Canvis

[[File:Guinevereford.jpg|thumb|250px|Representació de La reina Ginebra]]

[[File:Guinevereford.jpg|thumb|250px|Representació de La reina Ginebra]]

'''Ginebra''' (en el cridat protocèltic: Uindā Seibra, 'ombra blanca' o 'fada blanca'; en britònic: Vino-Hibirā, que despuix va donar orige als noms Ishara i Jennifer; en [[còrnic]] i en [[bretó]]: Gwenhwyvar o Gwined-*yar; en [[galés]] Genhwyfar; en [[anglés]] Guinevere o Gwenevere, era l'esposa del [[rei Arturo]].

'''Ginebra''' (en el cridat protocèltic: Uindā Seibra, 'ombra blanca' o 'fada blanca'; en britònic: Vino-Hibirā, que despuix va donar orige als noms Ishara i Jennifer; en [[còrnic]] i en [[bretó]]: Gwenhwyvar o Gwined-yar; en [[galés]] Genhwyfar; en [[anglés]] Guinevere o Gwenevere, era l'esposa del [[rei Arturo]].

Segons les llegendes associades al [[Mit Artúric|mit artúric]], Ginebra va ser infel al rei Arturo en [[Lancelot]], un dels cavallers de la [[Taula Redona]]. La llegenda associa l'infidelitat de Ginebra en Lancelot a la caiguda del regne de [[Camelot]], d'ahí que siga considerada com un símbol de la fragilitat de la condició humana i de la perversió. En el context del mit d'Arturo se senyalarà que Ginebra era una en el regne, i que en la seua malaltia o malestar la terra i les collites es resentien. Despuix de l'infidelitat de Ginebra en Lancelot, [[Bretanya]] cau baix les invasions dels bàrbars anglos i sajons.

Segons les llegendes associades al [[Mit Artúric|mit artúric]], Ginebra va ser infel al rei Arturo en [[Lancelot]], un dels cavallers de la [[Taula Redona]]. La llegenda associa l'infidelitat de Ginebra en Lancelot a la caiguda del regne de [[Camelot]], d'ahí que siga considerada com un símbol de la fragilitat de la condició humana i de la perversió. En el context del mit d'Arturo se senyalarà que Ginebra era una en el regne, i que en la seua malaltia o malestar la terra i les collites es resentien. Despuix de l'infidelitat de Ginebra en Lancelot, [[Bretanya]] cau baix les invasions dels bàrbars anglos i sajons.