Canvis

L'història d''''Itàlia''' es a lo millor la més important pa el desenroll de la cultura i societat del area mediterranea i de la cultura occidental com un tot. El país ha segut anfitrio de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobat numerosos jaciments arqueologics en distintes regions: [[Lacio]], [[Sicilia]], [[Toscana]], [[Umbria]] i [[Basilicata]]. Despuix de la Magna [[Grècia]], la civilisacio etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el [[Mediterraneu]] per molts sigles, despres la seua caiguda naixque '''Itàlia''' com estat (Odoacro proclamà rei de Itàlia) aplegaren el humanisme migeval i el Renaiximent, que ajudà en la formacio de la filosofia i el art europeu. La ciutat de [[Roma]] conte alguns dels eixemplars d'estil barroc més importants de tota [[Europa]].

L'història d''''Itàlia''' es a lo millor la més important pa el desenroll de la cultura i societat del area mediterranea i de la cultura occidental com un tot. El país ha segut anfitrio de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobat numerosos jaciments arqueologics en distintes regions: [[Lacio]], [[Sicilia]], [[Toscana]], [[Umbria]] i [[Basilicata]]. Despuix de la Magna [[Grècia]], la civilisacio etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el [[Mediterraneu]] per molts sigles, despres la seua caiguda naixque '''Itàlia''' com estat (Odoacro proclamà rei de Itàlia) aplegaren el humanisme migeval i el Renaiximent, que ajudà en la formacio de la filosofia i el art europeu. La ciutat de [[Roma]] conte alguns dels eixemplars d'estil barroc més importants de tota [[Europa]].

Entre els sigles XIV i XVI, '''Itàlia''' no era una unitat politica, fragmentà en multiples estats. En el nort existien les ciutats com la Republica de [[Venecia]], la Republica de [[Florencia]] o la Republica de [[Genova]]. En torn a la ciutat de [[Roma]] els Estats Pontificis, i al sur el Regne de Napols, posteriorment conformant de la [[Corona d'Aragó|Corona d'Arago]] i per tant de la Monarquia Hispanica. Degut a la seua fragmentacio, fon escenari dels interesos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Successió Espanyola, el conflicte hispano-austríac per les posesions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleoniques. Encara hague conflictes durant la primera mitat del [[sigle XIX]], sigle en elq ue va apareixer el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en l'Unificacio d'Itàlia, materialisà el 17 de març de [[1861]], quan els estats de la peninsula italica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne d'Itàlia, el qual seria organisàt pel monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, fins a llavors gobernant en Piamonte i rei de [[Cerdenya]]. L'artifici de l'unificacio italiana, per contra, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. [[Roma]], per sa part, se va mantindre separà del rest de Italia baix el mandat del Papa i no fon part del regne d''''Itàlia''' fins al 20 de setembre de [[1870]], data final de la unificacio italiana, despuix fon fet un plebiscit en el canal se trià a [[Roma]] com la capital de dit Regne. El [[Vaticà]] és un enclavament independent rodejat completament per '''Itàlia''', al igual que [[San Marí]].

Entre els sigles XIV i XVI, '''Itàlia''' no era una unitat politica, fragmentà en multiples estats. En el nort existien les ciutats com la Republica de [[Venecia]], la Republica de [[Florencia]] o la Republica de [[Gènova]]. En torn a la ciutat de [[Roma]] els Estats Pontificis, i al sur el Regne de Napols, posteriorment conformant de la [[Corona d'Aragó|Corona d'Arago]] i per tant de la Monarquia Hispanica. Degut a la seua fragmentacio, fon escenari dels interesos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Successió Espanyola, el conflicte hispano-austríac per les posesions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleoniques. Encara hague conflictes durant la primera mitat del [[sigle XIX]], sigle en elq ue va apareixer el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en l'Unificacio d'Itàlia, materialisà el 17 de març de [[1861]], quan els estats de la peninsula italica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne d'Itàlia, el qual seria organisàt pel monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, fins a llavors gobernant en Piamonte i rei de [[Cerdenya]]. L'artifici de l'unificacio italiana, per contra, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. [[Roma]], per sa part, se va mantindre separà del rest de Italia baix el mandat del Papa i no fon part del regne d''''Itàlia''' fins al 20 de setembre de [[1870]], data final de la unificacio italiana, despuix fon fet un plebiscit en el canal se trià a [[Roma]] com la capital de dit Regne. El [[Vaticà]] és un enclavament independent rodejat completament per '''Itàlia''', al igual que [[San Marí]].

