Canvis

'''Itàlia''', oficialment la '''Republica italiana''' (en [[italià]] Repubblica Italiana), és un país d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea|Unio Europea]] (UE).

'''Itàlia''', oficialment la '''Republica italiana''' (en [[italià]] Repubblica Italiana), és un país d'[[Europa]] que forma part de l'[[Unió Europea|Unio Europea]] (UE).

El seu territori consistix principalment en la [[Península Itàlica|Península Itàlica]] i de dos grans illes en el mar Mediterraneu: [[Sicília]] i [[Cerdenya]]. Per el nort està bordejat pels [[Alpes]], per a on llimita en [[França]], [[Suïssa]], [[Àustria]] i [[Eslovènia|Eslovènia]]. Els estats independents de [[San Marí]] i la [[Ciutat del Vaticà|Ciutat del Vatica]] son enclavaments dins del territori italià. '''Itàlia''' forma part del G8 o grup de les huit nacions més industrialisades del mon. Situàt en el cor del antic Imperi Romà, està plena de tesors que reconstruïxen l'història de les bases de la civilisacio occidental.

El seu territori consistix principalment en la [[Península Itàlica|Península Itàlica]] i de dos grans illes en el mar Mediterraneu: [[Sicília]] i [[Serdenya]]. Per el nort està bordejat pels [[Alpes]], per a on llimita en [[França]], [[Suïssa]], [[Àustria]] i [[Eslovènia|Eslovènia]]. Els estats independents de [[San Marí]] i la [[Ciutat del Vaticà|Ciutat del Vatica]] son enclavaments dins del territori italià. '''Itàlia''' forma part del G8 o grup de les huit nacions més industrialisades del mon. Situàt en el cor del antic Imperi Romà, està plena de tesors que reconstruïxen l'història de les bases de la civilisacio occidental.

'''Itàlia''' ha segut la llar de moltes cultures europees com els [[Etrusc]s] i els [[Imperi Romà|Romans]] i també fon la cuna del moviment del [[Renaiximent]], que començà en la regio de [[Toscana]] i pronte es va estendre per tota [[Europa]]. La capital de '''Itàlia''', [[Roma]], ha segut durant sigles el centre politic i cultural de la civilisacio occidental, i també es la ciutat santa per a l'[[Iglesia Catolica]], pues dins de la ciutat se troba el microestat del [[Vaticà]].

'''Itàlia''' ha segut la llar de moltes cultures europees com els [[Etrusc]s] i els [[Imperi Romà|Romans]] i també fon la cuna del moviment del [[Renaiximent]], que començà en la regio de [[Toscana]] i pronte es va estendre per tota [[Europa]]. La capital de '''Itàlia''', [[Roma]], ha segut durant sigles el centre politic i cultural de la civilisacio occidental, i també es la ciutat santa per a l'[[Iglesia Catolica]], pues dins de la ciutat se troba el microestat del [[Vaticà]].

== Orige etimologic ==

== Orige etimologic ==

La paraula '''Itàlia''' designava en el sigle V a.C., segons el historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de l'actual regio italiana de Calàbria -l'antic Brucio-, habità pels itals. Dos escritors grecs un poc més recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indigena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren pel fet de ser Itàlia un país ric en ganado bovi. En el sigle I a.C., el bou, símbol dels pobles sublevats contra [[Roma]], es representat en les monedes emeses pels insurrectes abatint a una lloba, símbol de [[Roma]]: la llegenda viteliú (dels itals) confirma que vinculaven el nom d'Itàlia en el vedell-bou. Per atra banda també es possible que els itals preneren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrà, els habia guiat fins els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va estendre per tota l'Itàlia meridional per ad abarcar despuix tota la peninsula. En el sigle II a.C., l'historiograf grec Plibio li diu Itàlia al territori comprés entre el estret de Mesina i els [[Apenins]] septentrionals, encara que el seu contemporaneu Canto estén el concepte territorial d'Italia fins l'arc alpi. [[Sicília]], [[Cerdenya]] i [[Còrsega]] no passaran a formar part d''''Itàlia''' fins el sigle III d.C., com conseqüencia de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la península permeten considerar-les com part integrant.

