− | '''França''', oficialment '''Republica Francesa''', es un Estat constituït per una Metropolis i per territoris d'Ultramar. '''França''' es l'Estat mes gran de l'[[Unio Europea]]; esta situat en [[Europa]] occidental i llimita a l'oest en l'[[oceà Atlantic]]; al nort en el [[canal de la Mancha]], el pas de Calais –que la separa del [[Regne Unit]]– i el [[mar del Nort]]; a l'est en [[Belgica]], [[Luxemburg]], [[Alemanya]], [[Suïssa]] i [[Italia]], i al sur en [[Andorra]], [[Espanya]], [[Monaco]] i el [[mar Mediterraneu]]. França metropolitana esta formada, ademes, per l'[[illa de Corsega]], en el [[mar Mediterraneu]], situada al nort de l'illa italiana de Sardenya. Tambe inclou tot les illes i territoris d'ultramar, repartits al voltant del mon.
| |
− | L'estat frances va sorgir al voltant d'un domini real inicialment centrat en l'[[Illa de França]], que la seua capital historica i cultural es hui [[Paris]]. Es membre del [[Consell d'Europa]], un dels països fundadors de l'[[Unio Europea]], de la zona euro i de l'espaci Schengen. Es tambe un dels cinc membres permanents del [[Consell de Seguritat de les Nacions Unides]] i es part del [[G8]]. Militarment es membre de l'[[OTAN]] (es retirà en 1966 de l'organisacion militar per a tornar parcialment en 2002) i dispon de la dissuasio nuclear (armament nuclear). | + | '''França''', oficialment '''República Francesa''', es un Estat constituït per una metròpolis i per territoris d'Ultramar. '''França''' es l'Estat mes gran de l'[[Unió Europea]]; esta situat en [[Europa]] occidental i llimita a l'oest en l'[[oceà Atlàntic]]; al nort en el [[canal de la Mancha]], el pas de Calais –que la separa del [[Regne Unit]]– i el [[mar del Nort]]; a l'est en [[Bèlgica]], [[Luxemburc]], [[Alemanya]], [[Suïssa]] i [[Itàlia]], i al sur en [[Andorra]], [[Espanya]], [[Mónaco]] i el [[mar Mediterràneu]]. França metropolitana esta formada, ademés, per l'[[illa de Corsega]], en el [[mar Mediterràneu]], situada al nort de l'illa italiana de Sardenya. També inclou tot les illes i territoris d'ultramar, repartits al voltant del mon. |
| + | L'estat francés va sorgir al voltant d'un domini real inicialment centrat en l'[[Illa de França]], que la seua capital històrica i cultural es hui [[Paris]]. Es membre del [[Consell d'Europa]], un dels països fundadors de l'[[Unió Europea]], de la zona euro i de l'espai Schengen. Es també un dels cinc membres permanents del [[Consell de Seguritat de les Nacions Unides]] i es part del [[G8]]. Militarment es membre de l'[[OTAN]] (es retirà en 1966 de l'organisació militar per a tornar parcialment en 2002) i dispon de la dissuasió nuclear (armament nuclear). |
− | En [[Llati]], França designava la regio del nort d'[[Europa]], poblada i dominada per un poble guerrer de les tribus germaniques que se nomenaven els [[Francs]]. Hi ha diverses teories sobre l'orige del terme. Una sugerix que deriva del protogermanic frankon, que es traduix com a javalina o llança. Una atra teoria sugerix que en una antiga llengua germanica franc significava "lliure". De fet, des dels sigles III al IV els romans ya tenien contactes en els francs, els quals s'allistaven com mercenaris en els seus eixercits molt ans de les grans invasions germaniques propiament dites. Durant el periodo de la dinastia carolingia, el territori del poble franc fon denominat Franchonolant (Frenkenland), mentres que el territori del poble galoromà fon denominat Uualholant (Welschland). El 1204, la paraula Francia designà, per primera vegada, el territori sobre el qual s'eixercia l'autoritat del "rei dels francs", que començava a nomenar-se, esporadicament, rex Francie. | + | En [[Llatí]], França designava la regió del nort d'[[Europa]], poblada i dominada per un poble guerrer de les tribus germàniques que se nomenaven els [[Francs]]. Hi ha diverses teories sobre l'orige del terme. Una sugerix que deriva del protogermanic frankon, que es traduïx com a javalina o llança. Una atra teoria sugerix que en una antiga llengua germànica franc significava "lliure". De fet, des dels sigles III al IV els romans ya tenien contactes en els francs, els quals s'allistaven com mercenaris en els seus eixercits molt ans de les grans invasions germàniques pròpiament dites. Durant el periodo de la dinastia carolíngia, el territori del poble franc fon denominat Franchonolant (Frenkenland), mentres que el territori del poble galorromà fon denominat Uualholant (Welschland). En l'any [[1204]], la paraula "França" designà, per primera vegada, el territori sobre el qual s'eixercia l'autoritat del "rei dels francs", que començava a nomenar-se, esporàdicament, rex Francie. |