38 974
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació de Mut '''Mut''', també coneguda com '''Maut''' o '''Mout''', i el nom del qual significa lliteralment ''La mare''…»
[[File:Mut.svg|thumb|250px|Representació de Mut]]
'''Mut''', també coneguda com '''Maut''' o '''Mout''', i el nom del qual significa lliteralment ''La mare'', va ser una [[Deu|deesa]] mare venerada en l'[[Antic Egipte]]. Se la considerava l'orige de tot lo creat i era deesa del cel i esposa d'[[Amón]] en la [[mitologia egipcíaca]]. Els seus orígens estaven en la ciutat de Tebas, i el seu equivalent en la [[mitologia grega]] era [[Hera]].
== Iconografia ==
Com a deesa mare, era una dòna en la corona doble, un tocat de buitre, cetre de [[papir]] i [[anj]]. Com a deesa del cel, un buitre en el nuc màgic en les seues garres. També com una [[vaca]], en Amón, com a [[Lleó|lleona]] i com un ser andrógino en falo, ales i garres de lleó.
== Mitologia ==
Des de la [[Dinastia XVIII]] de l'Imperi Nou adquirix importància el seu cult, substituint en Tebas a la deesa [[Amonet]] com a esposa d'Amón, sent part de la tríade tebana: Amon, Mut i [[Jonsu]]. Al no tindre fills, va adoptar a [[Montu]], i despuix a Jonsu; per això figurava entre el [[Sol]] (Amón-Ra) i la [[lluna]] (Jonsu) com a tercer ull mostrant la perfecció còsmica i favorint l'inundació del [[Nil]].
És invocada en el [[Llibre dels morts]], per a evitar que el difunt es descomponguera.
== Sincretisme ==
Va ser identificada en [[Bastet]] i [[Sejmet]].
== Cult ==
Era molt venerada en l'Imperi Nou, en santuaris en Karnak Hut-Mu, en Tanis, Sais i els oasis de Jarga i de Dajla. En [[Sudan]], el seu centre de cult es trobava en el Temple de Mut (Gebel Barkal).
== Pietat personal ==
A raïl de la revolució d'[[Ajenatón]] i la posterior restauració de les creències i pràctiques tradicionals, l'émfasis en la pietat personal es va desplaçar cap a una major confiança en la protecció divina, en lloc de l'humana, per als individus.
== Forma de serp de Mut ==
En un taller de momificació excavat en els anys [[2010]] en Saqqara s'ha trobat una caraça funerària dorada del periodo saíta-persa, d'un sacerdot de la deesa Niut-shaes, una forma de [[serp]] de la deesa Mut.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Jan Assmann (2008). Of God and Gods: Egypt, Israel, and the Rise of Monotheism. University of Wisconsin Press. p. 83–84. ISBN 978-0-299-22554-4
* Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
==Bibliografia ==
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Jason Urbanus (2018). Archaeology, ed. «Mummy Workshop» (en [[anglés]])
* Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Mut}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deeses egipcíaques]]
'''Mut''', també coneguda com '''Maut''' o '''Mout''', i el nom del qual significa lliteralment ''La mare'', va ser una [[Deu|deesa]] mare venerada en l'[[Antic Egipte]]. Se la considerava l'orige de tot lo creat i era deesa del cel i esposa d'[[Amón]] en la [[mitologia egipcíaca]]. Els seus orígens estaven en la ciutat de Tebas, i el seu equivalent en la [[mitologia grega]] era [[Hera]].
== Iconografia ==
Com a deesa mare, era una dòna en la corona doble, un tocat de buitre, cetre de [[papir]] i [[anj]]. Com a deesa del cel, un buitre en el nuc màgic en les seues garres. També com una [[vaca]], en Amón, com a [[Lleó|lleona]] i com un ser andrógino en falo, ales i garres de lleó.
== Mitologia ==
Des de la [[Dinastia XVIII]] de l'Imperi Nou adquirix importància el seu cult, substituint en Tebas a la deesa [[Amonet]] com a esposa d'Amón, sent part de la tríade tebana: Amon, Mut i [[Jonsu]]. Al no tindre fills, va adoptar a [[Montu]], i despuix a Jonsu; per això figurava entre el [[Sol]] (Amón-Ra) i la [[lluna]] (Jonsu) com a tercer ull mostrant la perfecció còsmica i favorint l'inundació del [[Nil]].
És invocada en el [[Llibre dels morts]], per a evitar que el difunt es descomponguera.
== Sincretisme ==
Va ser identificada en [[Bastet]] i [[Sejmet]].
== Cult ==
Era molt venerada en l'Imperi Nou, en santuaris en Karnak Hut-Mu, en Tanis, Sais i els oasis de Jarga i de Dajla. En [[Sudan]], el seu centre de cult es trobava en el Temple de Mut (Gebel Barkal).
== Pietat personal ==
A raïl de la revolució d'[[Ajenatón]] i la posterior restauració de les creències i pràctiques tradicionals, l'émfasis en la pietat personal es va desplaçar cap a una major confiança en la protecció divina, en lloc de l'humana, per als individus.
== Forma de serp de Mut ==
En un taller de momificació excavat en els anys [[2010]] en Saqqara s'ha trobat una caraça funerària dorada del periodo saíta-persa, d'un sacerdot de la deesa Niut-shaes, una forma de [[serp]] de la deesa Mut.
== Referències ==
* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
* Jan Assmann (2008). Of God and Gods: Egypt, Israel, and the Rise of Monotheism. University of Wisconsin Press. p. 83–84. ISBN 978-0-299-22554-4
* Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson
==Bibliografia ==
* Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
* Jason Urbanus (2018). Archaeology, ed. «Mummy Workshop» (en [[anglés]])
* Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Mut}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia egípcia]]
[[Categoria:Deeses egipcíaques]]