La paraula '''Itàlia''' designava en el sigle V a.C., segons el historiador grec Antioco de Siracusa, la part meridional de l'actual regio italiana de Calàbria -l'antic Brucio-, habità pels itals. Dos escritors grecs un poc més recents Helanico i Timeo, relacionen el mateix nom en la paraula indigena vitulus ('vedell'), del qual el seu significat explicaren pel fet de ser Itàlia un país ric en ganado bovi. En el sigle I a.C., el bou, símbol dels pobles sublevats contra [[Roma]], es representat en les monedes emeses pels insurrectes abatint a una lloba, símbol de [[Roma]]: la llegenda viteliú (dels itals) confirma que vinculaven el nom d'Itàlia en el vedell-bou. Per atra banda també es possible que els itals preneren el seu nom d'un animal-totem, el vedell, que, en primavera sagrà, els habia guiat fins els llocs en els que s'assentaren definitivament. En el tems, el nom se va estendre per tota l'Itàlia meridional per ad abarcar despuix tota la peninsula. En el sigle II a.C., l'historiograf grec Plibio li diu Itàlia al territori comprés entre el estret de Mesina i els [[Apenins]] septentrionals, encara que el seu contemporaneu Canto estén el concepte territorial d'Italia fins l'arc alpi. [[Sicília]], [[Serdenya]] i [[Còrsega]] no passaran a formar part d''''Itàlia''' fins el sigle III d.C., com conseqüencia de les reformes administratives de Diocleciano, encara que els seus estrets llaços culturals en la península permeten considerar-les com part integrant.

Atra teoria soste que la denominacio <<Itàlia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual [[Calàbria|Calàbria]]),la dels itals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concloure la hegemonia dels rasena ([[etruscos]]) en '''Itàlia''' i escomença la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipient potencia romana adaptaren com emblema al bou.

Atra teoria soste que la denominacio <<Itàlia>> derivaria casi en tota seguritat d'una colonia grega en el Brucio (actual [[Calàbria|Calàbria]]),la dels itals (referible alsitaliotes). Per la seua banda la paraula itals en grec antic aludia al bou jove, quan va concloure la hegemonia dels rasena ([[etruscos]]) en '''Itàlia''' i escomença la romana, els pobles peninsulars que se coaligaren contra la incipient potencia romana adaptaren com emblema al bou.

L'història d''''Itàlia''' es a lo millor la més important pa el desenroll de la cultura i societat del area mediterranea i de la cultura occidental com un tot. El país ha segut anfitrio de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobat numerosos jaciments arqueologics en distintes regions: [[Lacio]], [[Sicília]], [[Toscana]], [[Umbria]] i [[Basilicata]]. Despuix de la Magna [[Grècia]], la civilisacio etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el [[Mediterraneu]] per molts sigles, despres la seua caiguda naixque '''Itàlia''' com estat (Odoacro proclamà rei de Itàlia) aplegaren el humanisme migeval i el Renaiximent, que ajudà en la formacio de la filosofia i el art europeu. La ciutat de [[Roma]] conte alguns dels eixemplars d'estil barroc més importants de tota [[Europa]].

L'història d''''Itàlia''' es a lo millor la més important pa el desenroll de la cultura i societat del area mediterranea i de la cultura occidental com un tot. El país ha segut anfitrio de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobat numerosos jaciments arqueologics en distintes regions: [[Lacio]], [[Sicília]], [[Toscana]], [[Umbria]] i [[Basilicata]]. Despuix de la Magna [[Grècia]], la civilisacio etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el [[Mediterraneu]] per molts sigles, despres la seua caiguda naixque '''Itàlia''' com estat (Odoacro proclamà rei de Itàlia) aplegaren el humanisme migeval i el Renaiximent, que ajudà en la formacio de la filosofia i el art europeu. La ciutat de [[Roma]] conte alguns dels eixemplars d'estil barroc més importants de tota [[Europa]].

Entre els sigles XIV i XVI, '''Itàlia''' no era una unitat politica, fragmentà en multiples estats. En el nort existien les ciutats com la Republica de [[Venecia]], la Republica de [[Florencia]] o la Republica de [[Gènova]]. En torn a la ciutat de [[Roma]] els Estats Pontificis, i al sur el Regne de Napols, posteriorment conformant de la [[Corona d'Aragó|Corona d'Arago]] i per tant de la Monarquia Hispanica. Degut a la seua fragmentacio, fon escenari dels interesos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Successió Espanyola, el conflicte hispano-austríac per les posesions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleoniques. Encara hague conflictes durant la primera mitat del [[sigle XIX]], sigle en elq ue va apareixer el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en l'Unificacio d'Itàlia, materialisà el 17 de març de [[1861]], quan els estats de la peninsula italica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne d'Itàlia, el qual seria organisàt pel monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, fins a llavors gobernant en Piamonte i rei de [[Cerdenya]]. L'artifici de l'unificacio italiana, per contra, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. [[Roma]], per sa part, se va mantindre separà del rest de Italia baix el mandat del Papa i no fon part del regne d''''Itàlia''' fins al 20 de setembre de [[1870]], data final de la unificacio italiana, despuix fon fet un plebiscit en el canal se trià a [[Roma]] com la capital de dit Regne. El [[Vaticà]] és un enclavament independent rodejat completament per '''Itàlia''', al igual que [[San Marí]].

