25 134
edicions
Canvis
→Leptospirosis
Construïx en sa casa un laboratori i un viver de rates, aportant ell totes les despeses. En l'any [[1954]] funda eixe laboratori com a Centre d'Estudis Mèdic-Biològics, d'a on ixqueren molts treballs. Els seus colaboradors foren: el Dr. Ignacio Villalonga, que s'encarregava dels anàlisis serològics; el Dr. César Marín, biòlec i catedràtic de l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Ribalta de Castelló]] que traduïa els texts de les revistes estrangeres que es rebien; el jove mege, Manuel Barrera Roures, qui acompanyà sempre a Vicent Altava; Pilar Gil, directora del laboratori de l'Hospital Provincial de Castelló; el botànic Calduch i el dibuixant Almela que també formava part de l'equip. Tot el treball del laboratori es centrà en l'investigació, en el seu propi domicili del Passeig Ribalta, que permití proyectar tot lo realisats a àmbits nacionals i internacionals.
Construïx en sa casa un laboratori i un viver de rates, aportant ell totes les despeses. En l'any [[1954]] funda eixe laboratori com a Centre d'Estudis Mèdic-Biològics, d'a on ixqueren molts treballs. Els seus colaboradors foren: el Dr. Ignacio Villalonga, que s'encarregava dels anàlisis serològics; el Dr. César Marín, biòlec i catedràtic de l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló|Ribalta de Castelló]] que traduïa els texts de les revistes estrangeres que es rebien; el jove mege, Manuel Barrera Roures, qui acompanyà sempre a Vicent Altava; Pilar Gil, directora del laboratori de l'Hospital Provincial de Castelló; el botànic Calduch i el dibuixant Almela que també formava part de l'equip. Tot el treball del laboratori es centrà en l'investigació, en el seu propi domicili del Passeig Ribalta, que permití proyectar tot lo realisats a àmbits nacionals i internacionals.
Publicaren 53 treballs de medicina preventiva i clínica i 9 estudis monogràfics sobre Leptospirosis i Leptospiras. En [[1954]], Altava, publica ''Aspectos epidemiológicos actuales sobre leptospirosis en los arrozales de Castellón'' en la ''Revista de Sanidad e Higiene Pública''.
Ademés d'esta activitat acadèmica i d'investigació, gràcies als talponers que caçavem les rates els dumenges pel matí i les portaven a sa casa. Despuix d'estudis i experiments inèdits de la malaltia, li va permetre reproduir la [[vacuna]] en el seu laboratori. Publicà ''Vacunación como profilaxis de la Leptospirosis de los arrozales de Castellón'' RSHP [[1955]]. En eixe mateix any, també publica ''Estudio serológico de 253 trabajadores en los arrozales de Castellón de la Plana frente a catorce tipos de Leptospiras'', en la ''Revista de Sanidad e Higiene Pública''.
Vicent Altava contactà en un mege italià, Dr. Brenno Babudieri, director de l'Institut Superior de Sanitat de Roma, a on es centralisaven les variants serològiques de la Leptospira en tota l'àrea del [[Mediterràneu]]. El Dr. Babudieri havia posat en pràctica una vacuna modificada com a profilaxis de la Leptospirosis. Babudieri també fon convidat a Castelló, estudiant les experiències i els casos clínics del Dr. Altava i sobretot, analisant els resultats de la vacuna d'Altava que havia creat i distribuït entre els treballadors dels [[Arrossar|arrossars]], salvant vides i prevenint la malaltia i pràcticament erradicar-la de Castelló.
Va participar en els Symposium Este-Oest sobre Leptospirosis humana i animal celebrats en [[Polònia]] en [[1958]] i [[1962]]. En l'any [[1958]] fon nomenat membre associat del Subcomité Leptospira del Comité Internacional de Nomenclatura, compost per dotze membres permanents i vintiquatre associats. En [[1960]] se li va concedir la Creu en Placa de l'Orde Civil de Sanitat.
En [[1956]] es feu un curtmetrage d'una duració de 20 minuts sobre "la leptospirosis en los arrozales", acompanyant-lo d'una música de l'afamat pianiste de [[Vinaròs]], [[Leopoldo Querol]]. Dit curtmetrage o documenal s'expongué en [[Lisboa]], en el Congrés Internacional de Bacteriologia en [[1957]]. També se proyectaria en l'Institut de Medicina i Higiene Rural de Lublin (Polònia) en [[1988]] i en l'Institut de Medicina Tropical de Rostock (anterior República Democràtica d'Alemània) a petició del director i professor J. Kuthe. També se proyectaria en l'Institut Superior de Sanitat de Roma i en la Facultat de Medicina de Padua, a petició del professor Austoni.
En [[1957]], a petició de la [[FAO]], publica la monografia Crecimiento y alimentación de los Castellonenses, en la que basà la seua tesis doctoral. La FAO li va donar el soport en la publicació de les seues tesis i conclusions en [[1957]], sobre alimentació i creiximent. Pero la paraula leptospirosis és la que unix en el temps el nom d'Altava i de tots els seus colaboradors als definitius alvanços en el món mèdic sobre la malaltia de les rates, la coneguda com a "malaltia de l'arròs". Fon un clam la proliferació de la malaltia que afectava als llauradors dels arrossars de l'antiga zona del lluent, entre [[Castelló]] i [[Benicàssim]].
Va participar en els Symposium Est-Oest sobre Leptospirosis humana i animal celebrats en Lublin [[Polònia]] en [[1958]] i [[1962]], convidat pel Dr. J. Parnás, este simposi contava en 4 ponents de l'Est i 8 de l'Oest. Encara que no pogué assistir en l'any 1962 per haver sofrit una fractura del muscle, envià la seua comunicació sobre ''La desratización como profilaxis de la Leptospirosis en los arrozales''.
En l'any [[1958]] fon nomenat membre associat del Subcomité Leptospira del Comité Internacional de Nomenclatura, compost per dotze membres permanents i vintiquatre associats. En [[1960]] se li va concedir la Creu en Placa de l'Orde Civil de Sanitat.
En l'any [[1965]], convidat pel professor Van Riel, participà en el coloqui celebrat en l'Institut de Medicina Tropical Príncip Lleopolt d'Amberes en motiu del cinquantenari del descobriment de la [[leptospira]].
En l'any [[1965]], convidat pel professor Van Riel, participà en el coloqui celebrat en l'Institut de Medicina Tropical Príncip Lleopolt d'Amberes en motiu del cinquantenari del descobriment de la [[leptospira]].