3841
edicions
Canvis
→El verp
* Us del pronom i adjetiu atre com una forma clàssica i actual del valencià i l'exclussió de ''altre'' considerat una variació arcaica paralela, la qual es preferida per la AVL.
* Us del pronom i adjetiu atre com una forma clàssica i actual del valencià i l'exclussió de ''altre'' considerat una variació arcaica paralela, la qual es preferida per la AVL.
==El verp==
===El verp===
{{AP|Conjugació verbal de la llengua valenciana}}
{{AP|Conjugació verbal de la llengua valenciana}}
Els [[verps]] en valencià constituixen el núcleu de l'[[Oració (gramàtica)|oració]]. Es dividixen en tres [[conjugació|conjugacions]], la primera conjugació acabada en -ar: donar, parlar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, defendre; la tercera conjugació acabada en -ir: sentir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 enero 2022}}</ref> La AVL ha iclós parcialment les formes verbals valencianes en el seu estàndart. Encara aixina, la RACV va més allà en la representació dels verps valencians i arreplega (entre atres):
Els [[verps]] en valencià constituixen el núcleu de l'[[Oració (gramàtica)|oració]]. Es dividixen en tres [[conjugació|conjugacions]], la primera conjugació acabada en -ar: donar, parlar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, defendre; la tercera conjugació acabada en -ir: sentir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 enero 2022}}</ref> La AVL ha iclós parcialment les formes verbals valencianes en el seu estàndart. Encara aixina, la RACV va més allà en la representació dels verps valencians i arreplega (entre atres):
* En la segon y tercera conjugació, la primera y segon persona del plural en subjuntiu e imperatiu de se formen frequentement en a com: (que vosatros) digau, vingau; en lloc de en ''e'' com indiquen les Normes de Castelló: ''digueu, vingueu''.
* En la segon y tercera conjugació, la primera y segon persona del plural en subjuntiu e imperatiu de se formen frequentement en a com: (que vosatros) digau, vingau; en lloc de en ''e'' com indiquen les Normes de Castelló: ''digueu, vingueu''.
* Els [[verps icoatius en valencià|verps incoatius]] soles se formen en els morfemes -ix-, -ix en la tercera conjugació como en produïxen, (que ells) construïxquen o (ell) consumix. La normativa de la AVL els conjuga en múltiples formes utilisant ''-eix-, -is-, -eix'' com en: ''produeixen, construisquen, consumeix''. Aixina mateix, la AVL també accepta -ix-, -ix com la RACV, sempre que no vagen seguits de consonant, com ocurrix en (ell) consumix.
* Els [[verps incoatius en valencià|verps incoatius]] soles se formen en els morfemes -ix-, -ix en la tercera conjugació como en produïxen, (que ells) construïxquen o (ell) consumix. La normativa de la AVL els conjuga en múltiples formes utilisant ''-eix-, -is-, -eix'' com en: ''produeixen, construisquen, consumeix''. Aixina mateix, la AVL també accepta -ix-, -ix com la RACV, sempre que no vagen seguits de consonant, com ocurrix en (ell) consumix.
* Els verps valencians no agreguen una ''a'' davant la seua rail: conseguir, lliberar, baixar; front a les deformacions de AVL com: ''aconseguir, alliberar, abaixar''.
* Els verps valencians no agreguen una ''a'' davant la seua rail: conseguir, lliberar, baixar; front a les deformacions de AVL com: ''aconseguir, alliberar, abaixar''.