38 974
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Sarpanitu''', '''Sarpanit''', '''Ṣarpanītu''', '''Sarpanitum''', '''Zarpanit''', '''Zarpanitum''' o '''Zerpanitum''' (en acadi, Ṣarpānītu), en la […»
'''Sarpanitu''', '''Sarpanit''', '''Ṣarpanītu''', '''Sarpanitum''', '''Zarpanit''', '''Zarpanitum''' o '''Zerpanitum''' (en acadi, Ṣarpānītu), en la [[mitologia babilònica]] és una [[Deu|deesa]] mare patrona de Babilònia i consorte del deu suprem patró de Babilònia, [[Marduk]]. Varen tindre dos fills, un dels quals va ser [[Nabu]], deu de l'escritura i protector dels escrives.
Era adorada per la lluna creixent i representada a sovint com embarassada. També és coneguda com '''Erua''' (del acadio erû, que està embarassada), protectora de les dònes embarassades, la Radiant o '''Beltiya''' (femení de Bel, el Senyor, un atre nom de Marduk. A voltes li l'assimila en Gamsu, Ishtar i/o Beltis.
El seu matrimoni en Marduk se celebrava anualment en l'Any Nou en Babilònia. En l'important festa babilònica d'Akitu, durant el dècim dia, Marduk tornava a la ciutat de nit per a celebrar el seu matrimoni en la deesa Sarpanitu, a on la terra i el cel s'unixen, i com els deus es varen unir, aixina va ser esta unió disposta en la terra. D'esta manera, el rei personificava este matrimoni sagrat, jugant el paper de casar-se en la més alta sacerdotisa de l'Esagila, a on permaneixerien assentats en el tro davant la població i recitarien poemes específics per a l'ocasió.
Sarpanitu també és protagoniste d'un ritual menys conegut que està present en un text denominat Lírica de l'amor, en el que s'enfronta a les infidelitats de Marduk, que perseguix en els carrers de la seua ciutat a una atra important deesa local, [[Ishtar]] de Babilònia, buscant els seus favors, pero que a la seua volta, és seguit per la seua celosa esposa.
En un document real, el rei Agum II es declarava estranger en Babilònia, pero va ser cridat pels deus del país, lo que li va donar llegitimitat, i es va atribuir la restitució de les estàtues de Marduk i Sarpanitu, la parella divina tutelar de Babilònia, furtada pels hitites, segons pareix al final de l'I dinastia.
== Referències ==
* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
* F. Joannès, "Marduk", en Id. (dir.), Dictionnaire de la civilisation mésopotamienne, París, 2001, p. 495 y s., "Mariage sacré", en Ibid., p. 509
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
== Bibliografia ==
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* George A. Barton, Archaeology and The Bible
* Klima, Josef (1983). Sociedad y Cultura en la Antigua Mesopotamia. Madrid: Ediciones Akal. p. 169 y 175. ISBN 84-7339-517-4.
[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria:Mitologia babilònica]]
Era adorada per la lluna creixent i representada a sovint com embarassada. També és coneguda com '''Erua''' (del acadio erû, que està embarassada), protectora de les dònes embarassades, la Radiant o '''Beltiya''' (femení de Bel, el Senyor, un atre nom de Marduk. A voltes li l'assimila en Gamsu, Ishtar i/o Beltis.
El seu matrimoni en Marduk se celebrava anualment en l'Any Nou en Babilònia. En l'important festa babilònica d'Akitu, durant el dècim dia, Marduk tornava a la ciutat de nit per a celebrar el seu matrimoni en la deesa Sarpanitu, a on la terra i el cel s'unixen, i com els deus es varen unir, aixina va ser esta unió disposta en la terra. D'esta manera, el rei personificava este matrimoni sagrat, jugant el paper de casar-se en la més alta sacerdotisa de l'Esagila, a on permaneixerien assentats en el tro davant la població i recitarien poemes específics per a l'ocasió.
Sarpanitu també és protagoniste d'un ritual menys conegut que està present en un text denominat Lírica de l'amor, en el que s'enfronta a les infidelitats de Marduk, que perseguix en els carrers de la seua ciutat a una atra important deesa local, [[Ishtar]] de Babilònia, buscant els seus favors, pero que a la seua volta, és seguit per la seua celosa esposa.
En un document real, el rei Agum II es declarava estranger en Babilònia, pero va ser cridat pels deus del país, lo que li va donar llegitimitat, i es va atribuir la restitució de les estàtues de Marduk i Sarpanitu, la parella divina tutelar de Babilònia, furtada pels hitites, segons pareix al final de l'I dinastia.
== Referències ==
* Bottéro, Jean. La religión más antigua: Mesopotamia. Madrid: Trotta (2001), ISBN 84-8164-452-8
* F. Joannès, "Marduk", en Id. (dir.), Dictionnaire de la civilisation mésopotamienne, París, 2001, p. 495 y s., "Mariage sacré", en Ibid., p. 509
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
== Bibliografia ==
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* George A. Barton, Archaeology and The Bible
* Klima, Josef (1983). Sociedad y Cultura en la Antigua Mesopotamia. Madrid: Ediciones Akal. p. 169 y 175. ISBN 84-7339-517-4.
[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria:Mitologia babilònica]]