37 871
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «250px|Representació de Gula en el seu gos '''Gula, Nintinuga, Nin-Karrak,…»
[[File:The_goddess_Gula,_known_as_The_Great_Physician._Wellcome_M0006293.jpg1thumb|250px|Representació de Gula en el seu gos]]
'''Gula, Nintinuga, Nin-Karrak, Nin Ezen, Ga-tum-dug o Nm-din-dug''', podent-se traduir com la Gran Senyora o la Senyora que restaura la vida, en la [[mitologia acadia]] i [[Mitologia babilònica|babilònica]], és la deesa de la sanació i consort de [[Ninurta]].
El seu animal simbòlic seria el [[gos]] sagrat, que se li representava al seu costat i actuaria com a mensager i element que evocaria la sanació. També era coneguda com la Gran Mare, Mare Gula o Senyora de la Vida.
Despuix del [[Diluvi universal]], Gula va ajudar a tornar a donar un alé de vida a l'humanitat.
Com a protectora de les fronteres, apareix en lloc destacat en les esteles de pedra que delimiten els terrenys o kudurrus babilònics, sent representada per una estàtua, quan atres deus i deeses són descrits solament pels seus santuaris, animals sagrats o armes. En el periodo neobabilònic el seu cult seguia ocupant un lloc destacat i [[Nabucodonosor II]] menciona no menys de tres capelles o santuaris en l'interior dels recints sagrats de l'I-zida en la ciutat de Borsippa, ademés d'un temple en el seu honor en Babilonia.
== Referències ==
* Langdong, Stephen Herbert (1931). «II. The Sumero-Accadian pantheon». En Gray, Louis H., ed. The Mythology of all races. Vol. V - Semitic (en [[anglés]]). Archeological Institute of America. pp. 359-361
* Black, Jeremy A.; Green, Tessa; Rickards (2004). Tessa Rickards, ed. Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary (en anglés). Londres: The British Museum Press. p. 85-86. ISBN 0714117056
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
* Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia
== Bibliografia ==
* C. J. Mullo-Weir, Four Hymns to Gula, Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland 1, 1929
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351
* George A. Barton, The Problem of the Origin and early History of the Deity Nin-Ib (Nin-Urta, Nin-Urash). Journal of the American Oriental Society 46, 1926
* Wolkstein, Diane; Kramer, Noah. Inanna, queen of heaven and earth : her stories and hymns from Sumer (1a edición). New York: Harper & Row, Publihsers. p. 68. ISBN 0-06-090854-8
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Nintinugga}}
[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria: Mitologia acadia]]
[[Categoria: Mitologia assíria]]
[[Categoria: Mitologia babilònica]]
'''Gula, Nintinuga, Nin-Karrak, Nin Ezen, Ga-tum-dug o Nm-din-dug''', podent-se traduir com la Gran Senyora o la Senyora que restaura la vida, en la [[mitologia acadia]] i [[Mitologia babilònica|babilònica]], és la deesa de la sanació i consort de [[Ninurta]].
El seu animal simbòlic seria el [[gos]] sagrat, que se li representava al seu costat i actuaria com a mensager i element que evocaria la sanació. També era coneguda com la Gran Mare, Mare Gula o Senyora de la Vida.
Despuix del [[Diluvi universal]], Gula va ajudar a tornar a donar un alé de vida a l'humanitat.
Com a protectora de les fronteres, apareix en lloc destacat en les esteles de pedra que delimiten els terrenys o kudurrus babilònics, sent representada per una estàtua, quan atres deus i deeses són descrits solament pels seus santuaris, animals sagrats o armes. En el periodo neobabilònic el seu cult seguia ocupant un lloc destacat i [[Nabucodonosor II]] menciona no menys de tres capelles o santuaris en l'interior dels recints sagrats de l'I-zida en la ciutat de Borsippa, ademés d'un temple en el seu honor en Babilonia.
== Referències ==
* Langdong, Stephen Herbert (1931). «II. The Sumero-Accadian pantheon». En Gray, Louis H., ed. The Mythology of all races. Vol. V - Semitic (en [[anglés]]). Archeological Institute of America. pp. 359-361
* Black, Jeremy A.; Green, Tessa; Rickards (2004). Tessa Rickards, ed. Gods, demons, and symbols of ancient Mesopotamia: an illustrated dictionary (en anglés). Londres: The British Museum Press. p. 85-86. ISBN 0714117056
* Jordan, Michael, Encyclopedia of Gods, Kyle Cathie Limited, 2ª edición. 2002. ISBN 978-1-85626-453-2
* Patricia Monaghan (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. ABC-CLIO. pp. 63-64. ISBN 978-0-313-34989-8
* Revisión de Cris.B Siren de Kramer's Sumerian Mythology and Black & Green's God's Demons and Symbols of Ancient Mesopotamia
== Bibliografia ==
* C. J. Mullo-Weir, Four Hymns to Gula, Journal of the Royal Asiatic Society of Great Britain and Ireland 1, 1929
* Dalley, Stephanie. Myths from Mesopotamia
* D. R. Frayne, Old Babylonian Period (2003-1595 a. C.), Toronto, 1990, 350-351
* George A. Barton, The Problem of the Origin and early History of the Deity Nin-Ib (Nin-Urta, Nin-Urash). Journal of the American Oriental Society 46, 1926
* Wolkstein, Diane; Kramer, Noah. Inanna, queen of heaven and earth : her stories and hymns from Sumer (1a edición). New York: Harper & Row, Publihsers. p. 68. ISBN 0-06-090854-8
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Nintinugga}}
[[Categoria: Mitologia]]
[[Categoria: Mitologia mesopotàmica]]
[[Categoria: Mitologia acadia]]
[[Categoria: Mitologia assíria]]
[[Categoria: Mitologia babilònica]]