3686
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{llengua|nom=Occità
{{llengua|nom=Occità
|altresdenominacions=Lenga d'òc ['leŋgo 'dɔ]
|atresdenominacions=Lenga d'òc ['leŋgo 'dɔ]
|pronunciació= [utsiˈta]/[u(k)si'ta<sup>n</sup>]/[uk∫i'tɔ]
|pronunciació= [utsiˈta]/[u(k)si'ta<sup>n</sup>]/[uk∫i'tɔ]
|nomnadiu=Occitan
|nomnadiu=Occitan
|estats=[[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]], [[Mònaco]]
|estats=[[Espanya]], [[França]], [[Itàlia]], [[Mónaco]]
|regió=[[Europa]]
|regió=[[Europa]]
|parlants=1.900.000{{cal citació}}
|parlants=1.900.000{{cal citació}}
[[Llengües romàniques|Romànica]]<br>
[[Llengües romàniques|Romànica]]<br>
[[Llengües italooccidentals|Itàlica occidental]]<br>
[[Llengües italooccidentals|Itàlica occidental]]<br>
Gal·loibèrica<br>
Galoibèrica<br>
[[llengües occitanoromàniques|Occitanoromànic]]'''<br>
[[llengües occitanoromàniques|Occitanoromànic]]'''<br>
'''Occità'''<br>
'''Occità'''<br>
|nació=[[Catalunya]]
|nació=[[Occitania]]
|regulat= [[Conselh de la Lenga Occitana]]
|regulat= [[Conselh de la Lenga Occitana]]
|iso1=oc|iso2=oci|sil=auv, gsc, lnc, lms, prv, sdt; segons dialecte}}
|iso1=oc|iso2=oci|sil=auv, gsc, lnc, lms, prv, sdt; segons dialecte}}
L''''occità''' o '''llengua d'oc''' ''(occitan, lenga d'òc)'' és la llengua romànica pròpia d'[[Occitània]]. El domini lingüístic actual de l'occità s'estén per quatre estats:
* El terç sud de [[França]]
L''''occità''' o '''llengua d'oc''' ''(occitan, lenga d'òc)'' és la llengua romànica pròpia d'[[Occitània]]. El domini llingüístic actual de l'occità s'estén per quatre estats:
* La [[Vall d'Aran]] a [[Catalunya]]
* El terç sur de [[França]]
* Les [[Valls Occitanes]], a [[Itàlia]] (ço és: una franja del [[Piemont]] i un tros de la [[Ligúria]])
* La [[Vall d'Aran]] en [[Catalunya]] ([[Espanya]])
* El Principat de [[Mònaco]] (on l'occità coexisteix amb el [[monegasc]])
* Les [[Valls Occitanes]], en [[Itàlia]] (una franja del [[Piemont]] i un tros de la [[Ligúria]])
* El Principat de [[Mónaco]] (on l'occità coexistix en el [[monegasc]])
== Introducció i definició ==
== Introducció i definició ==
Es denomina ''occità'' la llengua [[romànica]] que es parla en Occitània. La llarga persecució per part de l'estat francés i la manca d'un estàndart suficientment difòs han eixercit una relativa [[fragmentació de la llengua]] a nivell dialectal, més forta que en català pero menys forta que en francés o en italià. Així una gran majoria de filòlecs especialistes de l'occità no dubten de la unitat d'esta llengua, i només una chicoteta minoria la posen en dubte. En l'actualitat s'estima que hi ha entre 2 i 10 millons de parlants natius{{cal citació}}, i 7 millons de persones que poden entendre'l pero no parlar-lo.{{cal citació}}
L'occità, junt al català, és una llengua occitano-romànica.
L'occità, junt al català i el valencià, és una llengua occitano-romànica.
[[Jùli Rounjat|Juli Ronjat]] la va caracteritzar així atenent-se a 19 criteris lingüístics: onze de [[fonètica|fonètics]], cinc de [[Morfologia (lingüística)|morfològics]], un de [[sintaxi|sintàctic]] i dos de morfològics. El nom de la llengua, ''occità'', aparegut cap al [[1290]], ve d'''òc'' (pronunciat [ɔ(k)]) del [[llatí]] ''hoc'' ("això"), que ve a dir "sí" en occità, i més exactament dels termes següents que [[Dant]] va crear a la fi del segle XIII: la "llengua d'oc" (l'occità) en contrast a la "llenga d'oïl" (el [[francès]]) i la "llengua de si" (l'[[italià]]). Es considera que la [[llenguadocià|variant llenguadociana]] de l'occità és la parla més propera al [[català]] que existeix.
[[Jùli Rounjat|Juli Ronjat]] la va caracterisar així atenent-se a 19 criteris llingüístics: onze de [[fonètica|fonètics]], cinc de [[Morfologia (llingüística)|morfològics]], un de [[sintaxis|sintàctic]] i dos de morfològics. El nom de la llengua, ''occità'', aparegut cap al [[1290]], ve d'''òc'' (pronunciat [ɔ(k)]) del [[llatí]] ''hoc'' ("això"), que ve a dir "sí" en occità, i més exactament dels termens següents que [[Dant]] va crear a la fi del segle XIII: la "llengua d'oc" (l'occità) en contrast a la "llenga d'oïl" (el [[francés]]) i la "llengua de si" (l'[[italià]]). Es considera que la [[llenguadocià|variant llenguadociana]] de l'occità és la parla més propenca al [[català]] que existix.
== Extensió ==
== Extensió ==
L'occità no sols es parla als antics territoris de l'Occitània i àrees veïnes, sinó també a altres llocs on van emigrar-hi occitans, a causa de les persecucions religioses (vegeu l'article sobre el [[catarisme]]) o per altres motius. A continuació es detalla una llista de les zones on es parla occità dins dels territoris de l'antiga Occitània:
L'occità no sols es parla als antics territoris de l'Occitània i àrees veïnes, sino també a atres llocs a on van emigrar occitans, a causa de les persecucions religioses (veeu l'artícul sobre el [[catarisme]]) o per atres motius. A continuació es detalla una llista de les zones on es parla occità dins dels territoris de l'antiga Occitània:
* [[Aquitània]]: exceptuant-ne la part [[basc|bascòfona]] i una xicoteta àrea al nord del departament de la [[Gironda]]. Cal fer notar que des de l'edat mitjana les ciutats de [[Biàrritz]], [[Anglet]] i [[Baiona]] són també occitanòfones, però amb els moviments de població deguts a la [[Revolució Industrial|revolució industrial]] i el dinamisme del moviment basc, va passar a predominar-hi el [[basc]].
* [[Aquitània]]: exceptuant la part [[basc|bascòfona]] i una chicoteta àrea al nort del departament de la [[Gironda]]. Cal fer notar que des de l'edat mijana les ciutats de [[Biàrritz]], [[Anglet]] i [[Baiona]] són també occitanòfones, pero ab els moviments de població deguts a la [[Revolució Industrial|revolució industrial]] i el dinamisme del moviment vasc, va passar a predominar-hi el [[vasc]].
* [[Migdia-Pirineus]].
* [[Migdia-Pirineus]].
* [[Llenguadoc-Rosselló]]: exceptuant-ne la major part dels [[Pirineus Orientals]], ja que es parla català a tot el departament excepte la [[Fenolleda]] (en occità ''Fenolheda'').
* [[Llenguadoc-Rosselló]]: exceptuant-ne la major part dels [[Pirineus Orientals]], ya que es parla català a tot el departament excepte la [[Fenolleda]] (en occità ''Fenolheda'').
