Canvis

=== Àfrica subsahariana ===

=== Àfrica subsahariana ===

[[File:Africa Subsahariana.png|left|200px]]

[[File:Africa Subsahariana.png|left|200px]]

La geografia de l'Àfrica central i meridional resulta prou homogénea comparada en la d'atres continents, degut a que es tracta d'una de les zones geològicament més antigues del planeta i l'erosió ha eliminat les grans barreres naturals. Tan sols mereix la pena destacar els altiplans i depressions formades per moviments tectònics diversos: la conca del Cono i la foya del Kalahari rodejades per les mesetes en Angola, Namíbia i Zàmbia, entre atres. Les cordilleres i zones escarpades existents s'agrupen cap a l'est en associació en la gran falla coneguda com Gran Vall del Rift, una enorme zona plena de cizalladura, volcans, blocs elevats, jagantescs llacs i sobre tot, barrancs. Té forma de '''Y''' i casi 5000 km de llongitut, ya que naix al sur de Moçambic i arriba al Mar Roig, des d'a on contínua en Àsia, fins a la vall del Jordà. Precisament la Vall del Rift és la zona a on pogué començar l'història del ser humà.

La geografia de l'Àfrica central i meridional resulta prou homogénea comparada en la d'atres continents, degut a que es tracta d'una de les zones geològicament més antigues del planeta i l'erosió ha eliminat les grans barreres naturals. Tan sols mereix la pena destacar els altiplans i depressions formades per moviments tectònics diversos: la conca del Congo i la foya del Kalahari rodejades per les mesetes en Angola, Namíbia i Zàmbia, entre atres. Les cordilleres i zones escarpades existents s'agrupen cap a l'est en associació en la gran falla coneguda com Gran Vall del Rift, una enorme zona plena de cizalladura, volcans, blocs elevats, jagantescs llacs i sobre tot, barrancs. Té forma de '''Y''' i casi 5000 km de llongitut, ya que naix al sur de Moçambic i arriba al Mar Roig, des d'a on contínua en Àsia, fins a la vall del Jordà. Precisament la Vall del Rift és la zona a on pogué començar l'història del ser humà.

Encara que en l'actualitat hi han considerables diferències climàtiques, hidrogràfiques i ecològiques, no es possible aplicar estos paràmetros a l'Edat de Pedra, puix -com s'ha indicat'- hi hagué significatius canvis ambientals a lo llarc del seu desenroll. Precisament fon algú d'eixos canvis, combinat en transformacions geològiques, la flama que, possiblement, propicià l'aparició i evolució dels homínits. Al paréixer, fa més de 20 millons d'anys, els monos primitius habitaven els densos boscs d'Àfrica Oriental. Estos primats es desplaçaven pels arbres a quatre cames. Un presunt moviment tectònic (relacionat d'alguna manera en el Rift) va fer que les selves permaneixqueren en l'oest, pero provocà una desecació de l'est, apareguent un territori de [[sabana|sabanes]] i [[pradera|praderes]] a les que els nous primats tingueren que adaptar-se. D'este modo, se supon que naixqueren els primers antropoits bípets, que possiblement, pertanyen a l'espècie Ardipithecus, que, al mateix temps, donà lloc als australopitecins en un moment indeterminat entre 6 i 4 millons d'antiguetat.

Encara que en l'actualitat hi han considerables diferències climàtiques, hidrogràfiques i ecològiques, no es possible aplicar estos paràmetros a l'Edat de Pedra, puix -com s'ha indicat'- hi hagué significatius canvis ambientals a lo llarc del seu desenroll. Precisament fon algú d'eixos canvis, combinat en transformacions geològiques, la flama que, possiblement, propicià l'aparició i evolució dels homínits. Al paréixer, fa més de 20 millons d'anys, els monos primitius habitaven els densos boscs d'Àfrica Oriental. Estos primats es desplaçaven pels arbres a quatre cames. Un presunt moviment tectònic (relacionat d'alguna manera en el Rift) va fer que les selves permaneixqueren en l'oest, pero provocà una desecació de l'est, apareguent un territori de [[sabana|sabanes]] i [[pradera|praderes]] a les que els nous primats tingueren que adaptar-se. D'este modo, se supon que naixqueren els primers antropoits bípets, que possiblement, pertanyen a l'espècie ''Ardipithecus'', que, al mateix temps, donà lloc als australopitecins en un moment indeterminat entre 6 i 4 millons d'antiguetat.

No es descarta que alguns australopitecins avançats elaboraren ferramentes rudimentàries, pero hi ha una forta polèmica al respecte: per lo que ad este punt es referix considerarem que són els membres del gènero Homo els primers que fabricaren ferramentes previsorament, es dir, ans de necessitar-les, sense improvisar, sino prevenint el seu possible us en antelació. En eixe moment escomença la Prehistòria i l' ''Edat de Pedra'' que, per a l'Àfrica subsahariana sol dividir-se en fases de denominació anglosaxona:

No es descarta que alguns australopitecins avançats elaboraren ferramentes rudimentàries, pero hi ha una forta polèmica al respecte: per lo que ad este punt es referix considerarem que són els membres del gènero Homo els primers que fabricaren ferramentes previsorament, es dir, ans de necessitar-les, sense improvisar, sino prevenint el seu possible us en antelació. En eixe moment escomença la Prehistòria i l' ''Edat de Pedra'' que, per a l'Àfrica subsahariana sol dividir-se en fases de denominació anglosaxona: