Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | {{Artícul destacat}} | + | {{destacat}} |
| + | |
| {{Infobox països | | {{Infobox països |
| |nom = Imperi Romà | | |nom = Imperi Romà |
Llínea 33: |
Llínea 34: |
| La màxima extensió de l'Imperi fon conseguida en Trajà, qui va véncer als parts i conquistà en el any [[117]], [[Armènia]] i la [[Mesopotàmia]]. | | La màxima extensió de l'Imperi fon conseguida en Trajà, qui va véncer als parts i conquistà en el any [[117]], [[Armènia]] i la [[Mesopotàmia]]. |
| Les distintes províncies incorporades a la dominació romana se varen dividir en senatorials i imperials. Les primeres, estaven baix l'administració del senat, sent les ya pacificades. Les segones, estaven baix el control de l'Emperador, que designava als seus governants. Allí se trobaven les llegions. | | Les distintes províncies incorporades a la dominació romana se varen dividir en senatorials i imperials. Les primeres, estaven baix l'administració del senat, sent les ya pacificades. Les segones, estaven baix el control de l'Emperador, que designava als seus governants. Allí se trobaven les llegions. |
− | A l'estar dividida la potestat provincial entre el Príncep i el Senat, s'ha parlat d'una diarquia (en grec: dos poders sobirans). En tot i això, al ser l'Emperador el que otorgava la funció senatorial, el controlava. | + | A l'estar dividida la potestat provincial entre el Príncep i el Senat, s'ha parlat d'una diarquia (en grec: dos poders sobirans). Encara que , al ser l'Emperador el que otorgava la funció senatorial, el controlava. |
| | | |
| La ciutat més important de l'imperi, era [[Roma]], sa capital. En ella es manifestava una gran opulència, a on els membres de l'orde senatorial i els rics cavallers habitaven en els domus, residències molt luxoses, encara que la majoria de la població vivia molt modestament, en els insulae, cases d'inquilinat de fins quatre pisos, insegures i incómodes. | | La ciutat més important de l'imperi, era [[Roma]], sa capital. En ella es manifestava una gran opulència, a on els membres de l'orde senatorial i els rics cavallers habitaven en els domus, residències molt luxoses, encara que la majoria de la població vivia molt modestament, en els insulae, cases d'inquilinat de fins quatre pisos, insegures i incómodes. |
Llínea 127: |
Llínea 128: |
| [[File:Museu Marès, columna romana al pati.jpg|thumb|right|300px|<center>Columna romana</center>]] | | [[File:Museu Marès, columna romana al pati.jpg|thumb|right|300px|<center>Columna romana</center>]] |
| [[File:Rome (IT), Kolosseum -- 2013 -- 3400.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Coliseu]] situat en [[Roma]]</center>]] | | [[File:Rome (IT), Kolosseum -- 2013 -- 3400.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Coliseu]] situat en [[Roma]]</center>]] |
− | El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. En tot i això, també tingué una indiscutible personalitat, manifestada principalment en l' [[arquitectura]]. | + | El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. Encara que , també tingué una indiscutible personalitat, manifestada principalment en l' [[arquitectura]]. |
| | | |
| Posteriorment l'art romà va repercutir enormement en els cultures occidentals, sent la base cultural d'Occident fins als nostres dies. | | Posteriorment l'art romà va repercutir enormement en els cultures occidentals, sent la base cultural d'Occident fins als nostres dies. |
Llínea 185: |
Llínea 186: |
| * Sarah Foot & Chase F. Robinson, ed. (2011). «Romans and Ethnics in the Byzantine World». The Oxford History of Historical Writing 2. Oxford | | * Sarah Foot & Chase F. Robinson, ed. (2011). «Romans and Ethnics in the Byzantine World». The Oxford History of Historical Writing 2. Oxford |
| * Suetonio (121). Vidas de los doce césares, obra en [[castellà]] en Wikisource | | * Suetonio (121). Vidas de los doce césares, obra en [[castellà]] en Wikisource |
| + | * Wells, Colin (1992). The Roman Empire. Harvard University Press |
| | | |
− | == Bibliografia === | + | == Bibliografia == |
| * Ando, Clifford (2000). Imperial Ideology and Provincial Loyalty in the Roman Empire. University of California Press. ISBN 0520220676 | | * Ando, Clifford (2000). Imperial Ideology and Provincial Loyalty in the Roman Empire. University of California Press. ISBN 0520220676 |
| * Brown, Peter (1971). The World of Late Antiquity. Londres: W. W. Norton & Company. ISBN 978-0393958034 | | * Brown, Peter (1971). The World of Late Antiquity. Londres: W. W. Norton & Company. ISBN 978-0393958034 |
| * Burgan, Michael (2009). Empire of Ancient Rome. Infobase Publishing | | * Burgan, Michael (2009). Empire of Ancient Rome. Infobase Publishing |
− | * Garnsey, Peter; Saller, Peter (1987). The Roman Empire: Economy, Society and Culture. University of California Press. ISBN 9780520285989. | + | * Garnsey, Peter; Saller, Peter (1987). The Roman Empire: Economy, Society and Culture. University of California Press. ISBN 9780520285989 |
| + | * Grout, James (2014). «Encyclopaedia romana» |
| * Newby, Zahra (2011). «Myth and Death: Roman Mythological Sarcophagi». A Companion to Greek Mythology. Blackwell | | * Newby, Zahra (2011). «Myth and Death: Roman Mythological Sarcophagi». A Companion to Greek Mythology. Blackwell |
| * Plutarco (siglo i/ii). Vidas paralelas, obra en español: tomos I, II, III, IV y V | | * Plutarco (siglo i/ii). Vidas paralelas, obra en español: tomos I, II, III, IV y V |
| * Robert L. Wolff (1948). «Romania: The Latin Empire of Constantinople» | | * Robert L. Wolff (1948). «Romania: The Latin Empire of Constantinople» |
− | * Saddington, D.B. (2007). «Classes. The Evolution of the Roman Imperial Fleets». En Erdkamp, Paul, ed. A Companion to the Roman Army. Blackwell Publishing Ltd. ISBN 978-1-4051-2153-8. | + | * Saddington, D.B. (2007). «Classes. The Evolution of the Roman Imperial Fleets». En Erdkamp, Paul, ed. A Companion to the Roman Army. Blackwell Publishing Ltd. ISBN 978-1-4051-2153-8 |
| + | * Stambaugh, John E. (1988). The Ancient Roman City. Johns Hopkins University Press |
| * Tito Livio (siglo i a. C.). Ab urbe condita libri, obra en español: tomos I, II, III, IV, V, VI y VII | | * Tito Livio (siglo i a. C.). Ab urbe condita libri, obra en español: tomos I, II, III, IV, V, VI y VII |
| | | |