26 302
edicions
Canvis
→Biografia
Jaume Villanueva fon fill de l'enquadernador de llibres aragonés [[José Villanueva Salvador]], descendent de facendats aragonesos i naixcut en [[Olba]] ([[Terol]]), i de l'italiana Catalina Astengo Badi, natural de [[Taurani]] ([[república de Gènova]]), casats en la ciutat de Valéncia i residents en Xàtiva. Seguint els passos del seu germà, estudià humanitats en [[Oriola]] i allí ingressà en l'Orde de Sant Domingo, no en Valéncia, com se sol creure. Va eixercir la docència en coleges dominics de Valéncia i [[Madrit]] i fon membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. Des de l'any [[1802]] va forjar junt al seu germà Joaquín Lorenzo un ambiciós proyecte lliterari, la publicació, favorida pel secretari d'estat Pedro Cevallos d'un ''De antiquis Hispanae Ecclesiae ritibus'' en varis toms que acabà titulant-se ''Viage lliterari a les iglésies d'Espanya'', obra que devia arreplegar tots els ritos llitúrgics i cerimònies religioses antigues de l'iglésia espanyola en un itinerari prèviament marcat. El proyecte es va ampliar posteriorment per a reunir tot aquell document important per a l'història eclesiàstica espanyola o l'història d'Espanya en general, com a cartes pobla, poesies, cròniques, etcétera. Una Real Orde va autorisar a Jaume a viajar per tota Espanya "per a que dels archius i biblioteques de comunitats del Regne arreplegara els documents convenients";. La seua missió fonamental era extraure les còpies que foren necessàries d'archius i biblioteques, senyalant-se-li, al mateix temps, una pensió mensual "per a les despeses que s'oferiren".
Jaume Villanueva fon fill de l'enquadernador de llibres aragonés [[José Villanueva Salvador]], descendent de facendats aragonesos i naixcut en [[Olba]] ([[Terol]]), i de l'italiana Catalina Astengo Badi, natural de [[Taurani]] ([[república de Gènova]]), casats en la ciutat de Valéncia i residents en Xàtiva. Seguint els passos del seu germà, estudià humanitats en [[Oriola]] i allí ingressà en l'Orde de Sant Domingo, no en Valéncia, com se sol creure. Va eixercir la docència en coleges dominics de Valéncia i [[Madrit]] i fon membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]]. Des de l'any [[1802]] va forjar junt al seu germà Joaquín Lorenzo un ambiciós proyecte lliterari, la publicació, favorida pel secretari d'estat Pedro Cevallos d'un ''De antiquis Hispanae Ecclesiae ritibus'' en varis toms que acabà titulant-se ''Viage lliterari a les iglésies d'Espanya'', obra que devia arreplegar tots els ritos llitúrgics i cerimònies religioses antigues de l'iglésia espanyola en un itinerari prèviament marcat. El proyecte es va ampliar posteriorment per a reunir tot aquell document important per a l'història eclesiàstica espanyola o l'història d'Espanya en general, com a cartes pobla, poesies, cròniques, etcétera. Una Real Orde va autorisar a Jaume a viajar per tota Espanya "per a que dels archius i biblioteques de comunitats del Regne arreplegara els documents convenients";. La seua missió fonamental era extraure les còpies que foren necessàries d'archius i biblioteques, senyalant-se-li, al mateix temps, una pensió mensual "per a les despeses que s'oferiren".
Jaume visità els archius de catedrals i convents de [[Catalunya]], [[Regne de Valéncia]], [[Balears]] i alguns punts d'[[Andalusia]], i anava enviant en els seus descobriment cartes al seu germà que este anotava per a fer l'obra. L'intenció de l'obra era política: fonamentar el Regalisme de l'iglésia espanyola, i la seua metodologia la del criticisme ilustrat. El seu principal objectiu era demostrar que en els primers temps del cristianisme no existia l'uniformitat dels ritos que s'observaven al començament del [[sigle XIX]]. Ad este respecte, els germans Villanueva varen resaltar quatre punts: primer, que des del principi de l'Iglésia va haver diversitat, aixina en les cerimònies de la llitúrgia, com en els ritos de l'ofici eclesiàstic. Segon, que esta diversitat de ritos no s'oponia a l'unitat de la religió. Tercer, que l'Orde romà, degudament adoptat en Espanya, va meréixer ser tractat particularment per cada una de les diòcesis, resultant d'això una "admirable varietat";. I Quart, que les cerimònies instituïdes pels eclesiàstics estaven subjectes "a mudança";, com ho demostraven moltes d'elles abolides, alterades, restablides per sínodo o mandats, i que els archius investigats demostraven esta alteració.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jaime_Villanueva Jaume Villanueva en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jaime_Villanueva Jaume Villanueva en Wikipedia]