* [[Provença-Alps-Costa Blava]]: però en la vall de [[Ròia]] ([[Alps Marítims]]) hi ha un parlar de transició de l'occità cap al [[lígur]].
* [[Provença-Alps-Costa Blava]]: pero en la vall de [[Ròia]] ([[Alps Marítims]]) hi ha un parlar de transició de l'occità cap al [[ligur]].
* [[Poitou-Charentes]]. Avui en dia només se n'hi conserva l'ús en la meitat oriental de la '''Charanta'''.
* [[Poitou-Charentes]]. Hui en dia només se n'hi conserva l'us en la mitat oriental de la '''Charanta'''.
* [[Llemosí (regió)|Llemosí]].
* [[Llemosí (regió)|Llemosí]].
* [[Alvèrnia]].
* [[Alvèrnia]].
* [[Roine-Alps]]: exceptuant-ne el [[Lionès]], el [[Forès]] i el [[Delfinat]] septentrional, que formen part del domini històric del [[francoprovençal]].
* [[Roine-Alps]]: exceptuant el [[Lionés]], el [[Forés]] i el [[Delfinat]] septentrional, que formen part del domini històric del [[francoprovençal]].
* [[Piemont]]: sols algunes valls altes (conegudes en occità com a les [[Vallades Occitanes|''Valadas Occitanas'']]); a la resta de valls es parla [[italià]] i [[piemontès]], un dialecte [[gal·loromànic]].
* [[Piemont]]: sols algunes valls altes (conegudes en occità com a les [[Vallades Occitanes|''Valadas Occitanas'']]); a la resta de valls es parla [[italià]] i [[piamontés]], un dialecte [[galorromànic]].
* [[Vall d'Aran]].
* [[Vall d'Aran]].
* [[Mònaco]] (on l'occità coexisteix amb el [[monegasc]])
* [[Mónaco]] (on l'occità coexistix en el [[monegasc]])
En la següent llista es detallen zones on es parla occità o es parlà a causa de la forta emigració d'occitans fora d'Occitània:
En la següent llista es detallen zones on es parla occità o es parlà a causa de la forta emigració d'occitans fora d'Occitània:
* El poble de [[La Gàrdia]] (''Guardia Piemontese'' en italià), a [[Calàbria]], al sud d'[[Itàlia]].
* El poble de [[La Gàrdia]] (''Guardia Piemontese'' en italià), a [[Calàbria]], al sur d'[[Itàlia]].
* [[Sant Sebastià]] al [[País Basc]]. Ací hi desaparegué a començaments del segle XX.
* [[Sant Sebastià]] al [[País Vasc]]. Ací hi desaparegué a començaments del segle XX.
* Al voltant de Heilbronn a [[Baden-Wurtemberg|Württemberg]], [[Alemanya]].
* Al voltant de Heilbronn a [[Baden-Wurtemberg|Württemberg]], [[Alemanya]].
* [[Argentina]].
* [[Argentina]].
== Ortografia ==
== Ortografia ==
Actualment, hi ha cinc ortografies occitanes, la més utilitzada en tots els dialectes i conciliadora coneguda com la ''clàssica'' o ''alibertina'', basada en l'occità medieval i avalada pel [[Conselh de la Lenga Occitana]] (i també per l'[[Institut d'Estudis Occitans]]); la ''mistralenca'' pel provençal (en concurrència amb la clàssica) (també ha existit en [[gascó]] amb la seva variant dita ''febusiana'' però ara hi ha gairebé desaparegut), creada per [[Josèp Romanilha]], [[Frederic Mistral]] i el [[Felibritge]], la ''bonaudiana'', feta per [[Pèire Bonaud]] per l'[[alvernès]] (en concurrència amb la clàssica), la de l' ''Escòla dau pò'', pel [[vivaroalpí]] de les [[Vallades Occitanes]] (en concurrència amb la clàssica). La mistralenca (febusiana inclosa) està basada en l'ortografia del francès modern, la bonaudiana té trets francesos, altres de la clàssica i molts de nous i la norma de l'Escola dau Pò és independent amb alguns trets compartits amb la mistralenca i la clàssica. Hi ha alguns conflictes, però no sistemàtics, entre els seguidors de cada sistema.
Actualment, hi ha cinc ortografies occitanes, la més utilisada en tots els dialectes i conciliadora coneguda com la ''clàssica'' o ''alibertina'', basada en l'occità medieval i avalada pel [[Conselh de la Lenga Occitana]] (i també per l'[[Institut d'Estudis Occitans]]); la ''mistralenca'' pel provençal (en concurrència en la clàssica) (també ha existit en [[gascó]] en la seua variant dita ''febusiana'' pero ara hi ha quasi desaparegut), creada per [[Josèp Romanilha]], [[Frederic Mistral]] i el [[Felibritge]], la ''bonaudiana'', feta per [[Pèire Bonaud]] per l'[[alvernès]] (en concurrència en la clàssica), la de l' ''Escòla dau pò'', pel [[vivaroalpí]] de les [[Vallades Occitanes]] (en concurrència en la clàssica). La mistralenca (febusiana inclosa) està basada en l'ortografia del francés modern, la bonaudiana té trets francesos, atres de la clàssica i molts de nous i la norma de l'Escola dau Pò és independent ab alguns trets compartits ab la mistralenca i la clàssica. Hi ha alguns conflictes, pero no sistemàtics, entre els seguidors de cada sistema.
L'ortografia clàssica té l'avantatge de mantenir la unió entre les primeres etapes de la llengua, i reflecteix el fet que l'occità no és una varietat del francès. Al mateix temps, permet als parlants d'un dialecte escriure d'una manera intel·ligible als parlants d'altre dialecte. Per exemple, en l'ortografia clàssica la paraula ''dia'' s'escriu ''jorn'' (i també ''dia''), però en la mistralenca, pot ser ''jour'', ''joun'' o ''journ'', en funció de la procedència de l'escriptor. A més, la grafia clàssica té l'avantatge per als catalanoparlants de ser molt més semblant a la grafia catalana. La Wikipèdia occitana és escrita en grafia clàssica.
L'ortografia clàssica té la ventaja de mantindre la unió entre les primeres etapes de la llengua, i reflectix el fet que l'occità no és una varietat del francés. Al mateix temps, permet als parlants d'un dialecte escriure d'una manera inteligible als parlants d'atre dialecte. Per eixemple, en l'ortografia clàssica la paraula ''dia'' s'escriu ''jorn'' (i també ''dia''), pero en la mistralenca, pot ser ''jour'', ''joun'' o ''journ'', en funció de la procedència de l'escritor. A més, la grafia clàssica té la ventaja per als catalaparlants i valenciaparlants de ser molt més semblant a les grafies catalana i valenciana. La Wikipèdia occitana està escrita en grafia clàssica.
En canvi, l'ortografia mistralenca té l'avantatge de no forçar els parlants alfabetitzats en francès a aprendre un sistema completament nou. També l'han emprada un gran nombre d'escriptors eminents, particularment en el dialecte [[provençal]].
En canvi, l'ortografia mistralenca té la ventaja de no forçar els parlants alfabetisats en francés a aprendre un sistema completament nou. També l'han amprada un gran número d'escritors eminents, particularment en el dialecte [[provençal]].
Com a mostra de la diferència entre les dues grafies, podem veure un fragment del cant de la ''Copa Santa'', de Frederic Mistral (a l'article [[Copa Santa]] hi ha els dos textos complets):
Com a mostra de la diferència entre les dos grafies, podem vore un fragment del cant de la ''Copa Santa'', de Frederic Mistral (a l'artícul [[Copa Santa]] estan els dos texts complets):
En grafia mistralenca (original):
En grafia mistralenca (original):
(tornada) ''Copa santa, / E versanta, / Vueja a plen bòrd, / Vueja abòrd / Leis estrambòrds / E l'enavans dei fòrts ! (...)''»
(tornada) ''Copa santa, / E versanta, / Vueja a plen bòrd, / Vueja abòrd / Leis estrambòrds / E l'enavans dei fòrts ! (...)''»
L'adaptació de la grafia mistralenca al [[bearnès]] i al gascó en general s'anomena grafia febusiana i va ser establerta a final del [[segle XIX]]; actualment ha reculat força davant la norma clàssica.
L'adaptació de la grafia mistralenca al [[bearnes]] i al gascó en general se nomena grafia febusiana i va ser establida a final del [[segle XIX]]; actualment ha reculat prou davant la norma clàssica.
== Lèxic ==
== Lèxic ==
{| {{taulabonica}}
{| {{taulabonica}}
|----- bgcolor="#eeeeee"
|----- bgcolor="#eeeeee"
||''[[Llatí]]''|| ''[[Francès]]'' || ''[[Italià]]''|| ''[[Castellà]]''|| ''[[Occità]]''|| ''[[Català]]''|| ''[[Portuguès]]''|| ''[[Romanès]]''|| ''[[Sard]]''|| ''[[Cors]]''|| ''[[Francoprovençal]]''
||''[[Llatí]]''|| ''[[Francés]]'' || ''[[Italià]]''|| ''[[Castellà]]''|| ''[[Occità]]''|| ''[[Catala]]''|| ''[[Valencià]]''|| ''[[Portugués]]''|| ''[[Rumanés]]''|| ''[[Sart]]''|| ''[[Cors]]'' || ''[[Francoprovençal]]''
|-----
|-----
||'''clave'''
||'''clave'''
||'''llave'''
||'''llave'''
||'''clau'''
||'''clau'''
||'''clau'''
||'''clau'''
||'''clau'''
||'''chave'''
||'''chave'''
||'''noche'''
||'''noche'''
||'''nuèch (nuèit)'''
||'''nuèch (nuèit)'''
||'''nit'''
||'''nit'''
||'''nit'''
||'''noite'''
||'''noite'''
||'''cantar'''
||'''cantar'''
||'''cantar (chantar)'''
||'''cantar (chantar)'''
||'''cantar'''
||'''cantar'''
||'''cantar'''
||'''cantar'''
||'''cantar'''
||'''cabra'''
||'''cabra'''
||'''cabra (chabra, craba)'''
||'''cabra (chabra, craba)'''
||'''cabra'''
||'''cabra'''
||'''cabra'''
||'''cabra'''
||'''cabra'''
||'''lengua'''
||'''lengua'''
||'''lenga'''
||'''lenga'''
||'''llengua'''
||'''llengua'''
||'''llengua'''
||'''língua'''
||'''língua'''
||'''piazza'''
||'''piazza'''
||'''plaza'''
||'''plaza'''
||'''plaça'''
||'''plaça'''
||'''plaça'''
||'''plaça'''
||'''plaça'''
||'''puente'''
||'''puente'''
||'''pont (pònt)'''
||'''pont (pònt)'''
||'''pont'''
||'''pont'''
||'''pont'''
||'''ponte'''
||'''ponte'''
||'''glèisa (glèia)'''
||'''glèisa (glèia)'''
||'''església'''
||'''església'''
||'''iglésia (església)'''
||'''igreja'''
||'''igreja'''
||'''biserică'''
||'''biserică'''
||'''hospital'''
||'''hospital'''
||'''espital (espitau)'''
||'''espital (espitau)'''
||'''hospital'''
||'''hospital'''
||'''hospital'''
||'''hospital'''
||'''hospital'''
||'''formatge (hormatge)'''
||'''formatge (hormatge)'''
||'''formatge'''
||'''formatge'''
||'''formage'''
||'''queijo'''
||'''queijo'''
||'''caş'''
||'''caş'''
|}
|}
== Diferències amb el català ==
== Pronunciació de l'occità ==
{{AP|Pronunciació de l'occità}}{{AP|Característiques fonètiques de l'occità}}
La pronunciació de l'occità, en norma clàssica occitana, es fa segons regles de llectura constants i regulars, en ben poques excepcions. A continuació hi ha un breu resum de la pronunciació de l'occità llenguadocià, considerat la base de l'occità estàndart. A banda de les lletres bases, l'occità té símbols modificadors que canvien la pronunciació de certes lletres o simplement marquen la tonicitat de la paraula sense haver de canviar la pronunciació com: l'accent tancat (´), l'accent obert (`) i la diéresis (¨).
{{AP|Pronúncia de l'occità}}{{AP|Característiques fonètiques de l'occità}}
La pronunciació de l'occità, en norma clàssica occitana, es fa segons regles de lectura constants i regulars, amb ben poques excepcions. A continuació hi ha un breu resum de la pronúncia de l'occità llenguadocià, considerat la base de l'occità estàndard. A banda de les lletres bases, l'occità té símbols modificadors que canvien la pronunciació de certes lletres o simplement marquen la tonicitat de la paraula sense haver de canviar la pronunciació com: l'accent tancat (´), l'accent obert (`) i la dièresi (¨).
===Vocals===
===Vocals===
*'''y''': [i]/[j]
*'''y''': [i]/[j]
*'''z''': [z], [s] en posició final.
*'''z''': [z], [s] en posició final.
==Dialectes de l'occità==
==Dialectes de l'occità==
Els [[dialecte]]s occitans s’agrupen en tres blocs<ref>BEC, P. ''La lléngua occitana''. Barcelona, Edicions 62, 1977 (Traducció de l'original francès ''La langue occitane''. Paris, Presses Universitaires de France, 1973 (1963)</ref>: nord-occità, occità meridional i aquitano-pirinenc (que correspon aproximadament al gascó).
Els [[dialecte]]s occitans s’agrupen en tres blocs<ref>BEC, P. ''La lléngua occitana''. Barcelona, Edicions 62, 1977 (Traducció de l'original francés ''La langue occitane''. Paris, Presses Universitaires de France, 1973 (1963)</ref>: nort-occità, occità meridional i aquità-pirinenc (que correspon aproximadament al gascó).
El principal tret que diferencia el nord-occità és la [[palatalització]] dels sons ''ca'' i ''ga'' [[llatí|llatins]] en ''cha'' i ''ja'', mentre que l'occità meridional conserva els originals ''ca'' i ''ga'' (nota: ''cha'' es llegeix en occità com en català ''txa''). Aquesta diferència entre els dos blocs és la continuació de les característiques de les llengües veïnes, ja que el [[francès]] i el [[francoprovençal]] fan la palatalalització com el nord-occità, mentre que el [[català]], i el [[castellà]] no la fan. Per exemple: llatí: ''cantat'' , oc.merid., cat, i cast.: ''canta'', nord-oc: ''chanta'', francès: ''chante''.
El principal tret que diferencia el nort-occità és la [[palatalisació]] dels sons ''ca'' i ''ga'' [[llatí|llatins]] en ''cha'' i ''ja'', mentres que l'occità meridional conserva els originals ''ca'' i ''ga'' (nota: ''cha'' es llig en occità com en valencià ''cha''). Esta diferència entre els dos blocs és la continuació de les característiques de les llengües veïnes, ya que el [[francés]] i el [[francoprovençal]] fan la palatalisació com el nort-occità, mentres que el [[valencià]], [[català]], i el [[castellà]] no la fan. Per eixemple: llatí: ''cantat'' , oc. merid., val, cat, i cast.: ''canta'', nort-oc: ''chanta'', francès: ''chante''.
