en la prehistòria valenciana, ya que es demostrà la presència, en terres valencianes, de les indústries del paleolític superior com al restant d'Europa occidental i la no relació en el nort d'[[Àfrica]], com es suponia.