Canvis

3152 bytes afegits ,  11:23 6 maig 2023
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Jnum '''Jnum''', ''El que modela'', va ser un deu creador en la mitologia egipcíaca. El seu nom egipc…»
[[File:Khnum.svg|thumb|250px|Representació de Jnum]]

'''Jnum''', ''El que modela'', va ser un [[deu]] creador en la [[mitologia egipcíaca]]. El seu nom egipcíac és Jnum, el seu nom grec és '''Jnoumis''' o '''Cnoufis''' i el seu nom nubio és Deduen. Atres noms pels que és conegut són '''Janum''', '''Knum''', '''Khnum''' o '''Junum'''.

== Iconografia ==
Va ser representat com a [[home]] en [[cap]] de [[moltó]], tocat en la corona Atef, portant [[ceptre uas]] i [[Anj]].

== Mitologia ==
Era considerat el creador de l'ou primordial d'a on va sorgir la llum solar, a l'inici dels temps, que va donar vida al món. Deu alfarer que modelava en [[fanc]] del [[Nil]] a les persones, creant el seu [[ka]] en el moment de nàixer. Deu de la fertilitat, es creu que és el creador dels cossos dels chiquets humans. També era guardià de les aigües de l'inframon ([[Duat]]) i custodio de les fonts del Nil en Elefantina.

Segons una tradició Jnum creava als hòmens en el seu torne d'alfarer, pero va trencar la seua roda cansat de fer-la girar i va colocar, en cada dòna, una part d'ella. Des de llavors varen poder reproduir-se sense la seua intervenció.

Va formar part de la tríada d'Esna, en Satis i Neit; de la tríade d'Elefantina, sent espós de [[Satis]] i pare d'[[Anukis]]; en la Baixa Época seran en Neit i Heka en els qui forma tríada. Era l'espós d'[[Heket]] en Antinoe.

== Representació ==
Va ser representat com: Jnum Nehep el creador.

== Epítets ==
Va rebre els títuls o epítets de: ''El que modela'', ''Senyor de la catarata'', ''Senyor del Més allà'', ''Pare dels pares i Mare de les mares''.

== Sincretisme ==
Se li va associar en els deus [[Ra]], [[Ptah]], [[Amón]] i [[Jepri]].

== Cult ==
Va ser venerat principalment en Elefantina i Esna. També en File, Hypselis i Antinoópolis.

== Noms teóforos ==
El nom del deu Jnum apareix en la titulatura del [[faraó]] [[Keops]], en la forma «Jnum em protegix».

== Referències ==

* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Geraldine Pinch (2002). Handbook of Egyptian Mythology. Khepri (Khepry, Khopri). Santa Barbara, California: ABC-CLIO. pp. 152. ISBN 1-57607-242-8
* «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 230–233.

==Bibliografia ==
* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Khnum}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deus egipcíacs]]
35 370

edicions