Entre els sigles XIV i XVI, '''Itàlia''' no era una unitat politica, fragmentà en multiples estats. En el nort existien les ciutats com la Republica de [[Venecia]], la Republica de [[Florencia]] o la Republica de [[Gènova]]. En torn a la ciutat de [[Roma]] els Estats Pontificis, i al sur el Regne de Napols, posteriorment conformant de la [[Corona d'Aragó|Corona d'Arago]] i per tant de la Monarquia Hispanica. Degut a la seua fragmentacio, fon escenari dels interesos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Successió Espanyola, el conflicte hispano-austríac per les posesions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleoniques. Encara hague conflictes durant la primera mitat del [[sigle XIX]], sigle en elq ue va apareixer el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en l'Unificacio d'Itàlia, materialisà el 17 de març de [[1861]], quan els estats de la peninsula italica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne d'Itàlia, el qual seria organisàt pel monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, fins a llavors gobernant en Piamonte i rei de [[Serdenya]]. L'artifici de l'unificacio italiana, per contra, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. [[Roma]], per sa part, se va mantindre separà del rest de Italia baix el mandat del Papa i no fon part del regne d''''Itàlia''' fins al 20 de setembre de [[1870]], data final de la unificacio italiana, despuix fon fet un plebiscit en el canal se trià a [[Roma]] com la capital de dit Regne. El [[Vaticà]] és un enclavament independent rodejat completament per '''Itàlia''', al igual que [[San Marí]].

La dictadura fascista de Benito Mussolini ocorreguda en [[1922]] portà a Itàlia a una aliança en l'Alemanya nazi i l'Imperi del [[Japó]], lo que la conduí a la derrota d''''Itàlia''' en acabant de la [[Segona Guerra Mundial]]. Durant el transcurs d'esta guerra i en els anys posteriors, mils d'italians emigraren fora del país tenint com a destí principalment [[Amèrica]], [[França]] i [[Alemanya]].

La dictadura fascista de Benito Mussolini ocorreguda en [[1922]] portà a Itàlia a una aliança en l'Alemanya nazi i l'Imperi del [[Japó]], lo que la conduí a la derrota d''''Itàlia''' en acabant de la [[Segona Guerra Mundial]]. Durant el transcurs d'esta guerra i en els anys posteriors, mils d'italians emigraren fora del país tenint com a destí principalment [[Amèrica]], [[França]] i [[Alemanya]].

La politica de '''Itàlia''' es basa en un sistema republicà parlamentariste en democracia representativa. El primer ministre es el cap de govern. Ademés, és un sistema multipartidiste.

La politica de '''Itàlia''' es basa en un sistema republicà parlamentariste en democracia representativa. El primer ministre es el cap de govern. Ademés, és un sistema multipartidiste.

'''Itàlia''' es troba divida en 20 regions administratives, dividides en provincies i estes ademés en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, [[Sicília]], [[Cerdenya]] i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en rao a la seua naturalea geografica, cultural o social. Els restants es someten a un estatut comu d'administracio.

'''Itàlia''' es troba divida en 20 regions administratives, dividides en provincies i estes ademés en municipis o comunes. De les vint regions, cinc (Vall d'Aosta, Friuli-Venecia Julia, [[Sicília]], [[Serdenya]] i Trentino-Alt Adigio) tenen un estatus especial en rao a la seua naturalea geografica, cultural o social. Els restants es someten a un estatut comu d'administracio.

Encara que '''Itàlia''' ha experimentat un desenroll economic admirable des de la [[Segona Guerra Mundial]], i ara li la considera entre les set nacions més riques del mon, en el aspecte politic Italia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la politica italiana, encara perviu una sensacio generalisada de que es el país més caotic i corrupte d'Europa. La politica italiana sol ser fosca, i en el parlament es teixen tot tipo d'alliances i pactes secrets. En el sur de la peninsula i en la illa de [[Sicília]], la mafia te tant o més poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En [[1992]], el assessinat de Giovanni Falcone, un magistrat que investigava el crim organisat, i la subseqüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les institucions italianes, pero en acabant d'anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magros. Sobre el actual primer ministre de Itàlia, [[Silvio Berlusconi]], sempre ha sobrevolat el fantasma de la corrupcio, pero ell pareix no importar-li als italians, que li triaren primer ministre dos voltes.

