104
edicions
Canvis
→1901-1936 - Primera Creu del Bartolo
Llínea 2:
Llínea 2:
+== Bibliografia ==+
La '''Creu del Bartolo''' és un monument situat prop del [[cim del Bartolo]] o mont Sant Miquel dins del [[Parc Natural del Desert de les Palmes|Parc natural del Desert de les Palmes de la província de Castelló]], és un monument alçat a 690 metros sobre el nivell de la mar, en el terme municipal de [[Benicàssim]].
La '''Creu del Bartolo''' és un monument situat prop del [[cim del Bartolo]] o mont Sant Miquel dins del [[Parc Natural del Desert de les Palmes|Parc natural del Desert de les Palmes de la província de Castelló]], és un monument alçat a 690 metros sobre el nivell de la mar, en el terme municipal de [[Benicàssim]].
−L'actual creu, que pesa al voltant de 90 tonellades i medix 24 metros, fon beneïda pel bisbe [[Josep Maria Cases Deordal|Cases Deordal]] el [[12 de maig]] de [[1985]].
+L'actual creu, que pesa al voltant de 90 tonellades i medix 24 metros, fon beneïda pel bisbe [[Josep Maria Cases Deordal|Cases Deordal]] el [[12 de maig]] de [[1985]]. És una de les creus més grans d'[[Espanya]], elevada per la pietat castellonenca, en commemoració del començ del [[sigle XX]].
−La festa se celebra l'últim [[dumenge]] d'[[octubre]], que fon quan es va inaugurar la primera Creu del Bartolo en l'any [[1902]] i destruïda en [[1936]], a principis de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]].
+La festa se celebra l'últim [[dumenge]] d'[[octubre]], que fon quan es va inaugurar la primera Creu del Bartolo en l'any [[1902]] i destruïda en [[1936]], a finals de la [[II República espanyola|República]] i principis de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]].
== Història ==
== Història ==
Llínea 16:
Llínea 16:
El bisbe de Tortosa, Mons. Pedro Rocamora, va decidir unir-se ad esta iniciativa construint una creu en el [[Desert de les Palmes]], en el terme de [[Benicàssim]], que llavors pertanyia a la seua diòcesis (hui pertany a la [[Diòcesis de Sogorp-Castelló]]).
El bisbe de Tortosa, Mons. Pedro Rocamora, va decidir unir-se ad esta iniciativa construint una creu en el [[Desert de les Palmes]], en el terme de [[Benicàssim]], que llavors pertanyia a la seua diòcesis (hui pertany a la [[Diòcesis de Sogorp-Castelló]]).
−La recaptació de fondos i el proyecte fon portat avant fonamentalment pel [[clero]]. Per ad este efecte es va editar un semanari anomenat ''La Cruz'' (''La Creu''), en les pàgines de la qual, ademés d'artículs de fondo, es publicaven les llistes de donatius que es rebien. En pocs anys es va recaptar la cantitat de 15.000 [[pessetes]] de l'época, donades per 12.317 persones.
+La recaptació de fondos i el proyecte fon portat avant fonamentalment pel [[clero]]. Per ad este efecte es va editar un semanari nomenat ''La Cruz'' (''La Creu''), en les pàgines de la qual, ademés d'artículs de fondo, es publicaven les llistes de donatius que es rebien. En pocs anys es va recaptar la cantitat de 15.000 [[pessetes]] de l'época, donades per 12.317 persones.
El [[17 de juliol]] de l'any [[1901]] es va decidir edificar la creu sobre el cim del mont Sant Miguel (més comunament conegut com "Bartolo" a causa de Fra Bartolomé de la Santíssima Trinitat, que va viure allí en el [[sigle XVII]]). Ademés de la resistència del sol i d'una posició idònea per a la resistència als vents, es buscava que la creu poguera divisar-se des de tota la província. Segons el semanari ''La Cruz'', citat per [[Pedro Asín Bernal|Pedro Asín]], des del cim del mont Bartolo es podien divisar "el Monsiá, les montanyes de Dénia, les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa i les Columbretes, els monts d'Oropesa, atalayes d'Alcalà, el Penyagolosa, la Mola d'Ares, els Ports de Beceite i la Serra d'Espadà".
El [[17 de juliol]] de l'any [[1901]] es va decidir edificar la creu sobre el cim del mont Sant Miguel (més comunament conegut com "Bartolo" a causa de Fra Bartolomé de la Santíssima Trinitat, que va viure allí en el [[sigle XVII]]). Ademés de la resistència del sol i d'una posició idònea per a la resistència als vents, es buscava que la creu poguera divisar-se des de tota la província. Segons el semanari ''La Cruz'', citat per [[Pedro Asín Bernal|Pedro Asín]], des del cim del mont Bartolo es podien divisar "el Monsiá, les montanyes de Dénia, les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa i les Columbretes, els monts d'Oropesa, atalayes d'Alcalà, el Penyagolosa, la Mola d'Ares, els Ports de Beceite i la Serra d'Espadà".
Llínea 38:
Llínea 38:
El P. José María Alba Cereceda, S.I., fundador dels Misioners de Crist Rei i que va presidir aquella romeria, va animar als presents a dur avant este proyecte.
