67
edicions
Canvis
→= Biografia
En l'any [[1914]] colaborà en l'editor [[Vicent Miquel Carceller]] com a redactor en cap de la revista [[El Cuento del Dumenche]].
En l'any [[1914]] colaborà en l'editor [[Vicent Miquel Carceller]] com a redactor en cap de la revista [[El Cuento del Dumenche]].
El seu interés pel teatre musical es mantindria a lo llarc de tota la seua vida, i arribà a ser u dels representants més significatius d'un gènero molt característic; la revista valenciana de temàtica urbana, revista que tindria els seus moments de major esplendor durant el periodo que s'estén des dels anys vint fins a mitat dels anys trenta, aproximadament fins a quan començà la guerra civil espanyola. En esta época fon director artístic del teatre Moderno de la capital valenciana. La guerra civil el durà a Burjassot, on viurà durant tot el conflicte eixercint de director d'una companyia local d'aficionats, de l'antic colege de Sant Roc.
El seu interés pel teatre musical es mantindria a lo llarc de tota la seua vida, i arribà a ser u dels representants més significatius d'un gènero molt característic; la revista valenciana de temàtica urbana, revista que tindria els seus moments de major esplendor durant el periodo que s'estén des dels anys vint fins a mitat dels anys trenta, aproximadament fins a quan començà la guerra civil espanyola. En esta época fon director artístic del teatre Moderno de la capital valenciana, a on estrenà varies obres pròpies, com ara ''L'airet de la matinà'' , sainet en un acte, en vers i prosa, el 18/12/1925; i ''!No és per ahí...!, comèdia còmica bilingüe en un acte i en prosa, el 18/12/1925. També ''La flor del voler'', sainet en un acte i en prosa, estrenat en el Teatre Novedades de Valéncia el 28/10/1927 i ''La vista causa de Mary Hetta'', estrenada en el [[Teatre Alkázar]] el 19/02/1931 per la companyia de Vicente Mauri.
La guerra civil el durà a Burjassot, on viurà durant tot el conflicte eixercint de director d'una companyia local d'aficionats, de l'antic colege de Sant Roc.
Durant els anys quaranta, el ritme de producció de l'autor es reduix i la major part dels texts són noveles, noves redaccions de treballs anteriors i alguna que atra comèdia intranscendent, com és el cas de: ''Dona'm un bes i ves-te'', estrenada per la companyia de Carlos Lemos en el Teatre Principal de Valéncia en l'any [[1943]].
Durant els anys quaranta, el ritme de producció de l'autor es reduix i la major part dels texts són noveles, noves redaccions de treballs anteriors i alguna que atra comèdia intranscendent, com és el cas de: ''Dona'm un bes i ves-te'', estrenada per la companyia de Carlos Lemos en el Teatre Principal de Valéncia en l'any [[1943]].