40 151
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Vanuatu''' <ref>{{Països RACV}}</ref> (abans '''Noves Hèbrides''') és una república pluri-insular del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] Sur. L'[[archipèlec]] que el constituïx està situat uns 1.750 km a l'est d'[[Austràlia]], al nordest de [[Nova Caledònia]], a l'oest de [[Fiji]] i al sur de les [[illes Salomó]].
'''Vanuatu''' <ref>{{Països RACV}}</ref> (abans '''Noves Hèbrides''') és una república pluri-insular del [[Oceà Pacífic|Pacífic]] Sur. L'[[archipèlec]] que el constituïx està situat uns 1.750 km a l'est d'[[Austràlia]], al nordest de [[Nova Caledònia]], a l'oest de [[Fiji]] i al sur de les [[illes Salomó]].
== Història ==
Vanuatu va ser habitat pel poble melanesio durant mils d'anys. L'archipèlec va ser descobert per una expedició liderada per [[Pedro Fernández de Quirós]], qui va partir del port del Callao en el Virreinat del [[Perú]], en l'any [[1606]]. Atres europeus varen començar a assentar-se en la zona a finals del [[sigle XVIII]]. En la [[década de 1880]] [[França]] i [[Regne Unit]] varen reclamar regions de l'archipèlec, i en l'any [[1906]] varen acordar la creació d'un marc per a gestionar en comú les Noves Hébrides, a través d'un condomini anglo-francés. Durant la [[década de 1970]] va sorgir un moviment independentiste, i en l'any [[1980]] es va fundar la República de Vanuatu. Cal destacar que Vanuatu és l'únic país d'[[Oceania]] que té el [[francés]] com a idioma oficial (fòra dels territoris francesos com Nueva Caledonia).
Vanuatu va ser habitat pel poble melanesio durant mils d'anys. L'archipèlec va ser descobert per una expedició liderada per [[Pedro Fernández de Quirós]], qui va partir del port del Callao en el Virreinat del [[Perú]], en l'any [[1606]]. Atres europeus varen començar a assentar-se en la zona a finals del [[sigle XVIII]]. En la [[década de 1880]] [[França]] i [[Regne Unit]] varen reclamar regions de l'archipèlec, i en l'any [[1906]] varen acordar la creació d'un marc per a gestionar en comú les Noves Hébrides, a través d'un condomini anglo-francés. Durant la [[década de 1970]] va sorgir un moviment independentiste, i en l'any [[1980]] es va fundar la República de Vanuatu. Cal destacar que Vanuatu és l'únic país d'[[Oceania]] que té el [[francés]] com a idioma oficial (fòra dels territoris francesos com Nueva Caledonia).
== Economia ==
L'economia està basada principalment en l'agricultura de subsistència o a chicoteta escala, que proveïx al 65 % de la població. La peixca, servicis financers de banca estrangera, el registre de naus de marina mercant, la venda de llicències internacionals de peixca (Vanuatu és membre de varis comités regionals de peixca) i el turisme (en 50.000 visitants en l'any [[1997]]), les llicències bancàries off-shore i la formació de companyies internacionals són atres fonts d'economia, aixina com emissió de sagells postals, principalment destinat al coleccionisme internacional. En Port Vila es troba el Banc de la Reserva i el Registre de la Propietat. No s'han descobert minerals valiosos en Vanuatu, ni depòsits de [[petròleu]]. Un chicotet sector industrial abastix al mercat local. Els imposts procedixen principalment de les importacions de productes i de l'IVA (VAT), ya que Vanuatu no aplica un impost sobre la renda, sent considerat un de tants paraisos fiscals.
== Referències ==
== Referències ==