L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Canvis

Bíblia Valenciana (edita)

Revisió de 11:20 14 maig 2023

1079 bytes eliminats ,  11:20 14 maig 2023
He reorganisat l'informació que ya existia en l'artícul.
Llínea 9: Llínea 9:  
{{Cita|fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana}}
 
{{Cita|fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana}}
   −
Pero a partir de l'any [[1498]], l'[[Inquisició]] prohibí i cremà la publicació de Bíblies en llengües diferents al [[llatí]], puix considerava que les traduccions de la Biblia podien ser manipulades i fomentar l'heregia. La purga inquisitorial fon tan efectiva, que a lo llarc de quatre sigles, solament es tingueren notícies d’esta versió valenciana de la Biblia per algunes cites puntuals.  
+
Pero a partir de l'any [[1498]], l'[[Inquisició]] prohibí i cremà la publicació de Bíblies en llengües diferents al [[llatí]], puix considerava que les traduccions de la Biblia podien ser manipulades i fomentar l'heregia. La purga inquisitorial fon tan efectiva, que a lo llarc de quatre sigles, solament es tingueren notícies d’esta versió valenciana de la Biblia per algunes cites puntuals, i es dubtà inclús de la seua existència..  
    
Aixina, en ''"Boninia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis libri duo"'', Fadrique Furió Ceriol dia:
 
Aixina, en ''"Boninia sive de libris sacris in vernaculam linguam convertendis libri duo"'', Fadrique Furió Ceriol dia:
Llínea 15: Llínea 15:  
<blockquote>''“Fuit centum et triginta ab hinc annisplus munus versa sacra scriptura (hoc est circa annum 1408) '''in Valentinam lingua''': et quadraginta aut circiter abhinc annis (hoc est circa annum 1516) iterumiisdem litteris elegantius multo impresa (…) Sunt '''Valentina lingua''' omnia Evangelicae historiae capita, quaequmque in orbem toto anno ad populum decantatur.”''</blockquote>
 
<blockquote>''“Fuit centum et triginta ab hinc annisplus munus versa sacra scriptura (hoc est circa annum 1408) '''in Valentinam lingua''': et quadraginta aut circiter abhinc annis (hoc est circa annum 1516) iterumiisdem litteris elegantius multo impresa (…) Sunt '''Valentina lingua''' omnia Evangelicae historiae capita, quaequmque in orbem toto anno ad populum decantatur.”''</blockquote>
   −
En l'any [[1645]], [[Joan Batiste Civera]] mencionava en sos ''"Annales de la presente casa de Porta-Coeli"'', com descobrí un eixemplar ocult entre atres documents; i inclús en [[1806]], l'escritor de [[Xàtiva]] [[Jaume Villanueva i Astengo|Jaume Villanueva]] encara citava un incunable original en son ''"Viaje literario a las iglesias de España"''. Hui (que es sàpia) es conserva solament un full: el colofó o epílec.
+
En l'any [[1645]], [[Joan Batiste Civera]] mencionava en els ''"Annales de la presente casa de Porta-Coeli"'', com descobrí un eixemplar ocult entre atres documents, pero el mateix original de la crònica de Civera, en el pas del temps, també s'havia extraviat. Est és el testimoni del P.J.B. Civera en la seua història del Monasteri de Porta Coeli (1630):
 +
 
 +
{{Cita|''Llegaron a mis manos quatro hojas de papel de marca mayor, que me envió un clérigo de Valencia, diziendo las avia hallado entre otros papeles viejos en el archivo de la Seu, y eran las últimas de una Biblia escrita en lengua valenciana, vertida de la latina por el dicho P. D. Bonifacio, y impresa en Valencia el año de 1478. Espantóme mucho quando tal vi, porque nadie de quantos del trataron (y fueron muchos), semejante cosa avia dicho por no aver llegado a su noticia, y por ser eso cosa tan nueva como ya dixe, me ha parecido encaxar aquí la última hoja, porque en ella se verá la llaneza del lenguaje valenciano de aquel tiempo, la propiedad de la versión y la verdad de que hizo esta obra, estando de espacio en esta nuestra casa.''}}
 +
 
 +
En [[1806]], l'escritor de [[Xàtiva]] [[Jaume Villanueva i Astengo|Jaume Villanueva]] encara citava un incunable original en son ''"Viaje literario a las iglesias de España"''. En el sigle XIX es va descobrir un [[Salteri]] (un llibre de cors que conté salms) incunable imprés en Barcelona que els editors havien extret de la Bíblia valenciana. Hui (que es sàpia) es conserva solament un full: el colofó o epílec.
    
