Canvis

[[Image:Egypt.Dendera.Bes.01.jpg|thumb|200px|<center>Bes, en [[Dendera]]</center>]]

[[Image:Egypt.Dendera.Bes.01.jpg|thumb|200px|<center>Bes, en [[Dendera]]</center>]]

'''Bes''' era un [[geni]] protector de la [[mitologia]] [[Egipte|egipcia]] que portava el títul de "Senyor de Punt" o "Senyor de Núbia".

'''Bes''' o la seua contrapart femenina [[Beset]] és una [[Deu|deitat]] protectora de la [[mitologia egipcíaca]]. És descrit com un defensor de tot lo bo, protegint a les llars, a les parteres <ref>Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref>  i als chiquets de tot mal, i estant associat en l'amor i el plaer sexual. El seu cult apareix primordialment en l'Imperi Nou, pero segons algunes investigacions es remontaria a molt abans. Du el títul de Senyor de Punt o Senyor de Nubia.

El seu aspecte amenaçador alluntava als mals espirits i era el protector dels chiquets i de les parteres,<ref>Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref> aixina com de la llar, velant pel somi de les seues habitants.<ref name = Cronica>''Crónica Visual Larousse''. (1992) Planeta Larousse y Editorial Planeta de Agostini. ISBN 84-395-2117-0</ref> Gojà de gran popularitat a partir de l'[[Imperi Nou]] (1580-1085 a.C) i se li troba representat en la decoració dels llits.<ref name = Cronica/>

Geni nano, barbut i en cabellam que ensenya la [[llengua]] i reunix traces de diverses divinitats menors. Sol estar representat nuet o cobert en una pell de [[Lleó (animal)|lleó]], en ocasions en un gran [[Pene|falo]] en erecció. Subjecta en les seues mans instruments musicals o gavinets. Al contrari que les atres figures de l'art egipcíac, sol representar-se de front.

 

Era una deitat tutelar del matrimoni que es troba en multitut d'amulets màgics i en llocs en els que les dònes i els chiquets necessitaven del seu conte. Era colocat en les portes de les cases i alluntava els genis malignes que podien atacar-los durant el somi, <ref name = Cronica>''Crónica Visual Larousse''. (1992) Planeta Larousse y Editorial Planeta de Agostini. ISBN 84-395-2117-0</ref> per esta raó apareix en multitut d'amulets en forma de reposa-caps. Gojà de gran popularitat a partir de l'[[Imperi Nou]] (1580-1085 a.C) i se li troba representat en la decoració dels llits.<ref name = Cronica/> Ademés, el seu aspecte amenaçador protegia de les picadures venenoses dels reptils i insectes; per a totes estes funcions utilisava instruments musicals tals com l'[[arpa]] i el [[tambor]].

 

 

== Referències ==

== Referències ==