El gascó es diferencia de la resta de l'occità per nombrosos trets. Entre ells citem la transformació de la ''f'' en ''h'' aspirada (gascó: ''hilha'', llenguadocià: ''filha'', cat:''filla'') i la pèrdua de la ''n'' intervocàlica (gascó: ''lua'', llenguadocià: ''luna'', cat:''lluna'').
El gascó es diferencia de la resta de l'occità per numerosos trets. Entre ells citem la transformació de la ''f'' en ''h'' aspirada (gascó: ''hilha'', llenguadocià: ''filha'', val:''filla'') i la pèrdua de la ''n'' intervocàlica (gascó: ''lua'', llenguadocià: ''luna'', val:''lluna'').
[[Imatge:Languesdoc.svg|thumb|350 px|Geografia supradialectal de l'occità]][[Imatge:Los dialectes de l'occitan.jpg|thumb|350 px|Dialectes de l'Occità, amb els seus noms occitans]]L'occità presenta diversos dialectes:
[[Imatge:Languesdoc.svg|thumb|350 px|Geografia supradialectal de l'occità]][[Imatge:Los dialectes de l'occitan.jpg|thumb|350 px|Dialectes de l'Occità, en els seus noms occitans]]L'occità presenta diversos dialectes:
*[[Nord-occità]]
*[[Nort-occità]]
**[[Llemosí (occità)|Llemosí]]
**[[Llemosí (occità)|Llemosí]]
***Alt llemosí
***Alt llemosí
***Baix llemosí
***Baix llemosí
**[[Alvernès]]
**[[Alvernés]]
***Alt alvernès
***Alt alvernés
***Baix alvernès
***Baix alvernés
**[[Vivaro-alpí]] o gavot
**[[Vivaro-alpí]] o gavot
***Delfinès
***Delfinés
***Nord-vivarès
***Nort-vivarés
***Transalpí
***Transalpí
*[[Occità meridional]]
*[[Occità meridional]]
***Llenguadocià mitjà
***Llenguadocià mitjà
***Alt llenguadocià
***Alt llenguadocià
***Guienès
***Guienés
**[[Provençal]]
**[[Provençal]]
***[[Niçard]]
***[[Niçart]]
***Marítim
***Marítim
***Rodanenc
***Rodanenc
***[[Shoadit]] o Judeoprovençal (extingit el [[1977]])
***[[Shoadit]] o Judeuprovençal (extingit el [[1977]])
*[[Gascó]]
*[[Gascó]]
**Landès
**Landés
**Bearnès
**Bearnés
**Gascó oriental
**Gascó oriental
***[[Aranès]]
***[[Aranés]]
== Història de la llengua ==
== Història de la llengua ==
=== Orígens de l'occità ===
=== Orígens de l'occità ===
L'occità és la llengua més central de les llengües romàniques; a conseqüència d'això, mentre les influències exteriors han anat incidint sobre la ''perifèria lingüística romànica'', aquesta zona central ha anat rebent menys influències, i així ha nascut l'occità. Una altra hipòtesi sobre el naixement de l'occità pot ser que fou una llengua vehicular entre tota la gent de les àrees veïnes. En qualsevol cas l'occità deu haver estat influenciat per circumstàncies úniques (pel que fa a Europa) com són:
L'occità és la llengua més central de les llengües romàniques; a conseqüència d'això, mentres les influències exteriors han anat incidint sobre la ''perifèria llingüística romànica'', esta zona central ha anat rebent menys influències, i així ha naixcut l'occità. Una atra hipòtesis sobre el naiximent de l'occità pot ser que fon una llengua vehicular entre tota la gent de les àrees veïnes. En qualsevol cas l'occità deu haver estat influenciat per circumstàncies úniques (pel que fa a Europa) com són:
* L'estructura [[orografia|orogràfica]]: l'occità és blocat a totes bandes per barreres naturals: la [[mar Mediterrània]], l'[[oceà Atlàntic]], els [[Pirineus]], el [[Massís Central]] i els [[Alps]].
* L'estructura [[orografia|orogràfica]]: l'occità està bloquejat per totes bandes per barreres naturals: la [[mar Mediterrànea]], l'[[oceà Atlàntic]], els [[Pirineus]], el [[Massíç Central]] i els [[Alps]].
* Abundància de zones poc propenses a l'agricultura, la qual cosa va influir decididament en el no-establiment de colònies estrangeres en l'antiguitat.
* Abundància de zones poc propenses a l'agricultura, la qual cosa va influir decididament en el no-establiment de colònies estrangeres en l'antiguetat.
* La immobilitat dels pobles prehistòrics de la zona, la qual cosa va generar un substrat bastant homogeni.
* La immovilitat dels pobles prehistòrics de la zona, la qual cosa va generar un substrat bastant homogéneu.
* Una menor [[celta|celtització]] que les regions veïnes.
* Una menor [[celta|celtisació]] que les regions veïnes.
* Una antiga i llarga [[romanització (història)|romanització]].
* Una antiga i llarga [[romanisació (història)|romanisació]].
* Una feble germanització.
* Una dèbil germanisació.
=== L'occità a l'Edat Mitjana ===
=== L'occità a l'Edat Mijana ===
L'esplendor de la ''civilització'' occitana fou des del [[segle XI]] fins al [[segle XIII|XIII]]. Durant aquest període, l'occità era una llengua unificada, i no sols era una llengua vehicular, sinó que també era una llengua jurídica i administrativa, utilitzada en un immens territori. Fins i tot, hui en dia es desconeix com va poder ser que una llengua estigués tan normalitzada en aquella època.
L'esplendor de la ''civilisació'' occitana fon des del [[segle XI]] fins al [[segle XIII|XIII]]. Durant este periodo, l'occità era una llengua unificada, i no sols era una llengua vehicular, sino que també era una llengua jurídica i administrativa, utilisada en un immens territori. Fins i tot, hui en dia es desconeix com va poder ser que una llengua estiguera tan normalisada en aquella época.
L'occità havia estat la llengua de la [[lírica]] dels [[trobador|trobadors]] a l'[[Edat Mitjana]], i durant un temps va ser considerada la llengua més apta per a la [[poesia]] en molts llocs d'[[Europa]]. De fet, els primers poetes catalans també escrivien en occità, o en un català amb fortes influències occitanes.
L'occità havia sigut la llengua de la [[lírica]] dels [[trobador|trobadors]] a l'[[Edat Mijana]], i durant un temps va ser considerada la llengua més apta per a la [[poesia]] en molts llocs d'[[Europa]]. De fet, els primers poetes catalans també escrivien en occità, o en un català en fortes influències occitanes.
Finalment, quan Occitània va passar sota el domini francès (vegeu l'article sobre el [[catarisme]] per a més informació sobre aquest fet), l'occità va perdre protagonisme en la llengua escrita en favor del francès.
Finalment, quan Occitània va passar sota el domini francés (vejau l'artícul sobre el [[catarisme]] per a més informació sobre este fet), l'occità va perdre protagonisme en la llengua escrita en favor del francés.
=== La decadència ===
=== La decadència ===
La decadència de l'occità com a llengua administrativa i literària va des del final del [[segle XV]] fins al [[segle XIX|XIX]], en què l'occità va anar perdent el seu estatut de llengua útil (fet accentuat per l'ordenança de [[Villers-Cotterêts]]). [[Pèire Bec]] precisa que en [[1500]] la pronunciació i la grafia encara es corresponien, però ja en [[1550]] el divorci era patent.