== L'alqueria de Bellver ==  
 
== L'alqueria de Bellver ==  
−
[[Archiu:Alqueriabellver.jpg|thumb|250px|Alqueria de Bellver]]
+
[[Archiu:Alqueriabellver.jpg|thumb|343x343px|Alqueria de Bellver]]
   −
Fins a l'any [[1835]], este full estigué en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], pero en l'exclaustració d’esta, ú dels empleats el guardà en les alqueríes de Bellver, en [[Benicalap]]. En l'any [[1908]] fon exhibida pel retor de Benicalap en una exposició bibliogràfica de [[Lo Rat Penat]]. Alguns coleccionistes valencians i estrangers intentaren comprar-la, pero al final acabà en l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]] de [[Nova York]], que la califica com ''"the most important"'' (el més important) dels seus incunables.
+
Fins a l'any [[1835]], este full estigué en la [[Cartoixa de Porta Coeli]], pero en l'exclaustració d’esta, ú dels seus proveïdors, Salvador Bellver, el guardà a petició dels cartoixans en la seua alquería, en [[Benicalap]], a on estigué amagat fins a l'any [[1908]]. Eixe any, l'eixemplar de la crònica de Civera fon exhibit pel retor de Benicalap en una exposició bibliogràfica de [[Lo Rat Penat]]. Civera havia intercalat entres les pàgines 362 i 363 u dels fulls de la Bíblia valenciana. Alguns coleccionistes valencians i estrangers intentaren comprar-lo al germà major dels Bellver, Leoncio, que era l'encarregat de gestionar els bens familiars, pero el llaurador acceptà l'oferta de 2.500 pessetes de l'época d'un antiquari de Barcelona. En Berlín s'interessaren per ell i oferiren 12.500 marcs pero finalment fon a parar a l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society]] de [[Nova York]], que la califica com ''"the most important"'' (el més important) dels seus incunables. L'alemà [[Konrad Haebler]] en [[1909]] feu un estudi a on deixava clar que es tractava de l'únic eixemplar existent que es coneix de la Bíblia valenciana.
   −
L'alqueria de Bellver, de Leoncio Bellver, a on estigué amagat el colofó de la Bíblia Valenciana fins a l'any [[1908]]. Hi han documents que parlen sobre eixe fet, com el llibre de [[Luis Tramoyeres Blasco]] (1851-1920) titulat ''La Biblia valenciana de Bonifacio Ferrer, una hoja incunable del Apocalipsis''. També existix un documental d'[[Enrique Pallàs]] titulat ''La Biblia valenciana'', a on conta l'història des de la seua impresió en la ciutat de Valéncia en [[1478]], el llibre dels ''Anals de la Cartoixa de Portacoeli'' (''Annales de la presente casa de Porta-Coeli'') del pare [[Juan Bautista Civera]] i actualment en l'[[Hispanic Society de Nova York]].
+
Hi han documents que parlen sobre eixe fet, com el llibre de [[Luis Tramoyeres Blasco]] (1851-1920) titulat ''La Biblia valenciana de Bonifacio Ferrer, una hoja incunable del Apocalipsis''. També existix un documental d'[[Enrique Pallàs]] titulat ''La Biblia valenciana'', a on conta l'història des de la seua impresió en la ciutat de Valéncia en [[1478]], l'incrustació del full en el llibre dels dels ''Anals de la Cartoixa de Portacoeli'' (''Annales de la presente casa de Porta-Coeli'') del pare [[Juan Bautista Civera]] i el seu depòsit actal en l'[[Hispanic Society de Nova York]].
   −
Els documents gràfics de l'alqueria de Bellver estan trets del llibre del centenari de la parròquia de Sant Roc de [[Benicalap]] i el retrat de Leoncio Bellver, procedent de la seua família.
+
[[Archiu:Lebell.jpg|thumb|238x238px|Leoncio Bellver]]
   −
Pareix ser que el colofó se salvà dels eixemplars cremats per l'[[Inquisició]] pero també es produí un incendi en [[Estocolm]], en la cartoixa d'Estocolm, a on fon a parar el colofó. Algunes teories comenten que les dos fulles que es conserven se salvaren en Valéncia, d'alguns dels eixemplars cremats per l'Inquisició, alguna persona ho arreplegà i el portara als cartoixans o directament algú d'ells. El documental dona a entendre que el colofó no vingué de fòra en cap moment.
     −
L'única fulla que es conserva en [[Nova York]] ixqué de l'alqueria de Bellver cap a [[Barcelona]], arribà a [[Alemània]] i d'ahí a Nova York en [[1908]].
+
Pareix que es té notícies de l'existència d'un eixemplar de la Bíblia valenciana en la Biblioteca Real d'[[Estocolm]], abans de l'incendi que patí en l'any 1697, pero no consta que fora u dels llibres que es va salvar, ni és cronològicament possible que el colofó provinga d'aquell eixemplar, puix la seua arribada a  la cartoixa de Porta-Coeli és anterior. La fulla que es conserva procedix de Valéncia, provablement d'algú dels eixemplars cremats per l'[[Inquisició]]. 
 +
 
