Llínea 36: |
Llínea 36: |
| La seua obra central, la ''[[Teoria general de l'ocupació, l'interés i els diners]] '', desafià el [[Economia Clàssica segons Keynes|paradigma econòmic]] dominant al moment de la publicació en [[1936]]. En este llibre Keynes presenta una teoria basada en la noció de [[demanda agregada]] per a explicar la variació general d'activitat econòmica, com ara les observades durant la [[Gran Depressió]] dels anys 30. Segons la seua teoria, l'ingrés total de la societat està definit per la suma del consum i la inversió; i en una situació de desocupació i capacitat productiva no utilisada, "a soles" poden aumentar-se l'ocupació i l'ingrés total, incrementant primer els gastos, siga en consum o en inversió. | | La seua obra central, la ''[[Teoria general de l'ocupació, l'interés i els diners]] '', desafià el [[Economia Clàssica segons Keynes|paradigma econòmic]] dominant al moment de la publicació en [[1936]]. En este llibre Keynes presenta una teoria basada en la noció de [[demanda agregada]] per a explicar la variació general d'activitat econòmica, com ara les observades durant la [[Gran Depressió]] dels anys 30. Segons la seua teoria, l'ingrés total de la societat està definit per la suma del consum i la inversió; i en una situació de desocupació i capacitat productiva no utilisada, "a soles" poden aumentar-se l'ocupació i l'ingrés total, incrementant primer els gastos, siga en consum o en inversió. |
| | | |
− | La cantitat total d'aforro en la societat és determinada per l'ingrés total i, per tant, l'economia podria conseguir un increment de l'aforro total, inclús si les taxes d'interés se baixaren per a estimular els gastos en inversió. El llibre advocava per polítiques econòmiques actives per part del govern per a estimular la demanda en els temps d'elevada [[desocupació]], per eixemple a través de gastos en [[obres públiques]]. El llibre és a sovint vist com la fundació de la [[macroeconomia]] moderna. Els historiadors concorden que Keynes va influir en el [[New Doneal]] del president nortamericà [[Franklin Delano Roosevelt]], pero discutixen encara sobre el grau de la dita influència. Una política de gasto deficitari del tipos de la mampresa en el New Doneal escomençà a efectuar-se en [[1938]], que havia segut cridada ''pump priming'', i havia segut aprovada pel president [[Herbert Hoover]]. Pocs economistes nomenats en els [[EE.UU.]] combregaren en les idees de Keynes durant els anys 30. En el temps, no obstant, les seues idees foren més àmpliament acceptades. | + | La cantitat total d'aforro en la societat és determinada per l'ingrés total i, per tant, l'economia podria conseguir un increment de l'aforro total, inclús si les taxes d'interés se baixaren per a estimular els gastos en inversió. El llibre advocava per polítiques econòmiques actives per part del govern per a estimular la demanda en els temps d'elevada [[desocupació]], per eixemple a través de gastos en [[obres públiques]]. El llibre és a sovint vist com la fundació de la [[macroeconomia]] moderna. Els historiadors concorden que Keynes va influir en el [[New Doneal]] del president nortamericà [[Franklin Delano Roosevelt]], pero discutixen encara sobre el grau de la dita influència. Una política de gasto deficitari del tipos de la mampresa en el New Doneal escomençà a efectuar-se en [[1938]], que havia segut nomenada ''pump priming'', i havia segut aprovada pel president [[Herbert Hoover]]. Pocs economistes nomenats en els [[EE.UU.]] combregaren en les idees de Keynes durant els anys 30. En el temps, no obstant, les seues idees foren més àmpliament acceptades. |
| | | |
| ====''¿Com pagar la guerra?''==== | | ====''¿Com pagar la guerra?''==== |
Llínea 89: |
Llínea 89: |
| | | |
| ==Influència de Keynes== | | ==Influència de Keynes== |
− | Les teories de Keynes varen ser tan influents, inclús a l'estar sent disputades, que tot un subcamp de la [[macroeconomia]] cridada [[Keynesianisme|economia Keynesiana]] al dia de hui contínua desenrollant i discutint les seues teories i les aplicacions d'estes. '''John Maynard Keynes''' s'interessà en diversos camps de la cultura i fon una figura central del nomenat [[Círcul de Bloomsbury|grup de Bloomsbury]], conformat per prominents artistes i escritors del [[Regne Unit]]. Els seus ensajos autobiogràfics ''Two Memoirs'' es varen publicar en [[1949]]. | + | Les teories de Keynes varen ser tan influents, inclús a l'estar sent disputades, que tot un subcamp de la [[macroeconomia]] nomenada [[Keynesianisme|economia Keynesiana]] al dia de hui contínua desenrollant i discutint les seues teories i les aplicacions d'estes. '''John Maynard Keynes''' s'interessà en diversos camps de la cultura i fon una figura central del nomenat [[Círcul de Bloomsbury|grup de Bloomsbury]], conformat per prominents artistes i escritors del [[Regne Unit]]. Els seus ensajos autobiogràfics ''Two Memoirs'' es varen publicar en [[1949]]. |
| | | |
| ==Crítica== | | ==Crítica== |
Llínea 97: |
Llínea 97: |
| *[[Ludwig Von mises]] | | *[[Ludwig Von mises]] |
| *[[Ayn Rand]] | | *[[Ayn Rand]] |
− | *[[Henry Hazlitt]] ha escrit un llibre cridat ''El fracàs de les noves economies'' (''The Failure of the New Economics''), una detallada crítica capítul a capítul de la ''Teoria general'' de Keynes. <ref>[http://www.fee.org/pdf/the-freeman/ebeling1104.Pdf artícul sobre Hazlitt contra Keynes], [[The Freeman]]</ref> | + | *[[Henry Hazlitt]] ha escrit un llibre nomenat ''El fracàs de les noves economies'' (''The Failure of the New Economics''), una detallada crítica capítul a capítul de la ''Teoria general'' de Keynes. <ref>[http://www.fee.org/pdf/the-freeman/ebeling1104.Pdf artícul sobre Hazlitt contra Keynes], [[The Freeman]]</ref> |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |
Llínea 105: |
Llínea 105: |
| [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |
| [[Categoria:Economistes]] | | [[Categoria:Economistes]] |
| + | [[Categoria:Economistes britànics]] |
| [[Categoria:Economia]] | | [[Categoria:Economia]] |
| + | [[Categoria:Sigle XIX]] |
| + | [[Categoria:Sigle XX]] |