Canvis

Alzira (edita)

Revisió de 18:02 22 maig 2024

521 bytes afegits , 22 maig

→‎Monuments

Llínea 18: Llínea 18:

|còdic_postal = 46600

|festes = Setembre

−

|alcalde = ~~Diego Gómez García~~ ([[Compromís]])

+

|alcalde = Alfons Domínguez Gento ([[Compromís]])

|web = [https://www.alzira.es/ Web Oficial d'Alzira]

|notes =

Llínea 29: Llínea 29:

== Geografia ==

[[File:EntradaalziraA7.JPG|thumb|left|225px|<center>Entrada principal a Alzira ([[CV-50]]).</center>]]

−

La ciutat d'Alzira se troba entre els 14 i 20 metros sobre el nivell ~~del~~ mar, entre els meridians 3º10' i 3º23' de llongitut oest i els paralels 39º4' i 39º11'. La seua extensió és de 111,46 quilómetros quadrats i per tant un dels més extensos de la [[Comunitat Valenciana]]. La distancia a [[Valéncia]] és de 40 quilómetros.

+

La ciutat d'Alzira se troba entre els 14 i 20 metros sobre el nivell de la mar, entre els meridians 3º10' i 3º23' de llongitut oest i els paralels 39º4' i 39º11'. La seua extensió és de 111,46 quilómetros quadrats i per tant un dels més extensos de la [[Comunitat Valenciana]]. La distancia a [[Valéncia]] és de 40 quilómetros.

Situat en la seua major part en la banda dreta del riu [[Xúquer]], el [[terme municipal]] està dividit en dos sectors, un de 83,24 km² i atre de 28,22 [[km²]], nomenat ''La Garrofera'', el qual se troba separat pes térmens municipals de [[Massalavés]], [[Benimuslem]], [[Alberich]] i [[Benimodo]], formant un enclavament.

Llínea 105: Llínea 105:

La gran expansió que han experimentat els municipis d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] des de mijan del [[sigle XX]], ha creat un àrea urbana de casi 100.000 habitants, ya que els seus núcleus urbans han quedat pràcticament units.

−

{| {{tablabonita}}

+

{|align="center" {{tablabonita}}

−

!bgcolor=~~black~~ colspan=20 style="color:~~white~~;"|Evolució demogràfica ~~d'Alzira~~

+

!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica

|-

−

![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !![[2008]] !! [[2017]] !! !! [[~~2017~~]] !!

+

![[1857]] !![[1887]] !![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2001]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !![[2008]] !! [[2017]] !! [[2022]]

|-

| align=center| 14.022|| align=center| 18.448 || align=center| 20.572 || align=center| 22.657 || align=center| 20.839 || align=center| 21.232 || align=center| 24518 || align=center| 24935 || align=center| 26.669 || align=center| 32.876 || align=center| 38.334 || align=center| 40.309 || align=center| 41.264 || align=center| 39.996 || align=center| 42.543|| align=center| 43.253 || align=center| 43.038 ||align=center|44.982 ||align=center|44.255 ||align=center|45.451

Llínea 175: Llínea 175:

* '''[[Casa Consistorial d'Alzira|Ajuntament]] '''. [[Sigle XVI]]. Ocupa un palau d'estil gòtic-renaixentista, típic de les mansions valencianes, construït entre [[1547]] i [[1603]]. En [[1930]] fon declarat Monument Nacional. L'Archiu Municipal d'Alzira, custodiat en esta Casa Consistorial, conté alguns dels més valiosos llegats documentals de la Comunitat Valenciana.

−

+

[[File:SantaCatalinade Alzira001.JPG|thumb|225px|Iglésia de Santa Caterina]]

−

* '''[[Iglésia de Santa Caterina (Alzira)|Iglésia archiprestal de Santa Caterina]] '''. [[sigle XIII]]. Construïda sobre la mesquita major, la seua actual arquitectura és d'estil barroc.

* '''Casalicis del Pont de Sant Bernart'''. Antic Pont de [[Sant Agustí]], [[sigle XIII]]. En [[1717]] s'instalen els casalicis en els patrons, passant a denominar-se Pont de [[Bernart Màrtir|Sant Bernart]]. En [[1967]], l'eliminació del braç del riu [[Xúquer]] que travessada la ciutat dugué la desaparició del mateix i l'urbanisació de l'actual avinguda dels Sants Patrons, respectant el monument en mitat d'esta via.

