Canvis

Fill de Johanna Pessers i Hubertus Nooteboom. Batejat catòlic (segons ''El desvío a Santiago''). La seua formació escolar estigué marcada per un desplaçament constant per varis coleges. Dins de les institucions que ho varen rebre es troben un monasteri franciscà en Venray (Limburc-Paísos Baixos) i un centre d'educació secundària agustinià en [[Eindhoven]]. Finalment acabaria el seu bachillerat en un colege nocturn d'[[Utrecht]].

Fill de Johanna Pessers i Hubertus Nooteboom. Batejat catòlic (segons ''El desvío a Santiago''). La seua formació escolar estigué marcada per un desplaçament constant per varis coleges. Dins de les institucions que ho varen rebre es troben un monasteri franciscà en Venray (Limburc-Paísos Baixos) i un centre d'educació secundària agustinià en [[Eindhoven]]. Finalment acabaria el seu bachillerat en un colege nocturn d'[[Utrecht]].

Obtingué el seu primer treball en [[1951]] en un banc de [[Hilversum]], pero ho abandonà ràpidament per a viajar per [[Europa]]. Este primer viage li va permetre preparar i idear lo que temps despuix seria la seua primera novela, ''Phillip i els atres'', publicada uns anys més tart, en [[1957]] i guardonada en el Premi [[Ana Frank]].  

Obtingué el seu primer treball en l'any [[1951]] en un banc de [[Hilversum]], pero ho abandonà ràpidament per a viajar per [[Europa]]. Este primer viage li va permetre preparar i idear lo que temps despuix seria la seua primera novela, ''Phillip i els atres'', publicada uns anys més tart, en [[1957]] i guardonada en el Premi [[Ana Frank]].  

Cees Nooteboom seguí en una meditació sobre l'ofici d'escritor dins de l'estètica del ''[[nouveau roman]]''. ''De ridder is gestorven'' (''El cavaller ha mort'', [[1963]]). ''De Parijse beroerte'' (''Els disturbis de París'', [[1968]]) tracta sobre el maig francés de l'any [[1968]]. ''Rituels'' (''Rituals'', [[1980]]) fonuna novela que obtingué gran èxit, ya dins de l'orientació [[Existencialisme|existencialista]] que governa tota la seua obra. De la seua producció posterior destaquen, ''Het lied van schijn en wezen'' (''Una cançó del ser i l'apariència'', [[1981]]) i ''In Nederland'' (''En les montanyes dels Països Baixos'', [[1984]]), a on contrapon ficció i realitat.

Cees Nooteboom seguí en una meditació sobre l'ofici d'escritor dins de l'estètica del ''[[nouveau roman]]''. ''De ridder is gestorven'' (''El cavaller ha mort'', [[1963]]). ''De Parijse beroerte'' (''Els disturbis de París'', [[1968]]) tracta sobre el maig francés de l'any [[1968]]. ''Rituels'' (''Rituals'', [[1980]]) fonuna novela que obtingué gran èxit, ya dins de l'orientació [[Existencialisme|existencialista]] que governa tota la seua obra. De la seua producció posterior destaquen, ''Het lied van schijn en wezen'' (''Una cançó del ser i l'apariència'', [[1981]]) i ''In Nederland'' (''En les montanyes dels Països Baixos'', [[1984]]), a on contrapon ficció i realitat.