Encara que '''Itàlia''' ha experimentat un desenroll economic admirable des de la [[Segona Guerra Mundial]], i ara li la considera entre les set nacions més riques del mon, en el aspecte politic Italia deixa molt que desijar. I a pesar dels esforços que s'han fet per "netejar" la politica italiana, encara perviu una sensacio generalisada de que es el país més caotic i corrupte d'Europa. La politica italiana sol ser fosca, i en el parlament es teixen tot tipo d'alliances i pactes secrets. En el sur de la peninsula i en la illa de [[Sicília]], la mafia te tant o més poder que el Estat, arribant a controlar diaris, juges i policies. En [[1992]], el assessinat de Giovanni Falcone, un magistrat que investigava el crim organisat, i la subseqüent campanya de mans netes que se desatà conmocionaren a les institucions italianes, pero en acabant d'anys d'intenses investigacions, els resultats han segut magros. Sobre el actual primer ministre de Itàlia, [[Silvio Berlusconi]], sempre ha sobrevolat el fantasma de la corrupcio, pero ell pareix no importar-li als italians, que li triaren primer ministre dos voltes.

*  Bosc caducifoli de Iliria, en la costa de la regio de [[Trieste]].

*  Bosc caducifoli de Iliria, en la costa de la regio de [[Trieste]].

*  Bosc mixt montà dels Apenins meridionals.

*  Bosc mixt montà dels Apenins meridionals.

*  Bosc mixt i esclerofil del [[Tirreny]] i el [[Adriatic]], en les terres baixes costeres de la mitat sur de la peninsula Italica i [[Sicília]]. Inclou també la totalitat de [[Cerdenya]], el archipielac Toscà (entre [[Còrsega]] e Itàlia continental), Pantelaria i les illes Pelagies.

*  Bosc mixt i esclerofil del [[Tirreny]] i el [[Adriatic]], en les terres baixes costeres de la mitat sur de la peninsula Italica i [[Sicília]]. Inclou també la totalitat de [[Serdenya]], el archipielac Toscà (entre [[Còrsega]] e Itàlia continental), Pantelaria i les illes Pelagies.

*  Bosc esclerofil i semicaducifoli de Itàlia, en el rest del país.

*  Bosc esclerofil i semicaducifoli de Itàlia, en el rest del país.

|}

|}

L'activitat industrial ha segut el motor del desenroll italià, i el actual eix de la seua economia. Frent a allo, les activitats agricoles han experimentat un considerable retrocés, tant en ocupacio de la poblacio activa (7,3%), com en la seua participacio en el PIB (3,7%). La produccio agricola no abastix la demana alimenticia de la poblacio, i es especialment escasa en la rama ganadera: bovi (Cerdenya), porci (Emilia-Romanya). La agricultura res troba més extessa en cultius de cereals (blat, arròs -primera productora europea-, dacsa), leguminoses, plantes industrials (remolacha sucrera), hortalices (pimento, albargina, tomata i cebes) i flors. Menció especial mereix la fruticultura (peres, bresquilles i pomes en Emilia, Veneto i Campania; agrios en [[Sicília]]), el oliu (en Liguria i el Mezzogiorno), que fa la segon producció mundial d'oli, i finalment, cep, el seu cultiu situa a Itàlia al cap de la produccio mundial de vins, reconeguts internacionalment per la seua calitat.

L'activitat industrial ha segut el motor del desenroll italià, i el actual eix de la seua economia. Frent a allo, les activitats agricoles han experimentat un considerable retrocés, tant en ocupacio de la poblacio activa (7,3%), com en la seua participacio en el PIB (3,7%). La produccio agricola no abastix la demana alimenticia de la poblacio, i es especialment escasa en la rama ganadera: bovi (Serdenya), porci (Emilia-Romanya). La agricultura res troba més extessa en cultius de cereals (blat, arròs -primera productora europea-, dacsa), leguminoses, plantes industrials (remolacha sucrera), hortalices (pimento, albargina, tomata i cebes) i flors. Menció especial mereix la fruticultura (peres, bresquilles i pomes en Emilia, Veneto i Campania; agrios en [[Sicília]]), el oliu (en Liguria i el Mezzogiorno), que fa la segon producció mundial d'oli, i finalment, cep, el seu cultiu situa a Itàlia al cap de la produccio mundial de vins, reconeguts internacionalment per la seua calitat.

== Demografia ==

== Demografia ==