3841
edicions
Canvis
sense resum d'edició
* Us del pronom i adjetiu atre com una forma clàssica i actual del valencià i l'exclussió de ''altre'' considerat una variació arcaica paralela, la qual es preferida per la AVL.
* Us del pronom i adjetiu atre com una forma clàssica i actual del valencià i l'exclussió de ''altre'' considerat una variació arcaica paralela, la qual es preferida per la AVL.
==El verp==
{{AP|Conjugació verbal de la llengua valenciana}}
Els [[verps]] en valencià constituixen el núcleu de l'[[Oració (gramàtica)|oració]]. Es dividixen en tres [[conjugació|conjugacions]], la primera conjugació acabada en -ar: donar, parlar; la segon conjugació acabada en -er, -re, -r: témer, defendre; la tercera conjugació acabada en -ir: sentir, dormir.<ref>{{cite web|title=Gramàtica de la Llengua Valenciana: El verp. |url=https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/gramatica/18_el_verp.pdf|website=Real Acadèmia de Cultura Valenciana |access-date=28 enero 2022}}</ref> La AVL ha iclós parcialment les formes verbals valencianes en el seu estàndart. Encara aixina, la RACV va més allà en la representació dels verps valencians i arreplega (entre atres):
* Us exclusiu de la flexió verbal valenciana més tradicional, rebujant formes que convixqueren en el valencià antic i modernament extintes, com ''tenir'' (tindre), ''venir'' (vindre) o ''veure'' (vore) o els pretèrits imperfectes de subjuntiu en ''-às'', ''-és'', ''-ís''.
* Els verps valencians utilisen en diversses formes verbals de l'infinitiu, participi, present, pasat, subjuntiu e imperatiu la ''x'' (pronunciada /ʃ/) seguida de consonant, reflexant su pronunciación habitual, com en peixcar, creixcut, consumixc, naixquí, (que tu) ixques, vixca. Per la seua banda, la normativa de la AVL utilisa la ''s'' en conte de ''x'' com en ''pescar, consumisc o visca''. No obstant, la AVL reconeix la tradició de l'escritura de la x i admet la pronunciació de dita ''s'' como /ʃ/, que no escriu pels problemes de la seua ortografia en les eixs (x) seguides de consonant.
* Manteniment invariable de la rail en la conjugació d'alguns verps com nàixer o créixer com: naixcut, naixqué o (que ell) creixca; en conte de la variació eliminant la ''i'' (ademés del canvi la ''x'' per ''s'') com fan les Normes de Castelló: nascut, nasqué, (que ell) cresca.
* En la segon y tercera conjugació, la primera y segon persona del plural en subjuntiu e imperatiu de se formen frequentement en a com: (que vosatros) digau, vingau; en lloc de en ''e'' com indiquen les Normes de Castelló: ''digueu, vingueu''.
* Els [[verps icoatius en valencià|verps incoatius]] soles se formen en els morfemes -ix-, -ix en la tercera conjugació como en produïxen, (que ells) construïxquen o (ell) consumix. La normativa de la AVL els conjuga en múltiples formes utilisant ''-eix-, -is-, -eix'' com en: ''produeixen, construisquen, consumeix''. Aixina mateix, la AVL també accepta -ix-, -ix com la RACV, sempre que no vagen seguits de consonant, com ocurrix en (ell) consumix.
* Els verps valencians no agreguen una ''a'' davant la seua rail: conseguir, lliberar, baixar; front a les deformacions de AVL com: ''aconseguir, alliberar, abaixar''.
* Recomanació de les formas del pretèrit imperfecte sense y (ni ''i'') com en fea (fer), encara que feya també s'admet.
* Preferència de les formes vares, vàrem, vàreu, varen en el pretèrit perfecte perifràstic sobre els seus homòlecs vas, vam, vau, van.
== Sobre els dialectes ==
== Sobre els dialectes ==