Canvis

== Condena ==

== Condena ==

Acusat per no creure en els dogmes catòlics, fon condenat a mort per herege en Valéncia i aforcat el 31 de juliol de 1826. S'ha afirmat que fon l'última víctima de l'Inquisició espanyola, encara que no fon condenat pel Sant Ofici (perque en l'any 1826 no existia, ya que no havia segut restablit per [[Ferrando VII]] despuix del fi del Trieni Lliberal), sino per la Junta de Fe de la diòcesis de Valéncia, que havia segut creada per l'arquebisbe Simón López per a que eixercira les funcions de l'extinguit tribunal. El procés i eixecució de Gaetà Ripoll va causar un gran escàndal en tota [[Europa]], encara que en [[Espanya]] va quedar casi amagat per la censura de prensa. Fon l'últim eixecutat en Espanya pel nomenat delicte d'heregia, mentres que l'última persona condenada a mort per l'Inquisició fon una dòna, María de los Dolores López, que en [[1781]] fon estrangulada a garrot vil en [[Sevilla]] i el seu cadàver tirat a la foguera.

Acusat per no creure en els dogmes catòlics, fon condenat a mort per herege en Valéncia i aforcat el 31 de juliol de 1826. S'ha afirmat que fon l'última víctima de l'Inquisició espanyola, encara que no fon condenat pel Sant Ofici (perque en l'any 1826 no existia, ya que no havia segut restablit per [[Ferrando VII]] despuix del fi del Trieni Lliberal), sino per la Junta de Fe de la diòcesis de Valéncia, que havia segut creada per l'arquebisbe Simón López per a que eixercira les funcions de l'extinguit tribunal. El procés i eixecució de Gaetà Ripoll va causar un gran escàndal en tota [[Europa]], encara que en [[Espanya]] va quedar casi amagat per la censura de prensa. Fon l'últim eixecutat en Espanya pel nomenat delicte d'heregia, mentres que l'última persona condenada a mort per l'Inquisició fon una dòna, María de los Dolores López, que en l'any  [[1781]] fon estrangulada a garrot vil en [[Sevilla]] i el seu cadàver tirat a la foguera.

== Reconeiximents ==

== Reconeiximents ==