Llínea 98: |
Llínea 98: |
| * prinse, prinsesa – príncip, princesa | | * prinse, prinsesa – príncip, princesa |
| * tsar, tsaresa – sar, sarina | | * tsar, tsaresa – sar, sarina |
| + | |
| + | === Grups nominals === |
| + | Un grup nominal consistix en un sustantiu i els seus modificadors: determinants, que precedixen al sustantiu, i els adjectius i grups preposicionals, que li seguixen. |
| + | |
| + | Els dos grups nominals principals en l'oració són el subjecte i l'objecte. El subjecte precedix al verp, i l'objecte li seguix. Atres grups nominals són habitualment introduïts per preposicions per a aclarir el seu paper. |
| + | |
| + | Un grup nominal deu normalment contindre un determinant – a voltes, simplement una marca de plural -s. Pero esta regla no s'aplica als noms propis, ni als dies de la semana, ni als mesos ni a les llengües ni als sustantius no contables: |
| + | * Desembre es calda en Australia. – Decembre és calorós en Austràlia. |
| + | * Nederlandes es mea lingua orijinal. – El neerlandés és la meua llengua materna. |
| + | * Me gusta pan. – M'agrada el pa. |
| + | |
| + | Es relaixa la regla quan el grup nominal seguix a una preposició, sobretot en les expressions fixes: |
| + | * El es la comandor de polisia. – És el cap de policia. |
| + | * Me no gusta come bur de aracide. – No m'agrada la crema de cacaus. |
| + | * Nos vade a scola. – Anem a l'escola. |
| + | * Acel es un problem sin solve en matematica. – És un problema sense solució en matemàtiques. |
| + | * Un virgula pare nesesada per claria. – Una coma sembla necessària per a aclarir. |
| + | |
| + | Un adjectiu o determinant pot ser modificat per un adverbi que li precedix. Tenint en conte que són semblats als adjectius, en una enumeració, estan separats per una menge o per i. En parlar, és la melodia de l'oració la que marca la diferència: |
| + | * Sola un poma multe putrida ia resta. – Solament queda una poma podrida. |
| + | * Me ia encontra un fem bela, joven, e intelijente. – He trobat una dòna bella, jove i inteligent. |
| + | |
| + | A voltes un sustantiu s'utilisa per a simbolisar un membre qualsevol de la seua classe. En este cas, poc importa si s'utilisa l'o un, o si el sustantiu es troba en singular o en plural. |
| + | * La arpa es un strumento musical. – L'arpa és un instrument musical. |
| + | * Un arpa es un strumento musical. – Un arpa és un instrument musical. |
| + | * Arpas es strumentos musical. – Les arpes són instruments musicals. |
| + | |
| + | Un pronom és una variant particular d'un grup nominal. Normalment, no es pot modificar. |
| | | |
| === Aposició === | | === Aposició === |
| + | Es diuen que dos grups nominals es troben en aposició quan el segon seguix directament al primer i els dos representen a la mateixa persona o cosa. En la majoria dels casos, el segon identifica la persona o cosa: |
| + | * la Rio Amazona – el riu Amazones |
| + | * la Mar Pasifica – l'oceà Pacífic |
| + | * la Isola Skye – l'illa Skye |
| + | * la Universia Harvard – l'Universitat d'Harvard |
| + | * la Funda Ford – la Fundació Ford |
| + | * Re George 5 – El rei George V |
| + | * San Jacobo la major – Sant Jacobo el Major |
| + | * Piotr la grande – Pedro el Grande |
| + | * mea ami Simon – el meu amic Simon |
| + | * la parola “inverno” – la paraula “hivern” |
| + | * la libro La prinse peti – el llibre El Principet |
| + | |
| + | Els acrònims i les lletres simples poden seguir directament a un sustantiu per a modificar-lo: |
| + | * La disionario es ance disponable como un fix PDF. – El diccionari es troba igualment disponible en PDF. |
| + | * El ia porta un camisa T blu de escota V. – Ella duya posada una camiseta blava en un escot en V. |
| + | |
| + | A voltes, dos sustantius s'apliquen per igual a un objecte o persona. En estos casos, els sustantius s'unixen en un guió: |
| + | * un produor-dirijor – un productor-director |
| + | * un primador-scanador – una impressora-escàner |
| + | |
| + | En tots els casos, la marca de plural (-s o -es) s'aplica a abdós substantius: |
| + | * la statos-membros – els estats membres |
| + | * produores-dirijores – productors-directors |
| + | |
| + | El verp nomi (que significa “cridar/nomenar”) constituïx un cas aparte: |
| + | * Nos ia nomi el Orion. – Li hem cridat Orió. |
| + | * Me nomi esta forma un obelisce. — Cride a esta forma un obelisc. |
| | | |
| == Determinants == | | == Determinants == |