Canvis

'''"Catlencià"''' (o "catancià") és la denominació popular a la llengua barreja de [[valencià]], [[català]] i [[mallorquí]] que les institucions i mijos de comunicació públics empleen oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (coleges, universitats, etc) del [[Regne de Valéncia]], aixina com en els cursos oficials impartits per la JQCV. En conseqüència, esta denominació és utilisada sobre tot pels més jóvens, pero també entre la gent major.  

'''"Catlencià"''' (o "catancià") és la denominació popular a la llengua barreja de [[valencià]], [[català]] i [[mallorquí]] que les institucions i mijos de comunicació públics ampren oficialment, i que s'ensenya en els centres docents (coleges, universitats, etc) del [[Regne de Valéncia]], aixina com en els cursos oficials impartits per la JQCV. En conseqüència, esta denominació és utilisada sobre tot pels més jóvens, pero també entre la gent major.  

El catlencià, naix de la mescla dels noms de la llengüa valenciana i de la llengüa catalana: cat/cata (de [[català]]) i lencià/ncià (de [[valencià]])

El catlencià, naix de la mescla dels noms de la llengua valenciana i de la llengua catalana: cat/cata (de [[català]]) i lencià/ncià (de [[valencià]])

El catlencià, també es coneix (per part dels mestres i rectors) com a "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del païs valencià".

El catlencià, també es coneix (per part dels mestres i rectors) com a "valencià normatiu", "valencià estàndart" o "el català del païs valencià".

Normativisat per l'[[AVL]], baix la tutela de l'[[IEC]], porta (en més o manco implantació) ensenyant-se en el [[Regne de Valéncia]] més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han calat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valencianoparlants.

Normativisat per l'[[AVL]], baix la tutela de l'[[IEC]], porta (en més o manco implantació) ensenyant-se en el [[Regne de Valéncia]] més de 30 anys, pero les seues característiques i paraules, han calat poc o gens en el parlar del carrer i del dia a dia dels valenciaparlants.

 

==Característiques==

==Característiques==

 

Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valencianòfons, i moltes vegades deixa lloc al dubte o a la elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixquen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valenciaparlants, quan parlen  en u que si que ho és, es passen al castellà ràpidament  perque veuen que el valenciaparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valenciaparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià.

Al no ser ni valencià, ni català, no té unes característiques concretes ni ben definides, resulta poc natural de cara als valencianòfons, i moltes vegades deixa lloc al dubte o a la elecció entre la paraula catalana o la valenciana. Freqüentment, ni els mateixos mestres s'aclarixquen a l'hora d'escriure, i els alumnes no valencianoparlants, quan parlen  en u que si que ho és, es passen al castellà ràpidament  perque veuen que el valencianoparlant no entén lo que diu o els posa una "cara extranya", al mateix temps que, per regla general, el valencianoparlant no assimila el vocabulari "afectat" que li ensenyen en l'escola i seguix utilisant el parlar autènticament valencià.

Algunes de les senyes més típiques del catlencià són:

Algunes de les senyes més típiques del catlencià són:

*Substitució de '''-xc-''' per ''-sc-'' bassant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixc per Preferisc...)

*Substitució de '''-xc-''' per ''-sc-'' bassant-se en el català (Eix: Vixca per Visca, Ixca per Isca, Preferixc per Preferisc...)

*Utilisació de la ''X'' per a la '''CH''' basant-mos en el so en català (Eix: Marcha per Marxa, Chiquet per Xiquet)

*Utilisació de la ''X'' per a la '''CH''' basant-mos en el so en català (Eix: Marcha per Marxa, Chiquet per Xiquet)

*Substitució de els possesius "meua, teua, seua" i plurals per "meva, teva, seva" i derivants (Açò és una cosa més recent)

*Substitució de els possessius "meua, teua, seua" i plurals per "meva, teva, seva" i derivants (Açò és una cosa més recent)

*Terminació ''-itzar'' en conte de ''-isar'' (Eix: Realisar per Realitzar, Utilisar per Utilitzar...)

*Terminació ''-itzar'' en conte de ''-isar'' (Eix: Realisar per Realitzar, Utilisar per Utilitzar...)

*Superposició de les formes ''feia, feies, feiem, feieu i feien'' front a ''fea, fees, feem i feen''.

*Superposició de les formes ''feia, feies, feiem, feieu i feien'' front a ''fea, fees, feem i feen''.

==Atres dades==

==Atres dades==

Les persones que utilisen el "catlencià" solen ser o d'origen castellanoparlant, o pancatalanistes que intenten eliminar els caràcters pròpies de la [[llengua valenciana]].

Les persones que utilisen el "catlencià" solen ser o d'orige castellaparlant, o pancatalanistes que intenten eliminar els caràcters pròpies de la [[llengua valenciana]].

==Institucions que utilisen el catlencià==

==Institucions que utilisen el catlencià==

[[RTVV|Radiotelevisió Pública Valenciana]] (Canal9, Punt2...)

*[[RTVV|Radiotelevisió Pública Valenciana]] (Canal9, Punt2...)

 

*[[Generalitat Valenciana]].

[[Generalitat Valenciana]].

*Atres associacions.

 

Atres associacions.

[[Categoria:Valencià]]

[[Categoria:Valencià]]