Canvis

'''Artal de Alagón'''(?-?, Sax 1238) fon un noble aragonés,molt conegut en l'época de [[Jaume I]].  Artal, fill de [[Blasco de Alagón]],qui fon conquistador de [[Morella]] per a [[Aragó]].

'''Artal de Alagón'''(?-?, [[Sax]] [[1238]]) fon un noble aragonés,molt conegut en l'época de [[Jaume I]].  Artal, fill de [[Blasco de Alagón]], qui fon conquistador de [[Morella]] per a [[Aragó]].

Fon testic el [[27 d'abril]] de [[1238]] de l'entrega a [[Rodrigo de Lizana]] dels castells i viles de [[Montroy]], [[Bunyol]] i [[Macastre]] donades per Jaume I durant el siti de la ciutat de Valéncia.

Fon testic el [[27 d'abril]] de l'any [[1238]] de l'entrega a [[Rodrigo de Lizana]] dels castells i viles de [[Montroy]], [[Bunyol (Valéncia)|Bunyol]] i [[Macastre]] donades per Jaume I durant el siti de la ciutat de [[Valéncia]].

Entre abril i juliol de 1238, durant el siti de la ciutat de [[Valéncia]] es va mostrar molt actiu, posteriorment no torna a aparéixer en els documents fins al [[18 d'octubre]] a on torna a aparéixer com a testic d'algunes donacions del rei, documentat tot per [[Huici]] i [[Cabanes]]. Ubieto, supon que açò és a causa del compliment dels tres mesos que els cavallers tenien per obligació en el rei.

Entre [[abril]] i [[juliol]] de [[1238]], durant el siti de la ciutat de [[Valéncia]] es va mostrar molt actiu, posteriorment no torna a aparéixer en els documents fins al [[18 d'octubre]] a on torna a aparéixer com a testic d'algunes donacions del rei, documentat tot per [[Huici]] i [[Ampar Cabanes]]. [[Antonio Ubieto]], supon que açò és a causa del compliment dels tres mesos que els cavallers tenien per obligació en el rei.

Va morir en Sax  durant un sege de la vila, segons narra [[Jaume I]].   

Va morir en Sax  durant un sege de la vila, segons narra [[Jaume I]].   

{{cita|«E, quan fo presa València, venc En Ramon Folc de Cardona, e entre sos parents e seus venc bé ab cinquanta cavallers, e dixeren que, pus no havien estat al seti, que pregaven-nos que volguéssem que feesen una cavalcada en terres de Múrcia. E a nós plac-nos que la feesen, e hagueren Artal d'Alagó, fill de don Blasco, qui sabia en la terra, que ja hi havia estat. E, al primer lloc que vigueren a qui volguessen feer mal fo Villena. E, quan foren prop Villena, faeren guarnir los cavalls; e, arma's tota la companya de les armes que hi avien, e feeren brocada contra los sarraïns de Villena, e tolgren-los bé les dues parts de la vila de Villena, e puis no ho pogren sofrir d'aturar pus, per la força dels sarraïns que eran llaïns; e hagren-se a exir de la vila, però tragueren-ne molta roba que trobaren en les cases. E puis anaren a Saix, e faeren-hi una brocada que els tolgren de la vila gran partida, e un sarraï tirà d'un terat un cantal, e dona a N'Artal d'Alagó sus el capell de ferre, si que el derrocà del cavall, e d'aquel colp hac a morir. E, quan viren que fo mort Artal d'Alagó tragueren-lo defora, e hagre-se'n a eixir pel mal que aquí havien pres, e així com degren anar pus a avant hagren acord que, pus Artal d'Alagó era mort, que se'n tornassen. E, dins vuit dies haguem-los cobrats: e la cavalcada no profità a nengú sinó que guanyaren bestiar per a menjar a la host. E, acò passat, tornàse'n En Ramon Folc»<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12159956448097188532624/p0000001.htm Jaime I i ...]</ref>}}

{{cita|«E, quan fo presa [[Valéncia]], venc En Ramon Folc de Cardona, e entre sos parents e seus venc be ab cinquanta cavallers, e dixeren que, pus no havien estat al seti, que pregaven-nos que volguéssem que feesen una cavalcada en terres de [[Múrcia]]. E a nós plac-nos que la feesen, e hagueren Artal d'Alagó, fill de don Blasco, qui sabia en la terra, que ja hi havia estat. E, al primer lloc que vigueren a qui volguessen feer mal fo [[Villena]]. E, quan foren prop [[Villena]], faeren guarnir los cavalls; e, arma's tota la companya de les armes que hi avien, e feeren brocada contra los sarraïns de [[Villena]], e tolgren-los be les dues parts de la vila de [[Villena]], e puis no ho pogren sofrir d'aturar pus, per la força dels sarraïns que eran llaïns; e hagren-se a exir de la vila, pero tragueren-ne molta roba que trobaren en les cases. E puis anaren a Saix, e faeren-hi una brocada que els tolgren de la vila gran partida, e un sarraï tirà d'un terat un cantal, e dona a N'Artal d'Alagó sus el capell de ferre, si que el derrocà del cavall, e d'aquel colp hac a morir. E, quan viren que fo mort Artal d'Alagó tragueren-lo defora, e hagre-se'n a eixir pel mal que aquí havien pres, e aixina com degren anar pus a avant hagren acord que, pus Artal d'Alagó era mort, que se'n tornassen. E, dins vuit dies haguem-los cobrats: e la cavalcada no profità a nengú sinó que guanyaren bestiar per a menjar a la host. E, acò passat, tornàse'n En Ramon Folc»<ref>[http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/12159956448097188532624/p0000001.htm Jaime I i ...]</ref>}}

==Referències==

==Referències==

{{Reflist}}

{{Reflist}}

*Ubieto Arteta, Antonio. Origenes del Reino de Valencia. Zaragoza. 1981. Facsimil. ISBN 84-7013-155-9

*Ubieto Arteta, Antonio. Origenes del Reino de Valencia. Zaragoza. 1981. Facsimil. ISBN 84-7013-155-9

 

[[Categoria:Història Valenciana]]

[[Categoria:Història Valenciana]]