La dictadura fascista de Benito Mussolini ocorreguda en [[1922]] portà a Itàlia a una aliança en l'Alemanya nazi i l'Imperi del [[Japó]], lo que la conduí a la derrota d''''Itàlia''' en acabant de la [[Segona Guerra Mundial]]. Durant el transcurs d'esta guerra i en els anys posteriors, mils d'italians emigraren fora del país tenint com a destí principalment [[Amèrica]], [[França]] i [[Alemanya]].

La dictadura fascista de Benito Mussolini ocorreguda en [[1922]] portà a Itàlia a una aliança en l'Alemanya nazi i l'Imperi del [[Japó]], lo que la conduí a la derrota d''''Itàlia''' en acabant de la [[Segona Guerra Mundial]]. Durant el transcurs d'esta guerra i en els anys posteriors, mils d'italians emigraren fora del país tenint com a destí principalment [[Amèrica]], [[França]] i [[Alemanya]].

'''Itàlia''' és un país molt homogeneu tant llingüistica com religiosament, pero es divers cultural, econòmica i politicament. Itàlia te la quinta major densitat poblacional en [[Europa]], en un promig de 198 persones per quilómetro quadrat.

'''Itàlia''' és un país molt homogeneu tant llingüistica com religiosament, pero es divers cultural, econòmica i politicament. Itàlia te la quinta major densitat poblacional en [[Europa]], en un promig de 198 persones per quilómetro quadrat.

A partir dels [[anys xixanta]] del [[sigle XX]] la poblacio italiana experimentà un canvi en el seu ritme de creiximent, que va decreixer fins al 0,0% de la mija anual entre [[1985]]-[[1990]]: el descens de la tasa de mortalitat fon acompanyat per un descens considerable que fins a llavors havia fet d'Itàlia una de les majors reserves de ma d'obra d'[[Europa]] i [[Amèrica]]. Itàlia passà a convertirse en un punt d'aplegà d'inmigrants del Tercer mon, pero sobre tot, se establiren importants corrents migratories internes, en un moviment masiu de poblacio del Sur cap [[Roma]] i el Nort industrialisàt ([[Torí]], [[Milà]], [[Genova]], [[Florencia]] i [[Bolonya]]), pero no fea el nordest, que encara era molt pobre, que no ha fet sino radicalisar les diferencies entre el nort i el sur. La concentracio de la poblacio italiana e els núcleus urbans (69% de poblacio urbana) ha generat una ret homogenea de grans ciutts, que desempenyen el paper de centres regionals ([[Nàpols]], [[Torí]], [[Palermo]], [[Gènova]], [[Bolonya]] i [[Florència]]), en dos destacats nucleus a nivell nacional; [[Roma]], la capital politica, i [[Milà]], la capital econòmica.

A partir dels [[anys xixanta]] del [[sigle XX]] la poblacio italiana experimentà un canvi en el seu ritme de creiximent, que va decreixer fins al 0,0% de la mija anual entre [[1985]]-[[1990]]: el descens de la tasa de mortalitat fon acompanyat per un descens considerable que fins a llavors havia fet d'Itàlia una de les majors reserves de ma d'obra d'[[Europa]] i [[Amèrica]]. Itàlia passà a convertirse en un punt d'aplegà d'inmigrants del Tercer mon, pero sobre tot, se establiren importants corrents migratories internes, en un moviment masiu de poblacio del Sur cap [[Roma]] i el Nort industrialisàt ([[Torí]], [[Milà]], [[Gènova]], [[Florencia]] i [[Bolonya]]), pero no fea el nordest, que encara era molt pobre, que no ha fet sino radicalisar les diferencies entre el nort i el sur. La concentracio de la poblacio italiana e els núcleus urbans (69% de poblacio urbana) ha generat una ret homogenea de grans ciutts, que desempenyen el paper de centres regionals ([[Nàpols]], [[Torí]], [[Palermo]], [[Gènova]], [[Bolonya]] i [[Florència]]), en dos destacats nucleus a nivell nacional; [[Roma]], la capital politica, i [[Milà]], la capital econòmica.

Els grups minoritaris són chicotets, sent el major d'estos el de parla alemana en el Tirol del Sur (segon el cens de [[1991]], la poblaico se troba composta per 287.503 persones de parla alemana i solament 116.914 de parla italiana) i els eslovens al voltant del [[Trieste]].

Els grups minoritaris són chicotets, sent el major d'estos el de parla alemana en el Tirol del Sur (segon el cens de [[1991]], la poblaico se troba composta per 287.503 persones de parla alemana i solament 116.914 de parla italiana) i els eslovens al voltant del [[Trieste]].