18 770
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Idus''' ([[llatí]], idus), paraula de l'antic calendari romà, per la que es denominava al dia 13 de huit dels dotze mesos: [[giner]], [[febrer]], [[abril]], [[juny]], [[agost]], [[setembre]], [[novembre]] i [[decembre]], i també al dia 15 dels quatre restants mesos: [[març]], [[maig]], [[juliol]] i [[octubre]].
'''Idus''' ([[llatí]], idus), paraula de l'antic calendari romà, per la que es denominava al dia 13 de huit dels dotze mesos: [[giner]], [[febrer]], [[abril]], [[juny]], [[agost]], [[setembre]], [[novembre]] i [[decembre]], i també al dia 15 dels quatre restants mesos: [[març]], [[maig]], [[juliol]] i [[octubre]].
Els idus eren considerat com a dies de bons auguris.Els idus de març eren els més famosos dels idus per estar marcats per vàries observances religioses i per haver-se produït en eixa data l'assessinat de [[Julio César]] en l'any [[44 a. C.]], considerat un punt d'inflexió en l'història de l'Antiga Roma, marcant la transició del periodo històric conegut com a República romana a l'Imperi romà.
El calendari romà va ser el primer sistema per a dividir el temps en l'[[Antiga Roma]]. Segons la tradició mítica, el calendari romà va ser creat per un dels seus dos primers reis, Rómulo.
El primitiu calendari romà fixava la duració dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts en mesos llunars de 29 o 30 dies. El més era la fracció major i el dia la menor, encara que despuix es va dividir en hores.
== Referències ==
== Referències ==
* Scullard, Festivals and Ceremonies of the Roman Republic, p. 43, 90
* Scullard, Festivals and Ceremonies of the Roman Republic, p. 43, 90
== Bibliografia =
== Bibliografia ==
* Baldson, J. P. (1967). Vida y ocio. Los romanos. ed. Gredos. España: Madrid
* Baldson, J. P. (1967). Vida y ocio. Los romanos. ed. Gredos. España: Madrid
* Bickerman, E.J. (1969). Chronology of the Ancient World. rev. ed. 1980. Londres: Thames & Hudson
* Bickerman, E.J. (1969). Chronology of the Ancient World. rev. ed. 1980. Londres: Thames & Hudson