Canvis

181 bytes afegits ,  12:18 25 ago 2023
Text reemplaça - ' En tot i això' a ' Encara que '
Llínea 1: Llínea 1: −
{{Artícul destacat}}
+
{{destacat}}
 +
 
 
{{Infobox països
 
{{Infobox països
 
|nom = Imperi Romà
 
|nom = Imperi Romà
Llínea 33: Llínea 34:  
La màxima extensió de l'Imperi fon conseguida en Trajà, qui va véncer als parts i conquistà en el any [[117]], [[Armènia]] i la [[Mesopotàmia]].
 
La màxima extensió de l'Imperi fon conseguida en Trajà, qui va véncer als parts i conquistà en el any [[117]], [[Armènia]] i la [[Mesopotàmia]].
 
Les distintes províncies incorporades a la dominació romana se varen dividir en senatorials  i imperials. Les primeres, estaven baix l'administració del senat, sent les ya pacificades. Les segones, estaven baix el control de l'Emperador, que designava als seus governants. Allí se trobaven les llegions.
 
Les distintes províncies incorporades a la dominació romana se varen dividir en senatorials  i imperials. Les primeres, estaven baix l'administració del senat, sent les ya pacificades. Les segones, estaven baix el control de l'Emperador, que designava als seus governants. Allí se trobaven les llegions.
A l'estar dividida la potestat provincial entre el Príncep i el Senat, s'ha parlat d'una diarquia (en grec: dos poders sobirans). En tot i això, al ser l'Emperador el que otorgava la funció senatorial, el controlava.
+
A l'estar dividida la potestat provincial entre el Príncep i el Senat, s'ha parlat d'una diarquia (en grec: dos poders sobirans). Encara que , al ser l'Emperador el que otorgava la funció senatorial, el controlava.
    
La ciutat més important de l'imperi, era [[Roma]], sa capital. En ella es manifestava una gran opulència, a on els membres de l'orde senatorial i els rics cavallers habitaven en els domus, residències molt luxoses, encara que la majoria de la població vivia molt modestament, en els insulae, cases d'inquilinat de fins quatre pisos, insegures i incómodes.
 
La ciutat més important de l'imperi, era [[Roma]], sa capital. En ella es manifestava una gran opulència, a on els membres de l'orde senatorial i els rics cavallers habitaven en els domus, residències molt luxoses, encara que la majoria de la població vivia molt modestament, en els insulae, cases d'inquilinat de fins quatre pisos, insegures i incómodes.
Llínea 127: Llínea 128:  
[[File:Museu Marès, columna romana al pati.jpg|thumb|right|300px|<center>Columna romana</center>]]
 
[[File:Museu Marès, columna romana al pati.jpg|thumb|right|300px|<center>Columna romana</center>]]
 
[[File:Rome (IT), Kolosseum -- 2013 -- 3400.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Coliseu]] situat en [[Roma]]</center>]]
 
[[File:Rome (IT), Kolosseum -- 2013 -- 3400.jpg|thumb|right|300px|<center>El [[Coliseu]] situat en [[Roma]]</center>]]
El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. En tot i això, també tingué una indiscutible personalitat, manifestada principalment en l' [[arquitectura]].
+
El món grec fon fonamental per al desenroll de l'art romà junt a les aportacions de la cultura etrusca. Encara que , també tingué una indiscutible personalitat, manifestada principalment en l' [[arquitectura]].
    
Posteriorment l'art romà va repercutir enormement en els cultures occidentals, sent la base cultural d'Occident fins als nostres dies.
 
Posteriorment l'art romà va repercutir enormement en els cultures occidentals, sent la base cultural d'Occident fins als nostres dies.
Llínea 185: Llínea 186:  
* Sarah Foot & Chase F. Robinson, ed. (2011). «Romans and Ethnics in the Byzantine World». The Oxford History of Historical Writing 2. Oxford
 
* Sarah Foot & Chase F. Robinson, ed. (2011). «Romans and Ethnics in the Byzantine World». The Oxford History of Historical Writing 2. Oxford
 
* Suetonio (121). Vidas de los doce césares, obra en [[castellà]] en Wikisource
 
* Suetonio (121). Vidas de los doce césares, obra en [[castellà]] en Wikisource
 +
* Wells, Colin (1992). The Roman Empire. Harvard University Press
   −
== Bibliografia ===
+
== Bibliografia ==
 
* Ando, Clifford (2000). Imperial Ideology and Provincial Loyalty in the Roman Empire. University of California Press. ISBN 0520220676
 
* Ando, Clifford (2000). Imperial Ideology and Provincial Loyalty in the Roman Empire. University of California Press. ISBN 0520220676
 
* Brown, Peter (1971). The World of Late Antiquity. Londres: W. W. Norton & Company. ISBN 978-0393958034
 
* Brown, Peter (1971). The World of Late Antiquity. Londres: W. W. Norton & Company. ISBN 978-0393958034
 
* Burgan, Michael (2009). Empire of Ancient Rome. Infobase Publishing
 
* Burgan, Michael (2009). Empire of Ancient Rome. Infobase Publishing
* Garnsey, Peter; Saller, Peter (1987). The Roman Empire: Economy, Society and Culture. University of California Press. ISBN 9780520285989.
+
* Garnsey, Peter; Saller, Peter (1987). The Roman Empire: Economy, Society and Culture. University of California Press. ISBN 9780520285989
 +
* Grout, James (2014). «Encyclopaedia romana»
 
* Newby, Zahra (2011). «Myth and Death: Roman Mythological Sarcophagi». A Companion to Greek Mythology. Blackwell
 
* Newby, Zahra (2011). «Myth and Death: Roman Mythological Sarcophagi». A Companion to Greek Mythology. Blackwell
 
* Plutarco (siglo i/ii). Vidas paralelas, obra en español: tomos I, II, III, IV y V
 
* Plutarco (siglo i/ii). Vidas paralelas, obra en español: tomos I, II, III, IV y V
 
* Robert L. Wolff (1948). «Romania: The Latin Empire of Constantinople»
 
* Robert L. Wolff (1948). «Romania: The Latin Empire of Constantinople»
* Saddington, D.B. (2007). «Classes. The Evolution of the Roman Imperial Fleets». En Erdkamp, Paul, ed. A Companion to the Roman Army. Blackwell Publishing Ltd. ISBN 978-1-4051-2153-8.
+
* Saddington, D.B. (2007). «Classes. The Evolution of the Roman Imperial Fleets». En Erdkamp, Paul, ed. A Companion to the Roman Army. Blackwell Publishing Ltd. ISBN 978-1-4051-2153-8
 +
* Stambaugh, John E. (1988). The Ancient Roman City. Johns Hopkins University Press
 
* Tito Livio (siglo i a. C.). Ab urbe condita libri, obra en español: tomos I, II, III, IV, V, VI y VII
 
* Tito Livio (siglo i a. C.). Ab urbe condita libri, obra en español: tomos I, II, III, IV, V, VI y VII
  
124 521

edicions