La decadència de l'occità com a llengua administrativa i lliterària va des del final del [[segle XV]] fins al [[segle XIX|XIX]], en que l'occità va anar perdent el seu estatut de llengua útil (fet accentuat per l'ordenança de [[Villers-Cotterêts]]). [[Pèire Bec]] precisa que en [[1500]] la pronunciació i la grafia encara es corresponien, pero ya en [[1550]] el divorç era patent.
El francès acabarà per imposar-se a nivell oral en antigues províncies occitanòfones com el [[Poitou-Charentes|Poitou]], la [[Saintonge]] o les [[Charenta]], la [[la Marca (Llemosí)|Marca]] i la [[Baixa Alvèrnia]], així com una part de l'actual regió de [[Roine-Alps]]. I sols s'imposa als escrits administratius i jurídics en les regions actualment occitanòfones.
El francés acabarà per impondre's a nivell oral en antigues províncies occitaparlants com el [[Poitou-Charentes|Poitou]], la [[Saintonge]] o les [[Charenta]], la [[la Marca (Llemosí)|Marca]] i la [[Baixa Alvèrnia]], així com una part de l'actual regió de [[Roine-Alps]]. I sols s'impon als escrits administratius i jurídics en les regions actualment occitaparlants.
La [[Revolució Francesa]] empitjorarà la situació de l'occità, car els [[jacobins]], sota el pretext de la unitat nacional, imposen el francès com l'única llengua oficial. La contradicció arriba quan, a l'hora que la literatura occitana va decaient i sols es va utilitzant en el nivell oral, l'occità s'utilitza com a llengua vehicular per a la [[propaganda]] revolucionària, a fi i efecte que fos ben entesa pel poble.
La [[Revolució Francesa]] empijorarà la situació de l'occità, car els [[jacobins]], sota el pretext de la unitat nacional, imponen el francés com l'única llengua oficial. La contradicció arriba quan, a l'hora que la lliteratura occitana va decaent i sols es va utilisant en el nivell oral, l'occità s'utilisa com a llengua vehicular per a la [[propaganda]] revolucionària, a fi i efecte que fos ben entesa pel poble.
La llengua, malgrat algunes temptatives literàries del [[segle XVI]] ([[Pèir de Garròs]], [[Isaac Despuech Sage]]), no s'utilitza més que per a usos populars, rarament escrits, fins al [[segle XIX]], amb l'arribada del ressorgiment del [[Felibritge]].
La llengua, a pesar d'algunes tentatives lliteràries del [[segle XVI]] ([[Pèir de Garròs]], [[Isaac Despuech Sage]]), no s'utilisa més que per a usos populars, rarament escrits, fins al [[segle XIX]], en l'arribada del resorgiment del [[Felibritge]].
Per a una gran majoria, l'occità era l'única llengua parlada fins al començament del [[segle XX]], fins que l'escola republicana francesa comença amb una campanya de denigració i culpabilitat cap als occitanòfons.
Per a una gran majoria, l'occità era l'única llengua parlada fins al començament del [[segle XX]], fins que l'escola republicana francesa comença en una campanya de denigració i culpabilitat cap als occitaparlants.
=== Les renaixences ===
=== Les renaixences ===
==== Primera Renaixença ====
==== Primera Renaixença ====
Mentres que la llengua estava fortament atacada, van anar apareixent diferents moviments de defensa de la lliteratura occitana. Durant el periodo [[1650]]-[[1850]] la llengua va renàixer. Van aparéixer diferents corrents lliteraris que intentaven retornar el prestigi a l'occità. El reconeiximent de la lliteratura occitana pot ser atribuït, notablement, a Jacques Boé ([[Jasmin]]) i a [[Jean Reboul]]. Esta primera renaixença va preparar l'adveniment del Felibritge. Es pot distinguir entre:
* El moviment dels savis
* El moviment dels sabis
:Després de l'oblit dels trobadors, sorgeix un grup d'erudits a la segona meitat del [[segle XVIII]], en els cercles aristocràtics meridionals. Aquest grup es dedica a la recerca lingüística i literària de l'[[Edat Mitjana]], el [[folklore]], les novel·les i els contes campestres, la [[Catarisme|croada dels albigesos]] i la història del Migdia francès.
:Després de l'oblit dels trobadors, sorgix un grup d'erudits a la segona mitat del [[segle XVIII]], en els círculs aristocràtics meridionals. Este grup es dedica a la investigació llingüística i lliterària de l'[[Edat Mijana]], el [[folclor]], les noveles i els contes campestres, la [[Catarisme|croada dels albigesos]] i la història del Migdia francés.
* El moviment obrer
* El moviment obrer
:"Apelavam ma lenga una lenga romana". Aquest vers és la unió de dos corrents de l'occità renaixent. Els lemes d'aquests dos corrents eren, l'un, la "llengua": el seu ''patuès'' quotidià; i l'altre: la "llengua romana", que és una marca d'erudició. El ''patuès'' (cal fer notar que alguns aragonesos diuen ''patués'' a l'[[aragonès]]) és vist com una llengua d'un rang bastant alt. [[Víctor Gelu]] era un cantant representant d'aquest moviment.
:"Apelavam ma lenga una lenga romana". Este vers és la unió de dos corrents de l'occità renaixent. Els lemes d'estos dos corrents eren, l'un, la "llengua": el seu ''patuès'' quotidià; i l'atre: la "llengua romana", que és una marca d'erudició. El ''patuès'' (cal fer notar que alguns aragonesos diuen ''patués'' a l'[[aragonés]]) és vist com una llengua d'un ranc bastant alt. [[Víctor Gelu]] era un cantant representant d'este moviment.
* El moviment burgès i esteta
* El moviment burgués i esteta
:Al contrari que els "savis", que es varen dedicar al passat en un sentit de recerca erudita, i dels "obrers", que usen el seu dinamisme de proletaris, els poetes burgesos (o de la xicoteta noblesa) es van situar entre aquests dos. És un moviment ''amateur'', però amb una gran passió per la llengua.
:Al contrari que els "sabis", que es varen dedicar al passat en un sentit de investigació erudita, i dels "obrers", que usen el seu dinamisme de proletaris, els poetes burguesos (o de la chicoteta noblea) es van situar entre estes dos. És un moviment ''amateur'', pero en una gran passió per la llengua.
* El moviment utilitari
* El moviment utilitari
:El Dr. [[Simon Honnorat]] va comprendre la necessitat de més realisme lingüístic. La llengua havia perdut la codificació ortogràfica i morfològica, i la indisciplina en la gramàtica o la grafia també era reivindicada en el moviment obrer. Així doncs, Honnorat va publicar el seu diccionari provençal-francès el [[1840]]. Actualment se'l considera un percussor que va dotar l'occità de coherència.
:El Dr. [[Simon Honnorat]] va comprendre la necessitat de més realisme llingüístic. La llengua havia perdut la codificació ortogràfica i morfològica, i la indisciplina en la gramàtica o la grafia també era reivindicada en el moviment obrer. Així puix, Honnorat va publicar el seu diccionari provençal-francés el [[1840]]. Actualment se'l considera un percussor que va dotar l'occità de coherència.
