26 302
edicions
Canvis
→Biografia
En la seua obra va constituir per primera volta uns principis de teoria teatral que trenquen en les convencions classicistes i s'alvança mig sigle a dramaturcs com [[Juan de la Cueva]] o el propi [[Lope de Vega]]. Va ampliar la galeria de personages i va fixar el seu número entre sis i dotze (encara que en el seu ''Tinellaria'' hi ha vint), va establir cinc jornades, com recomanava [[Horacio]], i va recomanar el concepte de verosimilitut per a les comèdies i el decor com a principi artístic que deu presidir-les: adequació de paraules, vestimentes i gests a la condició social i importància dels personages. També anticipa elements de la comèdia barroca, com l'incorporació de l'honor a la trama, la comèdia d'enredros amorosos o l'us sistemàtic del vers octosílap (solament usa el endecasílap en italià, idioma que dominava junt al francés i el portugués). El segon dels seus protectors fon el cardenal espanyol [[Bernardino López de Carvajal]] ([[1455]]-[[1523]]), antic bisbe de [[Sigüenza]] i de [[Túsculo]], que fon cubiculari del papa [[Sixte VI]] i embaixador de facte dels [[Reis Catòlics]] en la cúria. En eixa época també va compondre prou poesia en italià i espanyol, a voltes de fort contingut anticlerical. Destaquen ''Salmo en la gloriosa victoria que los españoles ovieron contra venecianos'' (en memòria de la batalla de la Motta, guanyada en [[1513]] per les forces espanyoles); ''Retracto'' ([[1515]]), ''Lamentaciones de amor y Epístola recordatoria''.
En la seua obra va constituir per primera volta uns principis de teoria teatral que trenquen en les convencions classicistes i s'alvança mig sigle a dramaturcs com [[Juan de la Cueva]] o el propi [[Lope de Vega]]. Va ampliar la galeria de personages i va fixar el seu número entre sis i dotze (encara que en el seu ''Tinellaria'' hi ha vint), va establir cinc jornades, com recomanava [[Horacio]], i va recomanar el concepte de verosimilitut per a les comèdies i el decor com a principi artístic que deu presidir-les: adequació de paraules, vestimentes i gests a la condició social i importància dels personages. També anticipa elements de la comèdia barroca, com l'incorporació de l'honor a la trama, la comèdia d'enredros amorosos o l'us sistemàtic del vers octosílap (solament usa el endecasílap en italià, idioma que dominava junt al francés i el portugués). El segon dels seus protectors fon el cardenal espanyol [[Bernardino López de Carvajal]] ([[1455]]-[[1523]]), antic bisbe de [[Sigüenza]] i de [[Túsculo]], que fon cubiculari del papa [[Sixte VI]] i embaixador de facte dels [[Reis Catòlics]] en la cúria. En eixa época també va compondre prou poesia en italià i espanyol, a voltes de fort contingut anticlerical. Destaquen ''Salmo en la gloriosa victoria que los españoles ovieron contra venecianos'' (en memòria de la batalla de la Motta, guanyada en [[1513]] per les forces espanyoles); ''Retracto'' ([[1515]]), ''Lamentaciones de amor y Epístola recordatoria''.
Abans de l'any [[1517]] es marcha de Roma a Nàpols, a on publica en eixe any la ''Propalladia'', que conté huit de les seues comèdies, prou de les seues poesies i un important proemi o pròlec a on teorisa sobre el teatre i dividix les comèdies en ''a noticia'' i ''a fantasia'', açò és, en realistes i en tendència a lo còmic o idealisades, imaginatives i series. El títul respon a ser les primeres produccions poètiques ("primae res Palladis") de l'autor. Des d'allí va tornar a [[Espanya]].
S'ignoren data i lloc del decés que va deure ocórrer cap a [[1520]] i en tot cas abans de publicar-se la ''Aquilana'' en Roma, en juny d'eixe any o poc despuix, puix el seu corrector Fernando Merino ho tenia ya per fallit. La data més primerenca, front a les hipòtesis que seguint a [[Marcelino Menéndez Pelayo]] parlaven d'una etapa sevillana i retardaven en molts anys la seua mort, es veu reforçada pel fet de que l'edició de la ''Propalladia'' de [[1524]] i totes les edicions posteriors no anaren revisades per l'autor, i ademés un document notarial ho donava per fallit ya en [[1521]]. La Propalladia fon inclosa en l'[[Índex de llibres prohibits de l'Inquisició espanyola|Índex]] de l'[[Inquisició|Inquisidor general]] [[Fernando Valdés]] de [[1559]] i despuix d'eixa data solament va eixir una edició exporgada en Madrit en [[1573]]. El motiu sembla ser el caràcter fortament anticlerical d'algunes de les seues [[Sàtira|sàtires]], algunes enteses directament contra el papa, com s'advertix en algunes de les declaracions efectuades en el juí inquisitorial contra l'escultor [[Esteban Jamete]] en [[Conca]], que segons varis dels testics que varen depondre contra ell «té un llibre de la ''Propalladia'' a on dia una copla "Judas que das jubeleo penitentes ginimundo tu serás según que veo condenatus in profundo". I que este compareixent va pensar que este Judas era el papa».
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==