Canvis

* Escritura del numeral cardinal '60' com xixanta, i també de '1.000.000' com milló, en conte de ''seixanta'' i ''milió''.

* Escritura del numeral cardinal '60' com xixanta, i també de '1.000.000' com milló, en conte de ''seixanta'' i ''milió''.

* També existixen els partitius: ½ un mig/mija, 1/3 un terç/a, 1/8 un octau, 2/7 dos sèptims. <br>En particular, se fa la distinció entre mig / mija (en castellà ''medio'', ''media'') i mijà / mijana (en castellà ''mediano, mediana''). Per eixemple: grau mig (''grado medio''), Edat mija (''Edad media''), plat mijà (''plato mediano''), casa mijana (''casa mediana''). També s'utilisa mig (''medio'') com substantiu: mig de comunicació (''medio de comunicación''), mig ambient (''medioambiente''). <br>A part de la diferència ortogràfica, la AVL fusiona artificiosament els dos adjectius (mig i mijà) en ''mitjà'' reemplaçant a mig sense fer distinció (''Edat mitjana'', ''germana mitjama'', ''mitjans de comunicació''). Igualment, la AVL opta pel catalanisme ''medi'' com substantiu en conte de mig com en ''medi ambient''.

* També existixen els partitius: ½ un mig/mija, 1/3 un terç/a, 1/8 un octau, 2/7 dos sèptims. <br>En particular, se fa la distinció entre mig / mija (en castellà ''medio'', ''media'') i mijà / mijana (en castellà ''mediano, mediana''): grau mig (''grado medio''), Edat mija (''Edad media''), plat mijà (''plato mediano''), casa mijana (''casa mediana''). També s'utilisa mig (''medio'') com substantiu: mig de comunicació (''medio de comunicación''), mig ambient (''medioambiente'').

* En els ordinals, el femení de segon ('2º') presenta dos formes, sense a: segon tirada, segon volta, que és la més habitual; i en a final: segona part.  

* En els ordinals, el femení de segon ('2º') presenta dos formes, sense a: segon tirada, segon volta, que és la més habitual; i en a final: segona part.  

* Els ordinals a partir del cinq se construixen seguint la seua forma [[llatí|llatina]] (quint, sext, etc.). Les construccions d'estos ordinals afegint una é final al nom del número (''cinqué, sisé, etc.'') són una forma extranya en la tradició valenciana. La AVL preferix de manera general les formes afegint una é al cardinal, encara que de manera secundària admet les formes llatines.

* Els ordinals a partir del cinq se construixen seguint la seua forma [[llatí|llatina]] (quint, sext, etc.). Les construccions d'estos ordinals afegint una ''é'' (o ''è'') final al nom del número (''cinqué, sisé, etc.'') són una forma extranya en la tradició valenciana. La AVL preferix de manera general les formes afegint una é al cardinal, encara que de manera secundària admet les formes llatines.

{| class="wikitable"

{| class="wikitable"

* El pronom dèbil ne/en no substituïx a un complement de lloc començant per de, ni un complement introduït per de (complement de nom, verbal o de règim) que no siga partitiu ni expresse cantitat. Per eixemple: vinc de Valéncia; parle de Maria. Estos complements són substituïts per: vinc d'allí; parle d'ella. I no per ''en vinc'' o ''en parle'' com faria la AVL, lo qual no resulta natural en valencià.<br>Encara aixina, en els verps de moviment en forma pronominal o en forma reflexiva (en un atre pronom) sí que els acompanya el pronom ne/en subtituïnt a un complement de lloc (que pot estar també en l'oració): me'n vaig (d'ací), se n'ix / se n'ix d'allí.  

* El pronom dèbil ne/en no substituïx a un complement de lloc començant per de, ni un complement introduït per de (complement de nom, verbal o de règim) que no siga partitiu ni expresse cantitat. Per eixemple: vinc de Valéncia; parle de Maria. Estos complements són substituïts per: vinc d'allí; parle d'ella. I no per ''en vinc'' o ''en parle'' com faria la AVL, lo qual no resulta natural en valencià.<br>Encara aixina, en els verps de moviment en forma pronominal o en forma reflexiva (en un atre pronom) sí que els acompanya el pronom ne/en subtituïnt a un complement de lloc (que pot estar també en l'oració): me'n vaig (d'ací), se n'ix / se n'ix d'allí.  

* Us del pronom i adjectiu 'atre' com una forma clàssica i actual del valencià i l'exclussió de ''altre'' que és una variació arcaica paralela, la qual es preferida per la AVL.

* Us del pronom i adjectiu 'atre' com una forma clàssica i actual del valencià i l'exclussió de ''altre'' que és una variació arcaica paralela, la qual és la que utilisa la AVL.

===El verp===

===El verp===