==== Segona Renaixença ====
==== Segona Renaixença ====
La segona renaixença literària de l'occità va tenir lloc al [[segle XIX]], sota el lideratge de [[Frederic Mistral]] i el [[Felibritge]] ([[Loïs Romieu]], [[Teodòr Aubanèl]], [[Josèp Romanilha]]) . En aquesta època, la llengua era utilitzada essencialment per la gent rural. Mistral i els seus contemporanis van retornar el prestigi perdut, van dotar l'occità d'una normativa i d'obres literàries. Llur acció va estar barrejada, a vegades, amb una voluntat política. Els felibres van dir: «una nació que solament té una literatura, una nació que destrueix les llengües perifèriques, és una nació indigna del seu destí de nació». L'occità, sota la forma del provençal i la grafia avinyonesa, va ser difós més enllà de les fronteres de l'antiga Occitània, i encara, hui en dia, la literatura mistraliana és estudiada als [[Escandinàvia|països escandinaus]] i al [[Japó]].
La segona renaixença lliterària de l'occità va tenir lloc al [[segle XIX]], sota el liderage de [[Frederic Mistral]] i el [[Felibritge]] ([[Loïs Romieu]], [[Teodòr Aubanèl]], [[Josèp Romanilha]]) . En esta época, la llengua era utilisada essencialment per la gent rural. Mistral i els seus contemporàneus van retornar el prestigi perdut, van dotar l'occità d'una normativa i d'obres lliteràries. La seua acció va estar barrejada, a vegades, en una voluntat política. Els felibres van dir: «una nació que solament té una lliteratura, una nació que destruix les llengües perifèriques, és una nació indigna del seu destí de nació». L'occità, sota la forma del provençal i la grafia avinyonesa, va ser difòs més allà de les fronteres de l'antiga Occitània, i encara, hui en dia, la lliteratura mistraliana és estudiada als [[Escandinàvia|països escandinaus]] i al [[Japó]].
Mistral ha estat l'únic autor occitanòfon recompensat al més alt nivell per la seua obra. Li va ser atorgat el [[premi Nobel de Literatura]] en [[1904]], compartit amb el [[teatre|dramaturg]] [[Madrid|madrileny]] [[José Echegaray y Eizaguirre]]. La reforma lingüística mistraliana trobà el seu millor ''activista'' en [[August Fourès]] ([[1848]]-[[1891]]), el qual, en els seus múltiples reculls poètics, aclimatà la reforma al Llenguadoc. Més tard, altres escriptors del Llenguadoc i del Llemosí, com [[Antonin Perbòsc]] ([[1861]]), [[Prospèr Estieu]] ([[1860]]) i [[Josèp Ros]] ([[1834]]-[[1905]]), intenten unificar la llengua. Van restaurar la grafia clàssica i van purgar l'occità de gal·licismes. El sistema Perbòsc-Estieu va esdevenir la base de la grafia de l'occità modern. Més tard [[Loïs Alibert]] va publicar en [[1935]], a [[Barcelona]], la ''Gramàtica occitana segon los parlars lengadocians'', on perfecciona la grafia.
Mistral ha estat l'únic autor occitaparlant recompensat al més alt nivell per la seua obra. Li va ser otorgat el [[premi Nobel de Lliteratura]] en [[1904]], compartit en el [[teatre|dramaturc]] [[Madrit|madrileny]] [[José Echegaray y Eizaguirre]]. La reforma llingüística mistraliana trobà el seu millor ''activista'' en [[August Fourès]] ([[1848]]-[[1891]]), el qual, en els seus múltiples reculls poètics, aclimatà la reforma al Llenguadoc. Més tart, atres escritors del Llenguadoc i del Llemosí, com [[Antonin Perbòsc]] ([[1861]]), [[Prospèr Estieu]] ([[1860]]) i [[Josèp Ros]] ([[1834]]-[[1905]]), intenten unificar la llengua. Van restaurar la grafia clàssica i van porgar l'occità de galicismes. El sistema Perbòsc-Estieu es va convertir en la base de la grafia de l'occità modern. Més tart [[Loïs Alibert]] va publicar en [[1935]], a [[Barcelona]], la ''Gramàtica occitana segon los parlars lengadocians'', on perfecciona la grafia.
==== Època contemporània ====
==== Época contemporànea ====
Al començament del [[segle XX]], l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'ús de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilitzar els parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en francès. La repressió de l'ús de la llengua en el si de l'escola va ser molt intens, fins i tot amb càstigs físics i humiliacions. En aquesta època, es deia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patuès». El terme ''patuès'' és des d'aleshores despectiu i pejoratiu. La finalitat de tot plegat era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'ús de l'occità era obscur, car no era pas el mateix d'un poble a l'altre.
Al començament del [[segle XX]], l'escola republicana va jugar un gran paper en la desaparició de l'us de la llengua oral. De fet, es va tendir a culpabilisar els parlants occitans i fer-los entendre que per anar per la vida havien de parlar en francés. La repressió de l'us de la llengua en el si de l'escola va ser molt intens, fins i tot en castics físics i humiliacions. En esta época, es dia: «Està prohibit escopir a terra i parlar patués». El terme ''patués'' és des de llavors despectiu i pejoratiu. La finalitat de tot plegat era fer oblidar que l'occità era una llengua, i fer creure que l'us de l'occità era obscur, car no era pas el mateix d'un poble a l'atre.
Els canvis socials del començament de segle són també l'origen del menyscabament de la llengua. Amb la Revolució Industrial i la urbanització, l'occità era un obstacle per accedir als llocs de treball, per tant, nombrosos pares van prendre la decisió de parlar en francès als seus fills.
Els canvis socials del començament de segle són també l'orige del menyscabament de la llengua. Ab la Revolució Industrial i la urbanisació, l'occità era un obstacul per accedir als llocs de treball, per tant, numerosos pares van prendre la decisió de parlar en francés als seus fills.
Pero, a pesar d'este periodo de forta desvalorisació de la llengua, van aparéixer numerosos autors:
* [[Fèlix Castanh|Fèlix-Marcel Castan]] ([[1923]]-[[2001]]), aquest [[filosofia|filòsof]] va esdevenir el ''dirigent'' de les reflexions sobre l'occitanisme i la descentralització cultural. Ell va ser el primer a establir:
* [[Fèlix Castanh|Fèlix-Marcel Castan]] ([[1923]]-[[2001]]), este [[filosofia|filòsof]] es va convertir en el ''dirigent'' de les reflexions sobre l'occitanisme i la descentralisació cultural. Ell va ser el primer a establir:
** L'antinarcissisme històric de la gent del Llenguadoc.
** L'antinarcissisme històric de la gent del Llenguadoc.
** La lògica antiunitarista.
** La llògica antiunitarista.
** Va donar als trobadors un paper, literàriament parlant, ineludible.
** Va donar als trobadors un paper, lliteràriament parlant, ineludible.
** Va recordar la importància d'[[Olympe de Gouges]] ([[1748]]-[[1793]]), pionera en el [[feminisme]].
** Va recordar la importància d'[[Olympe de Gouges]] ([[1748]]-[[1793]]), pionera en el [[feminisme]].
* [[Bernat Manciet]] ([[1927]]), aquest diplomàtic i empresari gascó és un dels poetes paradoxals més ben considerats.
* [[Bernat Manciet]] ([[1927]]), este diplomàtic i empresari gascó és un dels poetes paradoxals més ben considerats.
* [[Robèrt Lafont]], lingüista, historiador de la literatura occitana, poeta, novel·lista, i dramaturg.
* [[Robèrt Lafont]], llingüista, historiador de la lliteratura occitana, poeta, novelista, i dramaturc.
* [[Pèire Bec]], especialista de la llengua i la literatura d'oc i escriptor. Va publicar, el [[1997]], ''Le Siècle d'or de la poésie gasconne (1550-1650)''.
