22 123
edicions
Canvis
sense resum d'edició
| lloc_mort =
| lloc_mort =
}}
}}
'''Cristóbal Ricardo Montoro Romero''', conegut popularment com a '''Cristóbal Montoro''' ([[Cambil]], [[Jaén]], [[28 de juliol]] de [[1950]]) és un economiste i polític espanyol. Fon ministre de Facenda en dos ocasions; la primera entre [[2000]] i [[2004]], en el govern de [[José María Aznar]], i la segona entre [[2011]] i [[2018]], en el govern de [[Mariano Rajoy]], abdós en governs del [[Partit Popular]] (PP). També ha segut [[europarlamentari]] i membre de la Comissió d'Assunts Econòmics i Monetaris del [[Parlament Europeu]], aixina com president de la Comissió d'Economia i Empresa en el [[Congrés dels Diputats]] en la XII Llegislatura.
'''Cristóbal Ricardo Montoro Romero''', conegut popularment com a '''Cristóbal Montoro''' ([[Cambil]], [[Jaén]], [[28 de juliol]] de [[1950]]) és un economiste i polític espanyol. Fon ministre de Facenda en dos ocasions; la primera entre els anys [[2000]] i [[2004]], en el govern de [[José María Aznar]], i la segona entre [[2011]] i [[2018]], en el govern de [[Mariano Rajoy]], abdós en governs del [[Partit Popular]] (PP). També ha segut [[europarlamentari]] i membre de la Comissió d'Assunts Econòmics i Monetaris del [[Parlament Europeu]], aixina com president de la Comissió d'Economia i Empresa en el [[Congrés dels Diputats]] en la XII Llegislatura.
== Biografia ==
== Biografia ==
== Trayectòria política ==
== Trayectòria política ==
En març de [[1990]], despuix del rellançament per part de [[Felipe González]] en el debat sobre l'estat de la nació de l'idea d'un «pacte de progrés», va considerar que este devia incloure, ademés de la moderació salarial, una revisió completa de la política econòmica (fiscal i de rendes), l'actuació sense demora en matèria d'infraestructura, la lliberalisació de sectors i mercats bàsics (laboral, energètic i financer), aixina com la privatisació de servicis i empreses públiques.
En [[març]] de [[1990]], despuix del rellançament per part de [[Felipe González]] en el debat sobre l'estat de la nació de l'idea d'un «pacte de progrés», va considerar que este devia incloure, ademés de la moderació salarial, una revisió completa de la política econòmica (fiscal i de rendes), l'actuació sense demora en matèria d'infraestructura, la lliberalisació de sectors i mercats bàsics (laboral, energètic i financer), aixina com la privatisació de servicis i empreses públiques.
Assessor durant varis anys del president del Partit Popular, [[José María Aznar]], i membre de l'equip econòmic d'esta formació, va abandonar el IEE quan es va fer pública la seua candidatura, com a independent, al [[Congrés dels Diputats]] com a número nou de la llista del PP per Madrit en les eleccions generals del 6 de juny de [[1993]], en les que fon elegit diputat. Durant eixa llegislatura fon portaveu d'Economia del Partit Popular en el Congrés dels Diputats.
Assessor durant varis anys del president del Partit Popular, [[José María Aznar]], i membre de l'equip econòmic d'esta formació, va abandonar el IEE quan es va fer pública la seua candidatura, com a independent, al [[Congrés dels Diputats]] com a número nou de la llista del PP per Madrit en les eleccions generals del 6 de juny de [[1993]], en les que fon elegit diputat. Durant eixa llegislatura fon portaveu d'Economia del Partit Popular en el Congrés dels Diputats.
En els comicis del 3 de març de [[1996]] fon de nou elegit diputat per Madrit del PP i nomenat secretari d'Estat d'Economia en el primer govern presidit per Aznar el 7 de maig de 1996.
En els comicis del [[3 de març]] de [[1996]] fon de nou elegit diputat per Madrit del PP i nomenat secretari d'Estat d'Economia en el primer govern presidit per Aznar el [[7 de maig]] de 1996.
Com a secretari d'Estat d'Economia, Montoro fon un ferm defensor de l'incorporació d'Espanya al primer grup de països participants en la moneda única, aixina com del procés de lliberalisació i privatisacions posat en marcha pel govern popular.
Com a secretari d'Estat d'Economia, Montoro fon un ferm defensor de l'incorporació d'[[Espanya]] al primer grup de països participants en la moneda única, aixina com del procés de lliberalisació i privatisacions posat en marcha pel govern popular.