−

~~[[File:Salónárabecírculoalzireño300.jpg|250px|thumb|Saló Àrap del [[Círcul Alzireny]].]]~~

* ''[[Círcul Alzireny]] '', denominat popularment ''La Gallera'' per haver segut originàriament a on se celebraven pelees de pollastres, és un edifici [[neoclàssic]] construït en la segona mitat del [[sigle XIX]] per la pujant burguesia terratinent local.

−

* '''Gran Teatre'''. Edifici modernista d'interessant interior, construït en [[1921]]. S'ha vist afectat a lo llarc de la seua història per varios incendis, l'últim ocorregué en giner de [[2004]]. El més greu de tots fon el de [[1987]], que afectà a tota el trespol del teatre.

+

* '''[[Gran Teatre d'Alzira|Gran Teatre]]'''. Edifici modernista d'interessant interior, construït en [[1921]]. S'ha vist afectat a lo llarc de la seua història per varios incendis, l'últim ocorregué en giner de [[2004]]. El més greu de tots fon el de [[1987]], que afectà a tota el trespol del teatre.

* '''Les Escoles Pies''', hui ''Casa de la Cultura''. Imponent edifici del [[sigle XIX]], que acollí als pares [[escolapis]] fins als anys quaranta del [[sigle XX]]. Alberga una Sala d'Exposicions, Biblioteca, Centre d'Informació Jovenil, Tallers i l'emissora municipal ''Alzira Ràdio''.

−

[[File:~~Casa Cucó, Alzira~~.jpg|250px|~~thumb|Palauet Cucó-Gisbert d'Alzamora en [[la Vila d'Alzira]].~~]]

+

[[File:Salónárabecírculoalzireño300.jpg|thumb|250px|Saló Àrap del Círcul Alzireny]]

* '''[[La Vila d'Alzira]] ''' i la '''[[Muralla d'Alzira]] '''. [[La Vila d'Alzira]] és el barri més antic i correspon a l'antiga vila, rodejada totalment per la muralla fins a la segona mitat del [[sigle XX]]. És de trama irregular en estrets carrers i chicotetes places. En ella establiren la seua residencia els cavallers i aristócrates vinculats a [[Jaume I d'Aragó]] despuix de la [[Reconquista]]. En l'actualitat se conserven en ''la Vila'' l'[[Iglésia de Santa Caterina]], la [[Casa Consistorial d'Alzira|Casa Consistorial]] i vàries cases i palauets històrics. El circuit amurallat de l'antiga ''Al-Yazira'' o ''Algezira'' (l'Illa), fon construït entre els sigles [[sigle IX|IX]] i [[sigle X|X]] i rodejava el núcleu urbà, rodejat també pel riu [[Xúquer]].

Llínea 334: Llínea 333:

* [[Teodoro Andreu]] (Alzira, [[1870]]- [[Valéncia]], [[1935]]), pintor, discípul de [[Joaquim Sorolla]].

* [[Carlos Martí Feced]] (Alzira, [[1901]] - [[Barcelona]], [[1982]]), mege i polític.

−

* [[Lluís Suñer]] (Alzira, [[1910]]-[[1990]]), empresari i filàntrop.

+

* [[Lluís Suñer Sanchis]] (Alzira, [[1910]]-[[1990]]), empresari i filàntrop.

* Enrique Casterá Masiá (Alzira, [[1911]] - [[Madrit]], [[1983]]), escultor.

* Vicent Aledón i Selfa (Alzira, [[1913]]- [[1997]]), actor, locutor, poeta i pintor.

−

* [[Lluís ~~Suñer|Luis~~ Suñer Picó]] (Alzira, [[1943]]-[[1964]]), empresari.

+

* [[Lluís Suñer Picó]] (Alzira, [[1943]]-[[1964]]), empresari.

== Ciutats agermanades ==

Llínea 344: Llínea 343:

== Vore també ==

+

* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

* [[Parage natural La Murta i la Casella]]

* [[La Vila d'Alzira]]

Llínea 351: Llínea 351:

* [[Unió Deportiva Alzira]]

* [[Almagasén dels germans Peris Puig]]

−

* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]

== Referències ==

Llínea 363: Llínea 362:

== Bibliografia ==

−

* Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit

+

* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.

+

* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit

* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia

+

* Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009

* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]

* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»

Llínea 371: Llínea 372:

== Enllaços externs ==

+

* [https://www.eldebate.com/espana/comunidad-valenciana/20240518/grupo-arqueologos-encuentra-alcira-pavimento-casa-jaime-i-conquistador_197757.html Un grupo de arqueólogos encuentra en Alcira el pavimento de la casa de Jaime I El Conquistador - ''El Debate'']

Jose2

Administradors

124 521

edicions