Canvis

El pensament romà o llatí es va caracterisar per evitar l'especulació pura i la busqueda del [[pragmatisme]] i el [[eclecticisme]], priorisant la [[filosofia pràctica]] ([[ètica]] i [[filosofia política]]) front a la [[filosofia teòrica]] ([[metafísica]], [[llògica]] i [[epistemologia]]). La seua identificació en una extensió de la [[filosofia grega]] (filosofia greco-romana, com el restant de les traces de la [[Món grecorromà|civilisació greco-romana]]) és un tòpic cultural, iniciat en la seua pròpia época.

El pensament romà o llatí es va caracterisar per evitar l'especulació pura i la busqueda del [[pragmatisme]] i el [[eclecticisme]], priorisant la [[filosofia pràctica]] ([[ètica]] i [[filosofia política]]) front a la [[filosofia teòrica]] ([[metafísica]], [[llògica]] i [[epistemologia]]). La seua identificació en una extensió de la [[filosofia grega]] (filosofia greco-romana, com el restant de les traces de la [[Món grecorromà|civilisació greco-romana]]) és un tòpic cultural, iniciat en la seua pròpia época.

Els principals filòsofs romans de [[Art i cultura clàssics|época clàssica]] varen ser [[Lucreci]], [[Ciceró]], [[Sèneca]] i [[Marco Aurelio]]. Molt prestigi també varen tindre els filòsofs grecs d'época romana. En el [[Antiguetat tardana|periodo tardorromà]] lo va ser [[Agustí d'Hipona]]. El [[llatí]] va seguir amprant-se com la llengua de la filosofia occidental fins al [[sigle XVIII]].

Els principals filòsofs romans de [[Art i cultura clàssics|época clàssica]] varen ser [[Lucreci]], [[Ciceró]], [[Sèneca]] i [[Marc Aureli]]. Molt de prestigi també varen tindre els filòsofs grecs d'época romana. En el [[Antiguetat tardana|periodo tardorromà]] lo va ser [[Agustí d'Hipona]]. El [[llatí]] va seguir amprant-se com la llengua de la filosofia occidental fins al [[sigle XVIII]].

[[Categoria:Filosofia de l'Antiga Roma| ]]

[[Categoria:Filosofia de l'Antiga Roma| ]]