* [[Pèire Bec]], especialista de la llengua i la lliteratura d'oc i escritor. Va publicar, el [[1997]], ''Le Siècle d'or de la poésie gasconne (1550-1650)''.
* [[Francés Fontan]], fundador dels principis de l'[[etnicisme]].
* [[Francés Fontan]], fundador dels principis de l'[[etnicisme]].
* Altres joves valors occitans, com [[Rotland Pecot]], [[Silvia Berger]], [[Jacme Landier]] (1952), [[Amarillis Fernandez]] i [[Joan-Frederic Brun]]
* atres jovens valors occitans, com [[Rotland Pecot]], [[Silvia Berger]], [[Jacme Landier]] (1952), [[Amarillis Fernandez]] i [[Joan-Frederic Brun]]
Entre [[1931]] i [[1936]] l'autonomia adquirida per Catalunya, que donava suport a l'occitanisme, va revifar i dinamitzar aquest moviment social. Alhora, la tasca de destacats lingüistes com [[Jùli Rounjat]] o [[Loïs Alibert]] permeteren la normalització lingüística, si més no, de les parles provençal i llenguadociana.
Entre [[1931]] i [[1936]] l'autonomia adquirida per Catalunya, que donava soport a l'occitanisme, va revivar i dinamisar este moviment social. Al mateix temps, la tasca de destacats llingüistes com [[Jùli Rounjat]] o [[Loïs Alibert]] permeteren la normalisació llingüística, si més no, de les parles provençal i llenguadociana.
L'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO) es va establir el [[1945]] per a la defensa i la promoció de la llengua occitana. La seua acció és responsable en gran part de la salvaguarda i el desenvolupament de l'occità. Promou la recerca, estudis, col·loquis, publicacions i l'ensenyament de l'occità, a més de moltes altres activitats, totes orientades al mateix fi. També cal mencionar [[la Calandreta|les ''calandretas'']], que són unes [[escola bressol|escoles bressol]] des d'on s'està introduint la llengua als més joves.
L'[[Institut d'Estudis Occitans]] (IEO) es va establir el [[1945]] per a la defensa i la promoció de la llengua occitana. La seua acció és responsable en gran part de la salvaguarda i el desenroll de l'occità. Promou la investigació, estudis, coloquis, publicacions i l'ensenyança de l'occità, a més de moltes atres activitats, totes orientades al mateix fi. També cal mencionar [[la Calandreta|les ''calandretas'']], que són unes [[escola bressol|escoles bressol]] des d'on s'està introduint la llengua als més jovens.
=== Situació actual de la llengua ===
=== Situació actual de la llengua ===
On més es parla de manera proporcional és als territoris occitans que no formen part de l'estat francès: la Vall d'Aran (Catalunya) i el Piemont (Itàlia). A la Comunitat Autònoma de Catalunya (des de l'aplicació d'un nou [[Estatut d'Autonomia de Catalunya|estatut]] el [[9 d'agost]] del [[2006]]) l'occità té l'estatus de llengua cooficial. Al Piemont s'està preparant la seua cooficialitat i s'espera obtenir prompte. A França, l'occità no és cooficial i és bastant complicat que algun dia ho arribe a ser, car l'estat francès no té ni tan sols la intenció de ratificar la [[carta europea de les llengües regionals o minoritàries]].
On més es parla de manera proporcional és als tres territoris occitans que no formen part de l'estat francés: la Vall d'Aran (Catalunya), Mónaco i el Piemont (Itàlia). Tant en la Comunitat Autònoma de Catalunya (des de l'aplicació d'un nou [[Estatut d'Autonomia de Catalunya|estatut]] el [[9 d'agost]] del [[2006]]), com en Mónaco, l'occità té l'estatus de llengua cooficial. En el Piemont s'està preparant la seua cooficialitat i s'espera obtindre pronte. En França, l'occità no és cooficial i és bastant complicat que algun dia ho arribe a ser, ya que l'estat francés no té ni tan sols la intenció de ratificar la [[carta europea de les llengües regionals o minoritàries]].
Com ja s'ha dit en la introducció, a França encara hi ha de 2 a 10 milions de parlants nadius{{cal citació}}, però majoritàriament en generacions majors, i 7 milions{{cal citació}} que l'entenen però no el parlen. El seu nombre de parlants a l'Occitània sota jurisdicció francesa, segons una enquesta publicada per Baldit el 1980, era:{{cal citació}}
Com ya s'ha dit en la introducció, en França encara hi ha de 2 a 10 millons de parlants natius{{cal citació}}, pero majoritàriament en generacions majors, i 7 millons{{cal citació}} que l'entenen pero no el parlen. El seu número de parlants a l'Occitània baix jurisdicció francesa, segons una enquesta publicada per Baldit el 1980, era:{{cal citació}}
* 1.500.000 (13%) en són parlants habituals.
* 1.500.000 (13%) són parlants habituals.
* 3.500.000 (30%) el parlen sovint.
* 3.500.000 (30%) el parlen a sovint.
* 4.500.000 (38%) el parlen rarament.
* 4.500.000 (38%) el parlen rarament.
* 6.000.000 (50%) no el parlen mai.
* 6.000.000 (50%) no el parlen mai.
Això mostra una llengua en franca recessió i en vies de lenta desaparició, ja que dades més recents indiquen que només el parlen un 28%, un 9% l'usa quotidianament, un 13 % el pot llegir, i l'escriuen un 6 %, tot i que entre el 40 i el 50% l'entenen.{{cal citació}}
Això mostra una llengua en franca recessió i en vies de lenta desaparició, ya que dades més recents indiquen que només el parlen un 28%, un 9% l'usa quotidianament, un 13 % el pot llegir, i l'escriuen un 6 %, tot i que entre el 40 i el 50% l'entenen.{{cal citació}}
L'Alt Consell Nacional de Llengües de França va fer una enquesta el 1994, de la qual es desprèn que el 77% dels francesos eren partidaris d'adoptar una llei que reconegués i protegís les parles regionals, i el 68% creia que els llengües regionals afavorien els intercanvis fronterers.{{cal citació}}
L'Alt Consell Nacional de Llengües de França va fer una enquesta el 1994, de la qual es desprén que el 77% dels francesos eren partidaris d'adoptar una llei que reconeguera i protegira les parles regionals, i el 68% creya que els llengües regionals favorien els intercanvis fronterers.{{cal citació}}
Pel que fa a la [[Vall d'Aran]], l'aïllament tradicional ha estat la causa principal de la forta solidaritat interna i del sentiment remarcable d'identitat autònoma que caracteritzen la seva comunitat. No són catalans ni tampoc ciutadans francesos, i els és totalment desconegut el procés de substitució lingüística característic de França. Mentre que a Occitània la reculada de l'occità es deu a l'abandonament de la llengua pels seus parlants, si a la Vall una part de la població no coneix l'aranès només és conseqüència de la presència d'un nombre important de forasters. Segons una enquesta efectuada el 1984, d'un total de 5.297 habitants de més de 5 anys, dels quals només el 61,18 % ha nascut a la vall, el 79,19% són capaços de parlar aranès, el 60,44 % el parlava habitualment amb els veïns i un 13,94 % més l'entenia. Ací s'observaria una regressió de la llengua que va dels habitants de més de 70 anys (88,2 % occitanòfons) als compresos entre els 11 i els 20 anys (59,5 % occitanòfons), però amb un augment de la tendència entre els més joves entre 5 i 10 anys (65,7 % occitanòfons). Endemés, hi ha un augment dels parlants que han adquirit l'aranès com a segona llengua a partir del grup d'edats comprès entre els 11 i 20 anys (12%) en contrast amb el grup comprès entre els 21 i 30 anys (10,4%).
