Llínea 1: |
Llínea 1: |
| + | {{Biografia| |
| + | | nom = Benjamin Franklin |
| + | | image = |
| + | | peu = |
| + | | nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]] |
| + | | ocupació = Polític, científic i inventor. |
| + | | data_naix = [[17 de giner]] de [[1706]] |
| + | | lloc_naix = [[Boston]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]] |
| + | | data_mort = [[17 d'abril]] de [[1790]] |
| + | | lloc_mort = [[Filadèlfia]], [[Pensilvània]], [[Estats Units]] |
| + | }} |
| '''Benjamin Franklin''' ([[Boston]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]], [[17 de giner]] de [[1706]] - † [[Filadèlfia]], [[Pensilvània]], [[Estats Units]], [[17 d'abril]] de [[1790]]) fon un polític, erudit, científic i inventor nortamericà. És considerat un dels Pares fundadors dels Estats Units. | | '''Benjamin Franklin''' ([[Boston]], [[Massachusetts]], [[Estats Units]], [[17 de giner]] de [[1706]] - † [[Filadèlfia]], [[Pensilvània]], [[Estats Units]], [[17 d'abril]] de [[1790]]) fon un polític, erudit, científic i inventor nortamericà. És considerat un dels Pares fundadors dels Estats Units. |
| + | |
| + | == Biografia == |
| | | |
| Franklin guanyà el títul de «El Primer Nortamericà» («The First American») per la seua primerenca i infatigable campanya per l'unitat colonial, inicialment com a autor i portaveu en Londres per a vàries colónies. Com el primer embaixador dels Estats Units en França, eixemplificà a la naixent nació americana. Franklin fon fonamental en la definició del [[ethos]] americà com un matrimoni dels valors pràctics d'aforro, treball dur, educació, esperit comunitari, institucions autogovernades i oposició a l'autoritarisme polític i religiós, en els valors científics i tolerants de l'[[Ilustració]]. En paraules de l'historiador [[Henry Steele Commager]], «En un Franklin es podien fusionar les virtuts del puritanisme sense els seus defectes, l'allumenament de l'Ilustració sense la seua calor». Per a [[Walter Isaacson]], açò fa de Franklin «El més consumat americà de la seua edat i el més influent en inventar el tipo de societat en la que els Estats Units es convertiria». | | Franklin guanyà el títul de «El Primer Nortamericà» («The First American») per la seua primerenca i infatigable campanya per l'unitat colonial, inicialment com a autor i portaveu en Londres per a vàries colónies. Com el primer embaixador dels Estats Units en França, eixemplificà a la naixent nació americana. Franklin fon fonamental en la definició del [[ethos]] americà com un matrimoni dels valors pràctics d'aforro, treball dur, educació, esperit comunitari, institucions autogovernades i oposició a l'autoritarisme polític i religiós, en els valors científics i tolerants de l'[[Ilustració]]. En paraules de l'historiador [[Henry Steele Commager]], «En un Franklin es podien fusionar les virtuts del puritanisme sense els seus defectes, l'allumenament de l'Ilustració sense la seua calor». Per a [[Walter Isaacson]], açò fa de Franklin «El més consumat americà de la seua edat i el més influent en inventar el tipo de societat en la que els Estats Units es convertiria». |
| + | |
| + | Franklin es va convertir en un exitós editor de periòdics i impressor en Filadèlfia, la ciutat líder en les colónies, publicant la «Gasseta de Pennsilvània» («Pennsylvania Gazette») a l'edat de 23 anys. Es feu ric publicant este periòdic i també el «Almanac del pobre Richard», del que ell era autor baix el seudònim de ''Richard Saunders''. Despuix de l'any [[1767]], fon associat en el «Pennsylvania Chronicle», un periòdic que era conegut pels seus sentiments revolucionaris i crítiques cap a la política britànica. |
| + | |
| + | Com a científic, fon una figura important en l'Ilustració nortamericana i l'història de la física pels seus descobriments i teories sobre l'electricitat. Com a inventor, és conegut pel [[parallamps]], les lents bifocals, l'harmònica de cristal i l'estufa Franklin, entre atres invents. |
| + | |
| + | Fundà moltes organisacions cíviques, incloent la Companyia de la Biblioteca de Filadèlfia, el primer departament de bombers de Filadèlfia i fon pioner i el primer president de l'Acadèmia i Colege de Filadèlfia, que obrí les seues portes en [[1751]] i més tart es va convertir en l'[[Universitat de Pennsilvània]]. |
| + | |
| + | Organisà i fon el primer secretari de la Societat Filosòfica Nortamericana i fon elegit president en [[1769]]. Franklin es va convertir en un héroe nacional en Amèrica com a agent de vàries colónies quan va encapçalar un esforç en Londres per a que el Parlament de Gran Bretanya derogara l'impopular llei del timbre. Un diplomàtic consumat, fon admirat extensament entre els francesos com a ministre en París i era una figura important en el desenroll de relacions positives franc-americanes. Els seus esforços varen resultar vitals per a la [[Revolució Nortamericana]] en assegurar els enviaments de municions crucials des de França. |
| + | |
| + | Fon promogut a director general de [[correus]] per a les colónies britàniques en [[1753]], havent segut [[mestre de postes]] de Filadèlfia durant molts anys, i açò li va permetre establir la primera ret nacional de comunicacions. Durant la Revolució, es va convertir en el primer general de correus dels [[Estats Units]]. Ell era actiu en assunts de la comunitat, de política colonial i de l'Estat, aixina com assunts nacionals i internacionals. De [[1785]] a [[1788]], va servir com a governador de Pennsilvània. Al principi posseïa i tractava en [[Esclau|esclaus]], pero a partir de la década de [[1750]], es va opondre a l'[[esclavitut]] des d'una perspectiva econòmica i es va convertir en un dels abolicionistes més destacats. |
| + | |
| + | La seua vida colorida i llegat de guanys científics i polítics, i el seu estatus com un dels Pares Fundadors més influents d'Amèrica han vist Franklin honrat més de dos sigles despuix de la seua mort en acunyament i el billet de 100 dòlars ($ 100), bucs de guerra i els noms de moltes ciutats, institucions educatives i corporacions, aixina com innumerables referències culturals. |
| + | |
| + | == Cites == |
| + | |
| + | Benjamin Franklin té frases que s'han fet molt populars per la seua transcendència: |
| + | |
| + | {{Cita|No canvies la salut per la riquea, ni la llibertat pel poder.}} |
| + | |
| + | {{Cita|El camí cap a la riquea depén fonamentalment de dos paraules: treball i aforro.}} |
| + | |
| + | {{Cita|Trucs i traïció són pràctiques dels necis que no tenen cervell suficient per a ser honests.}} |
| + | |
| + | {{Cita|Les tres coses més difícils d'esta vida son: guardar un secret, perdonar un agravi i aprofitar el temps.}} |
| | | |
| == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |