78 832
edicions
Canvis
Text reemplaça - 'refereix' a 'referix'
El seu nom apareix en un sagell en cartuig de procedència desconeguda, que es sembla al sagell de Peribsen, hui en el Museu de Milà. També se'l nomena en un [[papir]] demòtic del [[sigle II]] d. C, conegut com a Papirus Vindobonensis o papir de Viena, que prové de la governació d'el Faium i que fon llegit primer com a n3.w-nfr k3t n snte (Nefereketen) i en este document, es creu que el faraó comença una edificació.
El seu nom apareix en un sagell en cartuig de procedència desconeguda, que es sembla al sagell de Peribsen, hui en el Museu de Milà. També se'l nomena en un [[papir]] demòtic del [[sigle II]] d. C, conegut com a Papirus Vindobonensis o papir de Viena, que prové de la governació d'el Faium i que fon llegit primer com a n3.w-nfr k3t n snte (Nefereketen) i en este document, es creu que el faraó comença una edificació.
En la llista de [[Manethó]], apareix un faraó Sesochris, pero segurament es refereix a [[Peribsen]]. No apareix tampoc en la [[llista d'Abidos]]. En la [[llista de Saqqara]] i en el [[papir de Torí]], consta el seu nom netsu-biti com a Neferkaseker i Neferkasekru.
En la llista de [[Manethó]], apareix un faraó Sesochris, pero segurament es referix a [[Peribsen]]. No apareix tampoc en la [[llista d'Abidos]]. En la [[llista de Saqqara]] i en el [[papir de Torí]], consta el seu nom netsu-biti com a Neferkaseker i Neferkasekru.
El papir diu que el seu regne va durar 8 anys i 3 mesos, i manca l'edat que tenia al morir. La tomba no s'ha trobat.
El papir diu que el seu regne va durar 8 anys i 3 mesos, i manca l'edat que tenia al morir. La tomba no s'ha trobat.