285
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{llengua|
{{llengua|
|nom= Llengües quechua
|nom= Llengües quèchua
|nomnatiu=
|nomnatiu=
|pronunciació=
|pronunciació=
|parlantsnonatius=
|parlantsnonatius=
|rank=
|rank=
|família=Es dividix en [[Quechua I]] i [[Quechua II]]
|família=Es dividix en [[Quèchua I]] i [[Quèchua II]]
|nació= Els països en roig (oficial) i en roig claret (co-oficial)
|nació= Els països en roig (oficial) i en roig claret (co-oficial)
|fontcolor=
|fontcolor=
|mapa= [[File:Quechua (grupos).svg|250px]]
|mapa= [[File:Quechua (grupos).svg|250px]]
}}
}}
El '''quechua o quichua''' és una família de llengües estretament emparentades originària dels Andes centrals que s'exten per la part occidental de Suramèrica. És parlà per entre 14 i 9 millons de persones i pareix no estar relacionada filogènicament en atres famílies conegudes, per lo que és considerà la decimoquinta família de llengües méx exteses en el planeta i la segon en Amèrica, despuix de l'[[Indoeuropeu|indoeuropea]].
El '''quèchua o quichua''' és una família de llengües estretament emparentades originària dels Andes centrals que s'exten per la part occidental de Suramèrica. És parlà per entre 14 i 9 millons de persones i pareix no estar relacionada filogènicament en atres famílies conegudes, per lo que és considerà la decimoquinta família de llengües méx exteses en el planeta i la segon en Amèrica, despuix de l'[[Indoeuropeu|indoeuropea]].
Dins de la gran varietat de les seues variants, el quechua se caracterisa per compendre llengües molt regularment aglutinants en un orde variable de SOV. El seu gran número de sufixes canvia tant el significat de les paraules per complet com els matiços del significat. Algunes característiques gramaticals notables inclouen la conjugació bipersonal (els verps concorden en el subjecte i el objecte), evidencialitat (indicació de la font i la veracitat del coneiximent expressat), una partícula de tòpic i sufixes que indiquen quí se benefícia d'una acció i de l'actitut del parlant al respecte, encara que algunes llengües i varietats poden carir d'algunes d'estes característiques.
Dins de la gran varietat de les seues variants, el quechua se caracterisa per compendre llengües molt regularment aglutinants en un orde variable de SOV. El seu gran número de sufixes canvia tant el significat de les paraules per complet com els matiços del significat. Algunes característiques gramaticals notables inclouen la conjugació bipersonal (els verps concorden en el subjecte i el objecte), evidencialitat (indicació de la font i la veracitat del coneiximent expressat), una partícula de tòpic i sufixes que indiquen quí se benefícia d'una acció i de l'actitut del parlant al respecte, encara que algunes llengües i varietats poden carir d'algunes d'estes característiques.