Pel que fa a la [[Vall d'Aran]], l'aïllament tradicional ha estat la causa principal de la forta solidaritat interna i del sentiment remarcable d'identitat autònoma que caracterisen la seua comunitat. No són catalans ni tampoc ciutadans francesos, i els és totalment desconegut el procés de substitució llingüística característic de França. Mentres que a Occitània la reculada de l'occità es deu a l'abandonament de la llengua pels seus parlants, si a la Vall una part de la població no coneix l'aranés només és conseqüència de la presència d'un número important de forasters. Segons una enquesta efectuada el 1984, d'un total de 5.297 habitants de més de 5 anys, dels quals només el 61,18 % ha naixcut a la vall, el 79,19% són capaços de parlar aranés, el 60,44 % el parlava habitualment en els veïns i un 13,94 % més l'entenia. Ací s'observaria una regressió de la llengua que va dels habitants de més de 70 anys (88,2 % occitaparlants) als compresos entre els 11 i els 20 anys (59,5 % occitaparlants), pero en un aument de la tendència entre els més jovens entre 5 i 10 anys (65,7 % occitaparlants). Ademés, hi ha un aument dels parlants que han adquirit l'aranés com a segona llengua a partir del grup d'edats comprés entre els 11 i 20 anys (12%) en contrast en el grup comprés entre els 21 i 30 anys (10,4%).
Esta recuperació es pot atribuir tant al moviment d'opinió que va precedir les normes llingüístiques del 1982, la capacitat socialisadora de la llengua i que el 72 % dels més jovens són naixcuts a la Vall. Segons les enquestes fetes per la Generalitat de Catalunya el 1993, la parla principal dels habitants era:
*64 % Aranès
*64 % Aranés
*28 % Castellà
*28 % Castellà
*8 % Català
*8 % Català
== Notícies recents sobre l'occità ==
== Notícies recents sobre l'occità ==
* El 17 de març té lloc a Besièrs la manifestació per la llengua occitana. La policia dóna una xifra d'uns 18.000 manifestants i l'organització uns 21.000.
* El 17 de març té lloc a Besièrs la manifestació per la llengua occitana. La policia dona una sifra d'uns 18.000 manifestants i l'organisació uns 21.000.
* El 27 de gener del 2007 te lloc a diverses ciutats occitanes i a Barcelona la [[Dictada Occitana]].
* El 27 de giner del 2007 te lloc a diverses ciutats occitanes i a Barcelona la [[Dictada Occitana]].
* Convocada la manifestació d'enguany per demanar la reconeixença de la llengua a Besiers, el 17 de Març del 2007, amb el mateix lema "Anem, òc, per la lenga occitana!".
* Convocada la manifestació d'enguany per demanar la reconeiximent de la llengua a Besiers, el 17 de Març del 2007, en el mateix lema "Anem, òc, per la lenga occitana!".
* El 22 d'octubre del 2005 a Carcassona, manifestació de més de 12.000 persones demanant la reconeixença de la llengua.
* El 22 d'octubre del 2005 a Carcassona, manifestació de més de 12.000 persones demanant la reconeiximent de la llengua.
* El govern francès redueix el nombre d'escoles on s'ensenya l'occità (febrer [[2004]]): per problemes en la reducció dels pressupostos en l'ensenyament, es passa de 13 escoles a 4. La reacció adversa de diferents col·lectius, polítics i acadèmics, deixa indiferent el govern francès.
* El govern francés reduïx el número d'escoles on s'ensenya l'occità (febrer [[2004]]): per problemes en la reducció dels presuposts en l'ensenyança, es passa de 13 escoles a 4. La reacció adversa de diferents colectius, polítics i acadèmics, deixa indiferent el govern francés.
* Occità, llengua olímpica (març de [[2004]]): els [[Jocs Olímpics d'Hivern]] del [[2006]] se celebraren a valls italianes de parla occitana (Val Pelis, Val Cluson i Val Susa, a la província de [[Torí]]). L'occità hi fou "llengua olímpica", però no pas oficial.
* Occità, llengua olímpica (març de [[2004]]): els [[Jocs Olímpics d'Hivern]] del [[2006]] se celebraren a valls italianes de parla occitana (Val Pelis, Val Cluson i Val Susa, a la província de [[Torí]]). L'occità hi fon "llengua olímpica", pero no oficial.
* L'[[Institut d'Estudis Catalans]] i l'[[Institut d'Estudis Occitans]] comencen a col·laborar (juliol de [[2004]]): aquests dos centres d'estudis es posen a treballar junts amb l'objectiu de publicar, al [[2005]], quatre lèxics de vocabulari en occità, en els dominis de [[biologia]], [[matemàtiques]], [[ecologia]] i [[Internet]] i [[telefonia mòbil]].
* L'[[Institut d'Estudis Catalans]] i l'[[Institut d'Estudis Occitans]] comencen a colaborar (juliol de [[2004]]): estos dos centres d'estudis es posen a treballar junts en l'objectiu de publicar, al [[2005]], quatre lèxics de vocabulari en occità, en els dominis de [[biologia]], [[matemàtiques]], [[ecologia]] i [[Internet]] i [[telefonia mòvil]].
==Vegeu també==
==Vegeu també==
==Referències==
==Referències==
{{listaref}}
==Enllaços relacionats==
==Enllaços relacionats==
*[http://www.oc-valencia.org/ Oc-Valéncia]
*[http://xixona.dlsi.ua.es/prototype/ca/ Traductor automàtic aranés-català]
{{InterWiki|oc|occità}}
*{{oc}} [http://ieo.oc.free.fr/ Institut d'Estudis Occitans]
*{{oc}} [http://amourdelire.free.fr/diccionari/ ''Diccionari General Occitan'' en línia]
*{{oc}} [http://amourdelire.free.fr/diccionari/ ''Diccionari General Occitan'' en línia]
*{{oc}} [http://occitanet.free.fr/oc/index.html Occitanet L'occità en Internet]
*{{oc}} [http://occitanet.free.fr/oc/index.html Occitanet L'occità a Internet]
*{{oc}} [http://www.occitania.online.fr/aqui.comenca.occitania/introali.html Introducció de la ''Gramatica occitana segon los parlars lengadocians'', de Loís Alibèrt.]
*{{oc}} [http://www.occitania.online.fr/aqui.comenca.occitania/introali.html Introducció de la ''Gramatica occitana segon los parlars lengadocians'', de Loís Alibèrt.]
*{{oc}} [http://br.groups.yahoo.com/group/parlar_occitan/ Fòrum en occitan]
*{{oc}} [http://br.groups.yahoo.com/group/parlar_occitan/ Fòrum en occitan]
*{{en}} [http://pagesperso-orange.fr/babel-site Curs bàsic d'occità]
*{{en}} [http://pagesperso-orange.fr/babel-site Curs bàsic d'occità]
*{{fr}} [http://www.crdp-montpellier.fr/occitan/direenoc.htm Dire en òc - Curs d'occità]
*{{fr}} [http://www.crdp-montpellier.fr/occitan/direenoc.htm Dire en òc - Curs d'occità]
* [http://www.revistadoc.org/ Linguistica Occitana] Revista electrònica universitària, articles, normes del [[Consell de la llengua * occitana]].
*{{oc}} [http://www.panoccitan.org/ panOccitan.org - Diccionari, conjugació i corrector]
{{Llengües romàniques}}
{{Llengües romàniques}}
[[Categoria: Occità]]
[[Categoria:Occità]]