Canvis

1134 bytes afegits ,  11:13 31 jul 2023
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[File:Fundació Chirivella Soriano, València.JPG|right|thumb|Palau de Joan de Valeriola]]
 
[[File:Fundació Chirivella Soriano, València.JPG|right|thumb|Palau de Joan de Valeriola]]
   −
El '''Palau de Joan de Valeriola''', construït en el [[sigle XIV]] i situat en el carrer de Valeriola nº 13 de [[Valéncia]], és actualment la seu de la [[Fundació Chirivella Soriano]], conta en més de 700 m2, el palau conforma part del recorregut gòtic que oferix la ciutat de Valéncia.  
+
El '''Palau de Joan de Valeriola''', construït en el [[sigle XIV]] i situat en el carrer de Valeriola nº 13 de [[Valéncia]], és actualment la seu de la [[Fundació Chirivella Soriano]], conta en més de 1000 m2, el palau conforma part del recorregut gòtic que oferix la ciutat de Valéncia.  
   −
Posteriorment en época barroca es varen modificar les seues fronteres i es varen ocultar artesonats. En el [[sigle XIX]] l'edifici va ser habilitat per a albergar vivendes de lloguer, distorsionant-se la primitiva fàbrica.
+
== Història ==
 
+
Construït en el sigle XIV en estil gòtic valencià, va ser residència de l'influent cavaller Joan de Valeriola, entre els [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], donant nom al carrer en que se situa. En el [[sigle XIX]] l'edifici va ser habilitat per a albergar vivendes de lloguer, distorsionant-se la primitiva fàbrica.
Este palau va ser residència de l'influent cavaller Joan de Valeriola, entre els [[Sigle XV|sigles XV]] i [[Sigle XVI|XVI]], donant nom al carrer en que se situa.
      
En l'any [[2001]] va ser adquirida per Manuel Chirivella i Alicia Soriano per a sèu de la seua Fundació Chirivella Soriano, realisant-se obres d'habilitació entre els anys [[2003]] i [[2005]], segons proyecte de l'arquitecte Carles Dolç i la dissenyadora Neus Sanfèlix, recuperant-se la traça original del palau i revalorisant els seus elements d'interés.
 
En l'any [[2001]] va ser adquirida per Manuel Chirivella i Alicia Soriano per a sèu de la seua Fundació Chirivella Soriano, realisant-se obres d'habilitació entre els anys [[2003]] i [[2005]], segons proyecte de l'arquitecte Carles Dolç i la dissenyadora Neus Sanfèlix, recuperant-se la traça original del palau i revalorisant els seus elements d'interés.
   −
Actualment i d'acort en els fins de la fundació, els espais apareixen diàfans al objeto de acollir les exposicions.
+
== Descripció ==
 +
D'estil gòtic valencià, consta de tres plantes en més de 1000 metros quadrats. Posteriorment en época barroca es varen modificar les seues fronteres i es varen ocultar artesonats.  
    
En el seu interior pot observar-se un esplèndit artesonat gòtic del sigle XIV, aixina com atres elements arquitectònics d'interés que estaven amagats, com els voltons de [[fusta]], tallades i pintades en múltiples motius policromats.
 
En el seu interior pot observar-se un esplèndit artesonat gòtic del sigle XIV, aixina com atres elements arquitectònics d'interés que estaven amagats, com els voltons de [[fusta]], tallades i pintades en múltiples motius policromats.
 +
 +
La construcció del Palau Joan de Valeriola es va produir en la primera mitat del sigle XIV. L'importància del Palau radica que numerosos elements originals de la seua construcció han aplegat fins a nosatres pràcticament inalterats. Despuix de la seua rehabilitació, l'arquitectura gòtica de la planta baixa i la primera planta noble, contrasta en les llínees més contemporànees de la segona planta, creant diferents i variats ambients en una mateixa exposició.
 +
 +
El fet més significatiu del palau és la colocació d'alfarjes en tot l'edifici, sent especialment rellevants, per la seua rica policromia, els dos situats en la planta noble, datats en el sigle XIV. Els alfarjes es troben en un excelent estat de conservació i despuix de la seua restauració han deixat al descobert motius florals, estructures geomètriques, escuts familiars i diverses composicions d'excepcionals característiques.
 +
 +
== Actualitat ==
 +
Actualment és la seu de la Fundació Chirivella Soriano i d'acort en els fins de la fundació, els espais apareixen diàfans al objeto de acollir les exposicions.
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
40 300

edicions