El P. José María Alba Cereceda, S.I., fundador dels Misioners de Crist Rei i que va presidir aquella romeria, va animar als presents a dur avant este proyecte.
−Pocs mesos més tart Antonio López i Joaquín Almela varen expondre la seua idea al P. Maximiliano Herráiz, O.C.D., prior del [[convent del Desert de les Palmes]], al que pertanyien els terrenys de la montanya. El [[9 de febrer]] de [[1984]] un grup de persones encapçalades per López i Almela varen crear la junta gestora per a la construcció de la Creu del Bartolo, de la qual fon nomenada presidenta, Virginia Gómez Artola, secretari, Joaquín Almela Gual, tesorer, Vicente Beltrán Trilles, i vocals, Agustín Ramos Tirado, José Agost Pascual, José María Tárrega Casañ (llavors alcalde de Benicàssim), Antonio López Salvador, Francisco Sos Sancho, Antonio Porcar Ibars, Antonia Gozalbo Pascual, Francisca Ginés Escuder, Vicente Queral Sidro, Miguel Vilarroig Agost, José Vidal Marco, María Gargallo Udías, Vicente María González Ulldemolins, Gerardo Vallejo Ramón i Francisco Breva Llansola. Mons. [[José María Cases Deordal]], Bisbe de la [[diòcesis de Segorp-Castelló]] (a la que pertanyia el terme de Benicàssim), havia expressat el [[25 de giner]] de 1984 la seua opinió favorable, i el [[6 d'abril]] nomenaria al presbíter Eugenio Meseguer delegat seu davant la junta, en plens poders per a "firmar quantes instàncies i documents siguen precisos i nomenar una junta que, baix la seua responsabilitat, puga recaptar els fondos necessaris per a la reconstrucció de la 'Creu del Bartolo'".
+Pocs mesos més tart Antonio López i Joaquín Almela varen expondre la seua idea al P. Maximiliano Herráiz, O.C.D., prior del [[convent del Desert de les Palmes]], al que pertanyien els terrenys de la montanya. El [[9 de febrer]] de [[1984]] un grup de persones encapçalades per López i Almela varen crear la junta gestora per a la construcció de la Creu del Bartolo, de la qual fon nomenada presidenta, Virginia Gómez Artola, secretari, Joaquín Almela Gual, tesorer, Vicente Beltrán Trilles, i vocals, Agustín Ramos Tirado, José Agost Pascual, José María Tárrega Casañ (llavors alcalde de Benicàssim), Antonio López Salvador, Francisco Sos Sancho, Antonio Porcar Ibars, Antonia Gozalbo Pascual, Francisca Ginés Escuder, Vicente Queral Sidro, Miguel Vilarroig Agost, José Vidal Marco, María Gargallo Udías, Vicente María González Ulldemolins, Gerardo Vallejo Ramón i Francisco Breva Llansola. Mons. [[José María Cases Deordal]], Bisbe de la [[diòcesis de Sogorp-Castelló]] (a la que pertanyia el terme de Benicàssim), havia expressat el [[25 de giner]] de 1984 la seua opinió favorable, i el [[6 d'abril]] nomenaria al presbíter Eugenio Meseguer delegat seu davant la junta, en plens poders per a "firmar quantes instàncies i documents siguen precisos i nomenar una junta que, baix la seua responsabilitat, puga recaptar els fondos necessaris per a la reconstrucció de la 'Creu del Bartolo'".
Per la seua banda, el P. Maximiliano Herráiz, en carta del [[13 de febrer]] de 1984, va expressar el seu acort per a que la creu es reconstruïra sempre que fora "dins dels llímits de la nostra propietat i respectant els compromisos contrets en Televisió Espanyola i atres organismes que pogueren estar implicats", ya que en el cim del Bartolo existia ya el repetidor de Radiotelevisió Espanyola es va optar per edificar la nova creu en un cim una miqueta més baix, un poc al sur de l'ubicació original.
Per la seua banda, el P. Maximiliano Herráiz, en carta del [[13 de febrer]] de 1984, va expressar el seu acort per a que la creu es reconstruïra sempre que fora "dins dels llímits de la nostra propietat i respectant els compromisos contrets en Televisió Espanyola i atres organismes que pogueren estar implicats", ya que en el cim del Bartolo existia ya el repetidor de Radiotelevisió Espanyola es va optar per edificar la nova creu en un cim una miqueta més baix, un poc al sur de l'ubicació original.
Llínea 53:
Llínea 53:
* [[Cim del Bartolo]]
* [[Cim del Bartolo]]
* [[Convent del Desert de les Palmes]]
* [[Convent del Desert de les Palmes]]
+== Bibliografia ==
−* ASÍN BERNAL, Pedro (1997). La Creu del Bartolo: crónica de dos cruces. Castellón de la Plana: Publicaciones del Excmo. Ayuntamiento de Castellón de la Plana. ISBN: 84-88664-51-6
−* Asín Bernal, Pedro (1997). La Creu del Bartolo: crónica de dos cruces. Castellón de la Plana: Publicaciones del Excmo. Ayuntamiento de Castellón de la Plana. ISBN 84-88664-51-6
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==