 +
Els documents gràfics de l'alqueria de Bellver estan trets del llibre del centenari de la parròquia de Sant Roc de [[Benicalap]], i el retrat de Leoncio Bellver procedix de la seua família.  
   −
L'incendi d'Estocolm fon en l'any, provablement, [[1667]] i Civera ya parla del fet en [[1630]] per lo tant el colofó no té res a vore en Estocolm. Est és el testimoni del P.J.B. Civera en la seua història del Monasteri de Porta Coeli (1630):
     −
{{Cita|''Llegaron a mis manos quatro hojas de papel de marca mayor, que me envió un clérigo de Valencia, diziendo las avia hallado entre otros papeles viejos en el archivo de la Seu, y eran las últimas de una Biblia escrita en lengua valenciana, vertida de la latina por el dicho P. D. Bonifacio, y impresa en Valencia el año de 1478. Espantóme mucho quando tal vi, porque nadie de quantos del trataron (y fueron muchos), semejante cosa avia dicho por no aver llegado a su noticia, y por ser eso cosa tan nueva como ya dixe, me ha parecido encaxar aquí la última hoja, porque en ella se verá la llaneza del lenguaje valenciano de aquel tiempo, la propiedad de la versión y la verdad de que hizo esta obra, estando de espacio en esta nuestra casa.''}}
     −
[[Archiu:Lebell.jpg|thumb|200px|Leoncio Bellver]]
     −
El redescobriment de la Bíblia valenciana i el procés de persecució de l'Inquisició fon tan gran que se dubtà de la seua existència. En el sigle XIX es va descobrir un [[Salteri]] (un llibre de cors que conté salms) incunable imprés en Barcelona que els editors havien extret de la Bíblia valenciana. Se tenien notícies també de l'incunable desaparegut perque Joan Baptista Civera el mencionava en la seua crònica del Anals (1646), segons Civera un clerc de Valéncia li feu arribar quatre fulls d'un eixemplar de la Bíblia, assegurant-li que la traducció havia segut Bonifaci Ferrer. L'escritor de Xàtiva, Jaume Villanueva, en la seua obra ''Viaje literario a las iglesias de España'' (Madrit, 1806) encara ho citava a partir del llibre imprés. El mateix original de la crònica de Civera, en el pas del temps, també s'havia extraviat. Estudiosos valencians llamentaven la pèrdua, fins que el manuscrit fon trobat en l'alqueria de Bellver, a finals del [[sigle XIX]]. Eixe eixemplar de la crònica de Civera fon presentat en una exposició de [[Lo Rat Penat]] en [[1908]]. Civera havia intercalat entres les pàgines 362 i 363 un dels fulls de la Bíblia valenciana. Els erudits valencians intentaren comprar el llibre, pero el llaurador acceptà l'oferta de 2.500 pessetes de l'época d'un antiquari de Barcelona. En Berlín s'interessaren per ell i oferiren 12.500 marcs pero finalment fon a parar a l'Hispanic Society de Nova York. L'alemà [[Konrad Haebler]] en [[1909]] feu un estudi a on deixava clar que es tractava de l'únic eixemplar existent que es coneix de la Bíblia valenciana.
      
==Transcripció de l'últim paràgraf de la Bíblia Valenciana==
 
==Transcripció de l'últim paràgraf de la Bíblia Valenciana==
Llínea 44: Llínea 45:  
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
   −
*SIMÓ SANTONJA, VICENT, ''"¿Valenciano o catalán?"'', Centre de Cultura Valenciana, Valéncia, 1975. ISBN 84-400-9370-5  
+
*SIMÓ SANTONJA, VICENT, ''"¿Valenciano o catalán?"'', Centre de Cultura Valenciana, Valéncia, 1975. ISBN 84-400-9370-5
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==
Miquelantoni
7

edicions

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/266039»