41 037
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 87.452 habitants.
Segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 87.452 habitants.
== Història ==
Va ser fundada pels [[àraps]], entre el [[sigle VIII]] i el [[sigle IX]]. D'eixa época es creu prové el seu nom, de l'àrap andalusí «wād al-ḥaŷ*arah» (واد الحجرة o وادي الحجرة) pel riu Henares. En les seues rodalies havia existit un emplaçament romà, el nom del qual, Arriaca, pot tindre el mateix significat. La ciutat va alcançar cert esplendor en el [[sigle X]], a pesar de la seua situació en un territori que casi sempre va estar en peu de guerra.
En l'any [[1085]], Guadalajara va ser conquistada per [[Alfonso VI de Lleó]]. Des d'eixe moment i fins a la batalla de les [[Navas de Tolosa]] en l'any [[1212]] l'història de la ciutat reflectix el curs de les guerres contra els almoràvides i almohades.
En l'any [[1133]] el rei [[Alfonso VII]] otorga el primer fur a la població per a regular la vida de la seua comunitat, establint un conjunt de normes, drets i privilegis i en [[1219]], [[Fernando III]] ho amplia concedint el fur llarc a la ciutat. Posteriorment la protecció del rei [[Alfonso X]] va assegurar el desenroll econòmic de la població, per mig de la defensa dels seus comerciants i l'autorisació de les seues fires i mercats. En la segona mitat del [[sigle XIV]] es va establir en Guadalajara la família dels Mendoza que en el seu posterior ascens va dur en si el de la ciutat. En l'any [[1460]], el rei Enrique IV va concedir a la població el títul de ciutat. A lo llarc del [[sigle XVI]] es va conseguir una época d'auge.
La crisis general del [[sigle XVII]] va afectar especialment a Guadalajara que en la marcha dels Mendoza a [[Madrit]] i junt a la fallida i la despoblació la continuïtat de la ciutat es va vore en dubte. Al començament del [[sigle XVIII]] i despuix de ser saquejada durant la [[guerra de Successió]], la ciutat viu el seu pijor moment. Per a intentar frenar esta situació [[Felipe V]] establix la Real Fàbrica de Panys en la ciutat, que fins a principis del [[sigle XIX]] assegura el creiximent de la població.
Els danys causats per la guerra d'Independència i el tancament de la Real Fàbrica de Panys en l'any [[1822]] varen provocar un nou decliu en la ciutat. En avant, fins a la segona mitat del [[sigle XX]], la ciutat es va recuperar gràcies a la seua funció administrativa, com a capital de província i sèu d'institucions com l'Acadèmia d'Ingeniers Militars o la Diputació de Guadalajara. El creiximent, encara que llent, transforma la població, que alcança els 11.000 habitants en l'any [[1900]].
La falta de desenroll industrial va llimitar fins a ben entrat el sigle XX les possibilitats de la ciutat. Com en la majoria del país la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] i l'época de posguerra varen ser temps molt difícils. En l'any [[1959]], Guadalajara va ser inclosa en els plans de desenroll com a polígon de descongestió industrial de Madrit lo que va provocar unes taxes de creiximent important de la ciutat i del denominat Corredor de l'Henares.
== Economia ==
L'economia de Guadalajara està determinada per la seua situació en el Corredor de l'Henares, una de les zones més industrialisades d'[[Espanya]], i per la seua condició de capital de província. Fins als [[anys 1970]] va ser una ciutat administrativa i comercial. La saturació poblacional de Madrit i l'expansió de la seua àrea metropolitana ha provocat una transformació de Guadalajara en una ciutat industrial i dormitori de la capital del país, en la conseqüent millora de les comunicacions entre abdós ciutats i l'expansió industrial de Guadalajara. Des de llavors, la dependència de Madrit és la que definix l'economia de Guadalajara.
== Vore també ==
== Vore també ==