Durant la celebració del XIII Congrés Nacional del Partit Popular en Madrit, en giner de [[1999]], fon elegit vocal del Comité Eixecutiu Nacional com a integrant de la llista en la que José María Aznar fon reelegit president del partit.
Durant la celebració del XIII Congrés Nacional del Partit Popular en Madrit, en [[giner]] de l'any [[1999]], fon elegit vocal del Comité Eixecutiu Nacional com a integrant de la llista en la que José María Aznar fon reelegit president del partit.
=== Ministre de Facenda ===
=== Ministre de Facenda ===
En les eleccions generals del 12 de març de l'any [[2000]] fon elegit diputat del [[Partit Popular]] per [[Jaén]] i el 27 d'abril d'eixe mateix any Aznar va anunciar el seu nomenament com a ministre de Facenda.
En les eleccions generals del [[12 de març]] de l'any [[2000]] fon elegit diputat del [[Partit Popular]] per [[Jaén]] i el [[27 d'abril]] d'eixe mateix any Aznar va anunciar el seu nomenament com a ministre de Facenda.
Despuix de les eleccions de [[2004]], en les que aplega al poder el [[PSOE]] en majoria simple, cessa en el seu càrrec i és elegit [[eurodiputat]] en les eleccions d'eixe mateix any.
Despuix de les eleccions de [[2004]], en les que aplega al poder el [[PSOE]] en majoria simple, cessa en el seu càrrec i és elegit [[eurodiputat]] en les eleccions d'eixe mateix any.
En l'any [[2008]] torna a ser elegit diputat per [[Madrit]], ocupant el càrrec de portaveu en la Comissió d'Economia i Facenda fins al seu nomenament com a ministre el 22 de decembre de [[2011]].
En l'any [[2008]] torna a ser elegit diputat per [[Madrit]], ocupant el càrrec de portaveu en la Comissió d'Economia i Facenda fins al seu nomenament com a ministre el [[22 de decembre]] de [[2011]].
=== Regrés al Ministeri de Facenda ===
=== Regrés al Ministeri de Facenda ===
Despuix de la victòria del Partit Popular en les eleccions generals de [[2011]], el president del Govern, [[Mariano Rajoy]], el va triar com a ministre de Facenda, tornant al càrrec que ya va ocupar en el segon govern de [[José María Aznar]]. El 22 de decembre d'eixe any, en la cerimònia habitual en el [[Palau de la Sarsuela]], va prendre possessió com a ministre de Facenda i Administracions Públiques davant el rei [[Joan Carles I]].
Despuix de la victòria del Partit Popular en les eleccions generals de [[2011]], el president del Govern, [[Mariano Rajoy]], el va triar com a ministre de Facenda, tornant al càrrec que ya va ocupar en el segon govern de [[José María Aznar]]. El 22 de decembre d'eixe any, en la cerimònia habitual en el [[Palau de la Sarsuela]], va prendre possessió com a ministre de Facenda i Administracions Públiques davant el rei [[Joan Carles I]].
El 3 de novembre de [[2016]], el president Mariano Rajoy va confirmar a Cristóbal Montoro com a titular del Ministeri de Facenda, encara que perdria les competències relatives a les relacions en les administracions públiques, que passarien al Ministeri de la Presidència i per a les Administracions Territorials que dirigia la vicepresidenta [[Soraya Saénz de Santamaría]]. La cartera mantindria, no obstant, les competències de Funció Pública. Aixina, el 4 de novembre de 2016, en un acte conjunt de presa de possessió del nou govern, el segon de Mariano Rajoy, va jurar el seu càrrec com a ministre de Facenda i Funció Pública davant el rei [[Felip VI]].
El [[3 de novembre]] de [[2016]], el president Mariano Rajoy va confirmar a Cristóbal Montoro com a titular del Ministeri de Facenda, encara que perdria les competències relatives a les relacions en les administracions públiques, que passarien al Ministeri de la Presidència i per a les Administracions Territorials que dirigia la vicepresidenta [[Soraya Saénz de Santamaría]]. La cartera mantindria, no obstant, les competències de Funció Pública. Aixina, el [[4 de novembre]] de 2016, en un acte conjunt de presa de possessió del nou govern, el segon de Mariano Rajoy, va jurar el seu càrrec com a ministre de Facenda i Funció Pública davant el rei [[Felip VI]].
Fon president de la Comissió d'Economia i Empresa en el [[Congrés dels Diputats]] durant la XII llegislatura.
Fon president de la Comissió d'Economia i Empresa en el [[Congrés dels Diputats]] durant la XII llegislatura.